"FURTA TARONGES" - Mediterráneo - 21.07.11

Qualsevol percona de qualsevol estat y condició que sia que serà atrobada furtant de qualsevol heretat de la present Vila qualsevol gènero de fruits, per dits fuits e o presa de mà, encorre en pena de 30 sous, lo ters al señor rey, lo ters a l'amo de la heretat y lo ters a l'acusador, lo qual és cregut ab son jurament, y qualsevol pot ser acusador, y en la mateixa pena encorren los que en dites heretats furtaran lleña. Y, admés de la dita pena pecuniària qualsevol percona que serà atrobada furtant herba, palla, raïms y altres qualsevols fruits encorre en pena de estar a la vergoña ab una cadena al coll en la plaça pública de dita Vila.

Això estableixen les ordenances de Castelló de l'Edat Mitjana, per a aquells que entren a furtar a camps i horts dels veïns de la Vila.

Els que tenim una mitjana edat (no confondre amb l'Edat Mitjana) recordem les històries dels guàrdies de camp perseguint jovenelos entre tarongers, i en el pitjor dels casos, disparant al seus culs postes de sal.

Han passat els anys i no sembla hui sensat proposar que aquells que siguen enxampats furtant als camps, hagen de dur un esquellot al coll i unes cadenes, mentre són exposats en plaça pública, per la burla i l'escarni ciutadà. Tampoc sembla raonable que se'ls hi haja de salar el cul, com si les seues natges foren dos amables sardines de bota. Però alguna cosa haurem de fer!

El nostre camp ha sofert l'empenta brutal de la industrialització primer, el turisme més tard i finalment la rajola, i les fanecades que no estan ermes, els hi falta ben poc.

Una llàstima, no només perquè la taronja forma part de l'ADN de la Plana, sinó perquè és també un pulmó verd indispensable a l'entorn de les nostres ciutats. Hem proposat manta vegades fer un banc de terres, on els propietaris que no volen o poden conrear-les les posen a disposició d'aquelles persones que voldrien fer-ho i els hi manca precisament la terra. Un tracte just que convé a totes les parts. Un camp més viu, que dificultaria la feina dels lladregots furta collites. Però ací no fem res, bé, sí, desarticular la guarda rural.

I alguns collint a casa aliena. Una pena.

"HAN OBLIDAT A KANT" - Levante.EMV- 16.07.11

El principi de publicitat definit per Kant diu que "Són injustes totes les accions que es refereixen al dret d’altres persones, i que els seus principis no suporten ser publicats". Encara que aquesta formulació sembla difícil, es refereix en realitat a una qüestió molt senzilla. Per Kant, la manera més segura de saber si són justes o injustes una intenció política, una llei o una decisió d'un governant és traient-les del secret i exposant-les a la vista de l’opinió pública. Només discutint obertament sobre la naturalesa d’aquestes accions polítiques, només donant raons enfront d’un públic capaç d'avaluar, dubtar, discutir, criticar i proposar, es que es construeix un argument genuïnament públic i es prova la validesa del que proposa.

No puc evitar pensar en Kant en el dia a dia municipal. Eixa vocació d’opacitat amb la que envolta el PP tota la seua acció de govern. Eixa voluntat de dificultar l'accés a la informació per part de l'oposició. Eixe costum de posar entrebancs, de dilatar injustificadament les respostes en el temps, de vegades, durant trimestres.

L’altre dia, per exemple, davant una demanda d’informació d’una regidora de l’oposició, el Vicealcalde deia (i ho deia sense que se li escapés el riure, l’home) que no es preocupés, que si els tècnics deien que era així, estaria tot bé i no calia que ens ocuparem de res. Faltava dir "deje, deje, señorita, que ya gobernamos nosotros."

Obviava el Sr. Vicealcalde algunes realitats. La primera és el legítim dret (l’obligació diria jo) de l’oposició d’interessar-se pels temes de govern. I oblida també que darrere d’una qüestió formulada no sempre hi ha una crítica.

