No puc evitar pensar en Kant en el dia a dia municipal. Eixa vocació d’opacitat amb la que envolta el PP tota la seua acció de govern. Eixa voluntat de dificultar l'accés a la informació per part de l'oposició. Eixe costum de posar entrebancs, de dilatar injustificadament les respostes en el temps, de vegades, durant trimestres.
L’altre dia, per exemple, davant una demanda d’informació d’una regidora de l’oposició, el Vicealcalde deia (i ho deia sense que se li escapés el riure, l’home) que no es preocupés, que si els tècnics deien que era així, estaria tot bé i no calia que ens ocuparem de res. Faltava dir "deje, deje, señorita, que ya gobernamos nosotros."
Obviava el Sr. Vicealcalde algunes realitats. La primera és el legítim dret (l’obligació diria jo) de l’oposició d’interessar-se pels temes de govern. I oblida també que darrere d’una qüestió formulada no sempre hi ha una crítica.
Ho dic, perquè amb el seu argument (xa tu! Estic generós hui!) semblava voler que donarem per bona una pretesa infal·libilitat dels funcionaris, com si tots foren Papa a Roma, en els seus "moscosos".
No home no, que el problema no és eixe! Quan el govern li comunica al cos tècnic que en aquella cruïlla volen fer una rotonda, els funcionaris, en general de forma molt solvent, troben el camí tècnic, jurídic i econòmic, per fer-la. Però farien exactament el mateix, i amb idèntica solvència, si els hi hagueren comunicat la intenció de posar-hi un semàfor. I és ací un rau el quid de la qüestió. Quan des de l’oposició demanem informació, ho fem no (només) sobre els informes tècnics o l’expedient administratiu sinó, sobretot, per les raons polítiques per les que s’ha pres tal o qual decisió. Perquè és probable que un govern diferent, amb una sensibilitat distinta, hagués pres una altra decisió, però esta hagués vingut perfectament documentada i avalada pels tècnics. Els mateixos. Per tant resulta tan ociós dir-nos que no ens preocupem perquè els tècnics fan bé la feina, com acusar-nos de criticar als tècnics quan critiquem l’equip de govern.
Convindria que el PP no ho oblidés. La informació és un dret, un dret que ens assisteix als càrrecs electes, però sobretot a les persones a les que representem.
Aquella idea de Kant, ha pres cos amb Habermas, qui afirma que quan es trenca una de les quatre pretensions (intel·ligibilitat, veracitat, veritat i rectitud) es trenca el diàleg i la comunicació. Per això eixa ocultació sistemàtica de les raons que porten al govern local a decidir tal o qual cosa, preocupa terriblement. Quan algú oculta és normalment perquè té alguna cosa que ocultar.
I ja em disculparan si em pose didàctic, però estic estudiant ètica, possiblement perquè al meu voltant, a l’Ajuntament, en trobe ben poca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada