Quan jo era jovenet (eren els primers setanta) considerava que la policia era un mal. I és possible que no em faltés del tot la raó, era un mal aquella policia predemocràtica, servidora entusiasta d'un govern ilegítim i d'un regim dictatorial. Jo vivia al costat mateix de la caserna de la policia nacional, adjunta a la presó, quan esta estava a la Ronda Magdalena. Des de la finestra es veia el pati i als presos. A la meua finca hi vivien mitja dotzena de “grisos”, i tots ens coneixíem.
Això sí, van fer vore que no em coneixien quan a la mateixa habitació on ara fan els DNI em van apallissar, després de detindre'm a casa a punta de metralleta. Els veïns miraven cap un altre costat mentre el sergent m'interrogava com s'interroga a les dictadures, a colps. Després emmanillat i en un Jeep em van dur a Maria Agustina, on el jutge de guarda em va prendre declaració fins a quatre vegades, abans de permetre que telefonés a la meua família. Em van acusar de fotografiar secret d'estat! Total, perquè des de la finestra de casa se'm va ocórrer fotografiar els entrenaments tàctics dels anti-avalots vinguts de Lleida i Saragossa, que hores després atacarien durament a Vila-real a la gent que tallava la carretera demanant que deixés de passar pel poble. Vaig acabar al Tribunal Tutelar de Menors. Perquè no ho havia dit, però la pallissa li la van fotre a un menor.
Amb estos antecedents (jo no en tinc, em van amnistiar el 1978) comprendran que pensés que la policia era un mal.
Després, amb l'edat, i alguns canvis estructurals i culturals a la policia, vaig començar a pensar que era un mal necessari. És evident que de tant en tant cometien excessos, és obvi que dins del col·lectiu havien sobreviscut agents i oficials educats en la dictadura que no havien sabut o volgut reciclar-se. I que seguien entenent que el gruix de la seua feina era repressor, i no de protecció dels bens (físics o no) dels seus conciutadans.
Encara hui n'hi ha d'excessos. De vegades l'actitud d'un agent, d'altres, l'acarnissament amb el que actuen contra manifestants ací o allà. Les agressions dels mossos catalans als okupes quan el Conseller era d'Iniciativa o als indignats amb un Conseller convergent. Excessos que han de ser depurats, si volem fer un pas cap al sentiment global que crec que pertoca. El de deixar de considerar la policia com un mal o com un mal necessari, per sentir-la com un bé necessari.
Un bé ho serà quan nítidament tinguem la sensació que estan al nostre servei.
Esta setmana s'ha desallotjat a les nou persones que pernoctaven en un campament a Maria Agustina. Allà s'hi havia muntat una infraestructura de tendes, sofàs recollits del fem, casetes fetes amb palets, etc, sobredimensionada per a l'ús que se'n feia ja. El desallotjament es va fer sense cap problema d'ordre públic. Les persones que hi pernoctaven no van posar cap problema i educadament van recollir els seues ensers i van alçar el campament. He llegit que hi ha a qui li sembla desproporcionat el desplegament policial. Massa cotxes i massa agents, diuen. No ho sé. El que sé és que quan es van presentar allà, les 9 (repetisc, 9) persones que hi dormien, van marxar sense problemes. Hagués estat igual si hagués anat un sol cotxe patrulla amb dos agents? O dos? I quatre? Quina era la proporció acceptable?
Des del meu punt de vista, un colp presa la decisió de desallotjar la plaça pública i retornar-li l'ús col·lectiu, el que calia era fer-ho sense estridències ni problemes. Amb una actuació policial neta, ràpida, tranquil·la i educada. I és exactament com va passar. Per tant, no li veig cap problema, sincerament.
Clar, que supose que jo he evolucionat, i altres continuen pensant que la policia és només un cos repressor i castrador de llibertats. Jo vull pensar que, malgrat els punibles i criticables excessos que es produeixen, són un cos que ha de protegir les llibertats.
Al final el més progressista no és que hi haja menys policia, és que hi haja menys delinqüents. I ho deixaré clar per evitar les interpretacions tendencioses. La gent que acampava a Maria Agustina no eren delinqüents, eren somniadors d'un món millor. I són útils. Confie en que continuen reunint-se per a debatre.
2 comentaris:
Enric que el DNI ja no es fa a la Ronda Magdalena que ara es fa allà a la partida Sensal al costat del Palau de la Festa, no siga cas que et toque renovar-lo i no sàpigues on anar.
Salutacions, d'un altre que als 70 també va passar per Mª Agustina.
tens raó, m'he deixat dur per la memòria
Publica un comentari a l'entrada