Ho dic, perquè amb el seu argument (xa tu! Estic generós hui!) semblava voler que donarem per bona una pretesa infal·libilitat dels funcionaris, com si tots foren Papa a Roma, en els seus "moscosos".

No home no, que el problema no és eixe! Quan el govern li comunica al cos tècnic que en aquella cruïlla volen fer una rotonda, els funcionaris, en general de forma molt solvent, troben el camí tècnic, jurídic i econòmic, per fer-la. Però farien exactament el mateix, i amb idèntica solvència, si els hi hagueren comunicat la intenció de posar-hi un semàfor. I és ací un rau el quid de la qüestió. Quan des de l’oposició demanem informació, ho fem no (només) sobre els informes tècnics o l’expedient administratiu sinó, sobretot, per les raons polítiques per les que s’ha pres tal o qual decisió. Perquè és probable que un govern diferent, amb una sensibilitat distinta, hagués pres una altra decisió, però esta hagués vingut perfectament documentada i avalada pels tècnics. Els mateixos. Per tant resulta tan ociós dir-nos que no ens preocupem perquè els tècnics fan bé la feina, com acusar-nos de criticar als tècnics quan critiquem l’equip de govern.

Convindria que el PP no ho oblidés. La informació és un dret, un dret que ens assisteix als càrrecs electes, però sobretot a les persones a les que representem.

Aquella idea de Kant, ha pres cos amb Habermas, qui afirma que quan es trenca una de les quatre pretensions (intel·ligibilitat, veracitat, veritat i rectitud) es trenca el diàleg i la comunicació. Per això eixa ocultació sistemàtica de les raons que porten al govern local a decidir tal o qual cosa, preocupa terriblement. Quan algú oculta és normalment perquè té alguna cosa que ocultar.

I ja em disculparan si em pose didàctic, però estic estudiant ètica, possiblement perquè al meu voltant, a l’Ajuntament, en trobe ben poca.

"SOM AIXÍ" - Mediterráneo - 14.07.11

“Com no teniu responsabilitat, dieu el que voleu”, afirmen alegrement els representants dels partits més grans, quan des del BLOC fem propostes concretes. Res més lluny de la realitat. De fet, tenim una immensa responsabilitat. En general, la de fer una bona oposició, constructiva, il·lusionadora, útil per la societat, i que sovint posa en evidència altres models opositors. Però en alguns llocs tenim també la responsabilitat de governar.

En estos primers compassos de l’actual legislatura, s’han celebrat els primers plenaris municipals. Uns plens que mentre no hi haja una decisió d’instàncies superiors que ens vinculen, han d’ocupar-se definir els sous dels membres de la corporació, i els càrrecs de confiança. A Castelló, el BLOC, només el BLOC, i des de l’oposició estant, hem fet fer marxa arrere al PP, que havia pujat injustificadament els sous.

A L’Alcora, per exemple, el nostre portaveu Victor García ha aconseguit un estalvi de 9.000 € anuals, respecte al que cobrava l’anterior equip de govern. Aquells, els socialistes, estan molt ofesos perquè queden en evidència: és la mateixa proposta que van rebutjar quan governaven ells.

A Borriol, on la llista encapçalada per Silverio Tena ha tingut un èxit notable passant d’un a tres regidors i convertint-se en la segona llista més votada al poble, l’alcalde del PP s’ha apujat un 27% el sou. Amb la complicitat necessària de l’ex-socialista, hui a VdB, que fa uns mesos demanava que es baixés el sou del mateix alcalde. Això sí, amb les pujades de sou el representant de VdB fa calaix personal. L’ètica va per barris (sembla no arribar a les urbanitzacions).

