Mariano Rajoy President del PP ha proposat que només puguen formar govern aquells partits que superen el 30%. Josep Piqué, President del PP a Catalunya ha presentat la dimissió irrevocable. Francament no se si n’és una conseqüència directa, però clar, el pobre Piqué sap que ho té ben magre per poder governar
mai Catalunya, i més amb ajudes com la de Rajoy. Un diari ha fet les comparatives de que haguera passat si s’hagués aplicat una nova llei electoral basada en l’ocurrència popular. Excepte a Canàries que hagués governat el PSOE, a la resta de comunitat afectades per coalicions hagués governat el PP. No és cap tòtil Rajoy. Ja sap ben bé que proposa.
Hi ha cassos peculiars, com ara Barcelona, on cap partit ha arribat al 30% , així que no governaria ningú. Però això a Rajoy li és ben igual, que allí són una colla d’insolidaris inconstitucionals.
Rajoy és el típic jugador d’avantatge, que a meitat de la partida i quan veu que va perdent, vol canviar les normes de joc. He sentit a una ràdio, algú utilitzar un argument d’allò més rebuscat. Deia, que és com si Rajoy li discutira el mundial de 125cc de 1999 a Emilio Alzamora, perquè el va aconseguir sense haver guanyat una sola cursa en tota la temporada. Però eren les normes del joc! Vas puntuant i qui més suma guanya.
Reconec que l’argument és retorçut, però els arguments de Rajoy són pitjors. “Es que nadie nos ajunta” sembla pensar el president popular, “asi no hay quien gobierne”. Abans de les teories conspiradores, abans de fer bocins el consens històric de no usar el terrorisme com element de confrontació política, abans de voler guanyar al Tribunal Constitucional tot el que perd a les urnes, en definitiva, abans d’instal·lar-se en la dreta extrema, Rajoy tenia possibilitats d’arribar a acords puntuals amb alguns partits. Però ell, amb l’inestimable ajut d’Acebes i Zaplana, s’ha limitat de forma absoluta i absurda les possibles aliances.
Eixe és l’únic argument per intentar canviar la llei electoral que ha funcionat sense massa daltabaix des de fa 30 anys, que perden. Que en molts llocs, majories plurals configuren governs que representen un percentatge de la societat molt superior al que representa el PP. I no poden suportar-ho.
Però no està sol en els seus despropòsits Rajoy. Ja vorem quan de temps tarda Bono en sumar-s’hi. (El bonobus és un bitllet d’anar i tornar, el Bonopsoe, és un polític d’anar-se’n i tornar.) D’altra banda, l’estrident i grollera veu del socialist
a extremeny Rodriguez Ibarra, ha dit en moltes ocasions que els partits nacionalistes no haurien de poder presentar-se a les eleccions generals. És un altre pas en la línia de desvirtuar la democràcia, per anar a un escenari de bipartidisme pur, sense respectar la voluntat popular. Aplicant de forma profundament deshonesta els avantatges dels sistema. Un sistema, per cert, que afavoreix de forma clara els partits majoritaris.
Que més dona si això en la pràctica significa que hi ha ciutadans de primera i de segona! Que més dona si això implica una retallada sense precedents de la democràcia! Una limitació del lliure albir que ens ha de permetre triar qualsevol opció política, sempre que es respecte el marc legal! Que més dona la democràcia!
Per gent així, només importa guanyar. Tenen por a la llibertat. Res no s’assembla més a un nacionalista espanyol de dretes que un nacionalista espanyol d’esquerres.
mai Catalunya, i més amb ajudes com la de Rajoy. Un diari ha fet les comparatives de que haguera passat si s’hagués aplicat una nova llei electoral basada en l’ocurrència popular. Excepte a Canàries que hagués governat el PSOE, a la resta de comunitat afectades per coalicions hagués governat el PP. No és cap tòtil Rajoy. Ja sap ben bé que proposa.Hi ha cassos peculiars, com ara Barcelona, on cap partit ha arribat al 30% , així que no governaria ningú. Però això a Rajoy li és ben igual, que allí són una colla d’insolidaris inconstitucionals.
