GROUNDHOG DAY - Mediterráneo -28.07.11

No li faltava raó a la portaveu d’EU quan l’altre dia qualificava la situació que viu l’ajuntament amb el títol de la pel·lícula “El día de la marmota”. Vivim atrapats en el temps, cada dia és idèntic al dia anterior, i al que l’ha de seguir.

Des de que varem prendre possessió la nova corporació municipal no hem fet més que repetir i repetir els mateixos actes administratius i protocol·laris. Aquell dia varem prometre uns, van jurar altres, la seua condició d’electes. Pocs dies després, una de les regidores populars presentava la seua dimissió perquè li havien fet una oferta més temptadora en l’administració a autonòmica. De manera, que el Membre no electe de la Junta de Govern, que havia jurat discretament el seu càrrec, tornava a jurar-lo ara en sessió plenària adquirint, per fi, i després de 4 anys de pràctiques, la condició de regidor. La marxa, va significar també, la modificació d’un grapat de delegacions de competències signades només una setmana abans.

El primer acord municipal adoptat pel govern del PP va ser augmentar els sous dels càrrecs públics, i en el plenari següent, una moció del BLOC els va obligar a recular, a deixar sense efecte la primera decisió municipal i tornar a la situació anterior.

Ara, Alberto Fabra ha estat designat pels seus, per succeir al dimitit Camps, creant una vacant a la capçalera de l’organigrama. Seguint un guió previst com probable per a d’ací uns mesos, Fabra ha designat (no sense disgust de part de la tropa) com nou general al neòfit Bataller. Nova remodelació governamental! Pérez Macián que havia estat apartat de la direcció de la delegació d’hisenda per Bataller, reprén el seu lloc de responsabilitat. La marxa de Fabra implica l’arribada d’una nova regidora (canviem algú amb més de vint anys d’experiència, per algú de poc més de vint anys sense experiència), que torna a trastocar les competències. Es farà càrrec de joventut en detriment de l’actual regidora que serà ascendida a tinent d’alcalde.

I a sobre, torna Calles, recuperat si més no medicament, i també ha de prendre possessió, en el seu cas de la cadira que li haja reservat el seu grup. En fi, dissabte tornem a començar. Atrapats en el temps.