"IDOLS". Levante. 01.08.07

Tal com s’està posant això del Tour, la veritat és que si un fill meu em demanara que li compre una bicicleta, el duria a un psicòleg per vore si te conductes adictives. Quin desgavell! Se suposa que l’esport d’elit, entre d’altres coses, ha de servir per fer que la gent jove identifique la pràctica esportiva com una forma sana de viure. Quan l’esport es converteix en espectacle, s’exigeix als esportistes rendiments que no són humans. Abans, una etapa reina tenia un port de muntanya, ara si no en té tres, és una enganyifa. Les prestacions a les que obliga la comercialització de l’esport d’elit, porta massa esportistes a caure en el parany del dopatge. Alguns ciclistes, passen d’herois a vilans abans de baixar de la bici. A meitat d’una etapa. Qui ahir era l’exemple a seguir és ara un trampós abominable.
És cert que a mida que van professionalitzant-se els esports, tots aquells ideals de l’olimpisme modern desapareixen. Ara el futbolistes son superfashion i guanyen més diners ensenyant la goma dels calçotets, de marca això si, que xutant penaltis. Convertir els futbolistes en icones de la modernitat, té els seus riscos. Els hi posen un micròfon davant i els hi pregunten coses sobre política o filosofia, i clar, ells contesten. I quan els sents no pots evitar pensar que alguns han rematat massa amb el cap. Tampoc no és culpa seua, és com si li demanares a Aranguren que regateges Goikoetxea encarant porta. El filòsofs que pensen i els futbolistes que suen.
Ara els xiquets volen ser Fernando Alonso, o Beckam (Guti també vol ser Beckam). Em fa molta gràcia vore tios més panxuts que jo amb la samarreta del Real Madrid, i la gorra de McLaren (la de Renault la van tirar), és el més prop que han estat mai de l’esport.
Fa uns anys l’exemple a seguir era Mario Conde. Sort que no el va seguir massa gent, sinó haurien d’ampliar Laurin de la Torre, Carabanchel i la trista presó d’Albocàsser.
Hauríem de revisar estes filies pels personatges públics, els ídols que estem proposant a la joventut. No sóc ningú per donar lliçons de moral, però pensem-hi una miqueta. Poques vegades sents un xiquet dir que vol ser metge, o una xiqueta que vol ser enginyera en telecomunicacions. Ací tots volen ser Nadal o el que és pitjor Angy, de Factor X.