Rajoy és el típic jugador d’avantatge, que a meitat de la partida i quan veu que va perdent, vol canviar les normes de joc. He sentit a una ràdio, algú utilitzar un argument d’allò més rebuscat. Deia, que és com si Rajoy li discutira el mundial de 125cc de 1999 a Emilio Alzamora, perquè el va aconseguir sense haver guanyat una sola cursa en tota la temporada. Però eren les normes del joc! Vas puntuant i qui més suma guanya.
Reconec que l’argument és retorçut, però els arguments de Rajoy són pitjors. “Es que nadie nos ajunta” sembla pensar el president popular, “asi no hay quien gobierne”. Abans de les teories conspiradores, abans de fer bocins el consens històric de no usar el terrorisme com element de confrontació política, abans de voler guanyar al Tribunal Constitucional tot el que perd a les urnes, en definitiva, abans d’instal·lar-se en la dreta extrema, Rajoy tenia possibilitats d’arribar a acords puntuals amb alguns partits. Però ell, amb l’inestimable ajut d’Acebes i Zaplana, s’ha limitat de forma absoluta i absurda les possibles aliances.
Eixe és l’únic argument per intentar canviar la llei electoral que ha funcionat sense massa daltabaix des de fa 30 anys, que perden. Que en molts llocs, majories plurals configuren governs que representen un percentatge de la societat molt superior al que representa el PP. I no poden suportar-ho.
Però no està sol en els seus despropòsits Rajoy. Ja vorem quan de temps tarda Bono en sumar-s’hi. (El bonobus és un bitllet d’anar i tornar, el Bonopsoe, és un polític d’anar-se’n i tornar.) D’altra banda, l’estrident i grollera veu del socialist
a extremeny Rodriguez Ibarra, ha dit en moltes ocasions que els partits nacionalistes no haurien de poder presentar-se a les eleccions generals. És un altre pas en la línia de desvirtuar la democràcia, per anar a un escenari de bipartidisme pur, sense respectar la voluntat popular. Aplicant de forma profundament deshonesta els avantatges dels sistema. Un sistema, per cert, que afavoreix de forma clara els partits majoritaris.Que més dona si això en la pràctica significa que hi ha ciutadans de primera i de segona! Que més dona si això implica una retallada sense precedents de la democràcia! Una limitació del lliure albir que ens ha de permetre triar qualsevol opció política, sempre que es respecte el marc legal! Que més dona la democràcia!
Per gent així, només importa guanyar. Tenen por a la llibertat. Res no s’assembla més a un nacionalista espanyol de dretes que un nacionalista espanyol d’esquerres.
6 comentaris:
Volia dir que al costat del Corte Inglés, al carrer Cronista Muntaner hi ha un campet esportiu envoltat d'una tanca metàl.lica que des de fa alguns anys està en mal estat, trencada i rovellada voldria si pots que intentares vore que es pot fer.
Gràcies.
Rajoy és dels que juga a cartes vistes. Quan el PP ere un partit de centre i pactava en nacionalistes catalans i bascs no tenie cap problema de governar fora en un 30, en un 20 o en 15. Ara que el partit, gràcies com molt bé apuntes, s'ha extremat el PP i ja no pacta amb quasi ningú (CC) perquè els demés partits no el volen prop d'ell. El PP te molt que reflexionar, i aquestes eleccions generals ho demostrarà.
faré l'apunt del camp esportiu a la comissió d'urbanisme i li ho comentaré al tinent d'alcalde e disctricte
Estimat Enric. M'ha agradat moltíssim este post sobre la reforma electoral proposada per Rajoy.
A mi deveres que em preocupa moltíssim que ela democràcia acabe albirant cap al vipartidisme.
Sobre la frasse final i la resta estic plenament d'acord.
Tot i que estava a un altre post, gràcies per posar-li humor a les teues reflexions!
Gràcies Albert. Ja saps que m'agrada saber que lliges els meus articles. Una abraçada
Si cal enfonsar la democràcia per tal de governar, tant li fa al senyor Rajoy!
Inadmissibles aquestes normes que fan que una minoria puga governar la majoria, simplement perquè aquesta esté dividida en diferents partits.
I greus conseqüències que tindrien si s'aplicaren...
Publica un comentari a l'entrada