"NÒMINES POLÍTIQUES" - Mediterráneo - 30.06.11

El meu amic Puchi sempre diu que els metges no haurien de cobrar, perquè la seua és una professió vocacional. Una mena d'apostolat laic en favor dels malalts i ferits. Els nostres amics comuns que exerceixen la medicina, el miren de reüll i riuen per davall del nas. De fet saben, que el que ell vol és anar a la consulta de bades.

Ben mirat, quasi totes les professions i oficis ho són vocacionals, quasi ningú tria feina a punta de pistola. Amb la política també passa. I això ens ho recorda molta gent. “Esteu en política perquè voleu”, i és cert. Joan Fuster deia, però, que la política que no fem nosaltres, la faran uns altres en contra nostra. Però en tot cas, feina voluntària, sí. Vocacional sovint, també. Però gratis no.

Si no es cobrés pel treball polític, això voldria dir que només podrien fer política els rics. O bé els immorals que estigueren disposats a rebre un sou opac per part de tal o qual empresa o grup de pressió, condicionant el seu vot.

No sembla el més raonable.

Ja comprenc que amb la que està caient parlar dels sous de la política grinyola. Però el pitjor que podem fer és ocultar el debat. Tractar a la societat com si fóren menors d'edat. Els nostres sous els paguen ells, tenen dret a saber quan cobrem, i per fer què.

I el PP en este tema ha fet les dues pitjors coses que podia fer. La primera pujar els sous, en un moment on toca ser prudents. I la segona, mentir. Han venut públicament la revisió unilateral de sous com una rebaixa quan, xifres en mà, representa un augment. I davant d'això, el BLOC ha presentat una moció reclamant retalls dràstics, d'acord amb el que deiem al nostre programa, i provocant un debat públic.

I ho fem perquè nosaltres no creiem en absolut que hàgem d'amagar la realitat, tot el contrari. Hi ha gent en este ajuntament que no es guanya el que cobra (siga dels que cobra poc o dels que cobra molt), i altra que treballa moltes més hores de les que figuren a la seua nòmina. I això són vostés qui han de jutjar-ho (ho acaben de fer, de fet). La nostra obligació ha de ser exemplificadora. Guanyar-nos tots i cada un dels euros que vostés ens paguen, i tindre salaris acords amb la realitat socio-econòmica que ens envolta.