Però l’exemple més clar és Betxí. A Betxí, Alfred Remolar, encapçalant la llista del BLOC ha guanyat les eleccions. Clar i ras. I en este primer ple ha pres la decisió de retallar-se el sou en un 13%: en concret rebrà per any 6.100€ menys que l’anterior alcalde popular. Escolta així les recomanacions de la FEMP per poblacions d’entre 5 i 10.000 habitants. Les mateixes recomanacions que van guiar-nos a Castelló en presentar una proposta de retalls més severs, que no prosperà pel vot contrari del PP i l’abstenció socialista.

Així som. A l’oposició, i al govern.

"LA MAFIA AL CENTREVILA" - Levante-EMV- 09.06.11

Fer un tomb pel centre vila és sempre recomanable, de fet si el fan amb els ulls ben oberts i encuriosits segur que podran descobrir alguna singularitat arquitectònica amable, en un conjunt que fa plorar. Només per això ja pagaria la pena.

Paga la pena també per adonar-se’n de la baixa qualitat de les obres que corre-cuita van fer fer esta gent del PP a tres setmanes de les eleccions municipals. Per exemple, el reasfaltat del carrer Major en els trams pròxims a la Plaça Santa Clara. Els clots que hi havia ja hi tornen a ser. De fet, van reaparéixer només una setmana després. Si volen prendre consciència física, i són homes, els aconselle que passen pel carrer en bicicleta com faig jo de tant en tant. I segur que guardaran la memòria dels clots a la part menys robusta de la seua anatomia. Això sí, l’equip de govern no li han demanat responsabilitats a l’empresa que va fer les obres. Per ells es tracta de fer i mostrar que es fa, no de resoldre problemes.

Hi ha més motius per passejar pel melic de la ciutat. Voran, per exemple, que per fi començat les obres a les teulades de Santa Clara, aquelles que es van cremar fa... quant? Any i mig? Any i mig amb tot allò cremat al bell mig de la ciutat, i més de dos anys de retards en la remodelació d’eixa plaça i de la Plaça Major. Tot plegat, una nova demostració de la manca d’inversió de la Generalitat a la ciutat, i l’enèsima prova de la nul·la capacitat reivindicativa de l’Alcalde. Un alcalde que per fer-se l’interessant va dir que tiraria a Osuna, Blasco i Laparra de la ciutat, “de una patada en el culo”, però que és incapaç d’alçar-li la veu a Camps.

Estos dies també paga la pena fer el tomb, perquè als nostres comerços hi ha rebaixes. Algunes de molt notòries. I si vostés tenen la possibilitat de gastar-se uns dinerets, jo els aconsellaria que ho feren, perquè al final el benefici és col·lectiu. 30 euros al banc no fan res (més que fer rics als Oliva, Rato i companyia), mentre que a un comerciant li pot salvar el dia, o el pot ajudar a salvar un lloc de treball.

Però si fan ara eixa volteta que els recomane, descobriran que el centre de la ciutat està espigolada de pidolaires nous en un nombre molt superior a l’habitual. I, amb una alarmant proporció, es tracta de persones amb greus malformacions físiques. I fins i tot jo, poc amic de teories conspiratòries, no li veig més explicació que una màfia en acció.

Tinc la sensació, la poderosa sensació, que a trenc d’alba alguna furgoneta arriba a la ciutat, fa baixar esta gent (ells no són culpables, són l’indigne instrument d’uns immorals) i els dissemina pels cantons de la ciutat. I la tinc perquè és una història recurrent dels mitjans de comunicació. Periòdicament es denuncien estes màfies.

I front a això, no entenc el silenci i els braços creuats de la regidoria de Serveis Socials i de la Policia Local. No només perquè la mendicitat estiga prohibida a la ciutat (totes les formes, també els persistents “gorrilles” cada colp més agressius), sinó perquè en este cas tot fa suposar que al darrera d’aquesta pobra gent hi ha una situació d’abús i explotació. I això caldria investigar-ho, i resoldre-ho. No és una qüestió d’estètica, no és que done mala imatge, és que no podem permetre actuar a les màfies amb esta impunitat. No podem admetre que s'explote esta gent.