Sempre que m’entere, que són moltes més vegades de les que l’equip de govern té l’elegància d’aviar, baixe al saló de plens a les preses de possessió dels nous funcionaris. És una forma de donar la benvinguda a la casa als nous treballadors públics.
La fórmula emprada és fixa i ve a dir que es comprometen a acomplir fidelment les obligacions del càrrec, i a fer-ho amb lleialtat al Rei i a guardar i fer guardar la Constitució. El dia que va prendre possessió un auxiliar de biblioteca, em venia de gust preguntar si la guardaria i faria guardar per ordre alfabètic. Perquè francament, no se m’acut cap situació en la que un auxiliar de biblioteca, una administratiu, una enginyera, o un fuster de les brigades municipals tinga ocasió de fer-li complir la Constitució (tota? Un article en concret? La disposició transitòria quarta?) a una senyora del carrer la Pólvora. Pose pel cas.
Hui em sotmetré jo a eixa cerimònia, així ho he de fer si vull adquirir la condició d’electe. Tradicionalment i donat que es permet triar entre el jurament o la promesa, hi ha hagut sobre la taula solemne, una Biblia i un exemplar de la Constitució. Cada persona feia ús en funció de la seua voluntat d’un llibre o altre.
Enguany no serà així. La portaveu comunista ha demanat que la Biblia no estiga sobre la taula, i que només s’hi pose cas que algun electe trie jurar sobre ella. Bé està. Com ni Ali Brancal ni jo mateix, tots dos electes del BLOC, teniem intenció de jurar, no la trobarem a faltar.
Però el cert és que això de la presència de la Biblia, que no ha estat capaç d’arrancar-me una genuflexió, m’ha arrancat una reflexió.
Jo sóc republicà, i em fan prometre fidelitat al Rei. Treballaré per a que els Borbons troben feina, d’alguna cosa més útil que “monarques”, però de moment si no hi ha més remei... Tampoc m’agraden molts dels articles de la Constitució del 78, de fet hi ha títols sencers que no m’agraden, però mentre siga el text legal de major rang, caldrà acatar-la. I promet fer tot això, un poc a contracor, per la meua consciència i honor.
En canvi, aquells que usen la fórmula del jurament, no comprometen ni la seua consciència ni el seu honor, posen a Déu (un Déu concret, el seu) per testimoni. Però el problema és que jo no crec en eixe Déu, i per tant, em quede sense testimoni. A qui vaig a reclamar si un dia un electe que ha jurat el càrrec no compleix amb les seues obligacions? Vaig a Lledó? Vaig al Palau del Bisbe i pregunte per l’encarregat? I dic això amb to burlesc, però respectant les creences alienes. A mi ja m’està bé el contracte entre el regidor X i el Déu de la creu, però a mi no em val com testimoni de res. Jo voldria que comprometeren la seua consciència i el seu honor. Sí, sí, ja sé que l’honor d’alguns és tan intangible com la divinitat tota. Però eixa intangibilitat honoraria, és comú a crèduls i descreguts.
Perquè clar... i sí tornem a tindre una regidora budista, i este colp li pega per jurar sobre la sacra panxa del grassonet oriental? Ho acceptaran els cristians? I quan tindrem un regidor musulmà, li permetrem jurar sobre l’Alcorà? I si és jueu, podrà fer-ho sobre la Torà? I per als que veneren a Jehovà valdria “La atalaya”? Perquè en el cas de Jehovà, no serà per testimonis!
7 comentaris:
No sé si era la intenció, però m'ha tret algun somriure el teu article!
home...un poc d'humor si que té intenció de tindre
Molt bona reflexió, sí senyor.. :D
Compañero, después de tanto tiempo, sigues teniendo chispa, que no te la quiten nunca.
Julia
Y si un regidor del bloc jurara sobre un cromo de Diego Armando?
Ei, un auxiliar de biblioteca no guardaria la Constitució per ordre alfabètic, sinó per la CDU (Classificació Decimal Universal), en concret en /342 ESP con/. Molt bo l'article.
tropilla, no vam quedar que el nostre mite era Biosca?
Gràcies Enric
Publica un comentari a l'entrada