15 de juliol, 2007

LEVANTE-EMV parla d'este bloc



Ana Pitart fa en este article un repàs del lamentable estat d'abandó dels blocs dels que foren candidats popular i socialista a l'alcaldia de Castelló. Tots dos, van anunciar publicament el seu copromís amb la modernitat, i com n'era d'important este espai per tal de tenir contacte directe amb la societat. Sembla que ja tenen el que volien. Els vots. L'opinió importa menys.
Ana també parla de vosaltres, el lectors postejadors, sou els més actius. Gràcies.

a

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Sols dir-te que endavant i que aquest blog és una eina de comunicació molt important.

Nomdedéu ha dit...

Per mi és molt útil. Gràcies per estar per ahi.

Anònim ha dit...

Ànim Enric, el nacionalisme mai callarà i la nostra veu sempre s'escoltarà. Gràcies per representar-mos.

Anònim ha dit...

Tot aquell que manté un blog continuat i lliure com tu, és senyal que no té res que amagar. Ànim i avant.
Jesús de Torreblanca

Anònim ha dit...

Felicitats per les més de 45.000 entrades a aquest bloc que demostren un treball ben fet per la teua part i un compromís amb la llibertat.
Ànim i endavant.

Nomdedéu ha dit...

Moltes gràcies a vosaltres. Sense les vostres aportacions, este bloc no passaria de ser un monòleg improductiu

Anònim ha dit...

ben cert tot el que diu l'article enric. Ara bé, on ha quedat la web de castelló primer? i la del bloc de castelló?

Anònim ha dit...

El blog com a instrument hauria de ser l'inici d'un repensament global de la comunicació política i institucional. Hi ha molts que pensem que a travès de la xarxa podem reinventar la manera de transmetre opinions i idees, sense intermediaris, comunicació directa i en xarxa. En definitiva, molt més útil.

Endavant!

PD: Per cert, m'agradaria obrir un 'xorís' important sobre la situació actual del Compromís, grup parlamentari, consell de RTVV... m'agradaria saber què en pensem tots plegats.

Nomdedéu ha dit...

Doncs la web de "Castelló primer" era una web de campanya electoral. La campanya ha finalitzat i la web ja no té sentit.
Pel que fa a la web del BLOC, dues coses. Una general, no m'agrada i ja ho he fet saber en més d'una ocasió als companys de l'executiva. La web, no aporta cap informació sobre què som i qui som, per la gent que no ens conega i que contacte per primera vegada mitjançant la web. Tinc la sensació que s'acosta més a una intranet que a una web d'informació gneral. Molta nota de premsa del que fem i diem, però res que ens definisca o cap ponencia congressual. Dit això preguntes per la web del BLOC de Castelló. La web és subsidiaria d'aquella. És el mateix portal (crec que se'n diu així) amb identic format. S'ha mantingut prou al dia, penjant per part del nostre webmaster local notices, aportacions, idees... Ara, d'una banda és estiu, i de l'altra, l'executiva local està en funcions després de la dimissió col·lectiva post electoral. El mes de setembre una assemblea local triarà nova executiva, i esta dessignarà la persona que ha de substituir l'antic webmaster, al que aprofite per agrair el treball.

Nomdedéu ha dit...

un xorís!?!?! Una botifarra!
Anem a vore. Jo sóc membre de l'Executiva Nacional del BLOC. Hui mateix m'ha telefonat el Secretari General per parlar del tema. En qüestió d'hores hi haurà novetats. Jo ara com ara no he de dir res. Ho heu de comprendre. Després de les eleccions he procurat parlar el menys possible del Compromís, com vaig deixar de parlar-ne un colp el meu partit va aprovar (jo no hi estava d'acord) eixa via electoral. M'has de permetre, Cento, que calle uns dies més, o unes setmanes. Havia dit que fins octubre no parlaria, però els esdeveniments corren a tal velocitat que no se si podré mantindre la meua paraula. Els altres, podeu opinar amb llibertat. Des del respecte. La porta està oberta. A mi m'interessa saber que en penseu.

Anònim ha dit...

Estava cantat, amb els comunistes i les seues pràctiques no es pot anar ni al cantó, llàstima que no s'haguera fet abans de les eleccions i no després i no estaríem queixant-nos dels mals resultats municipals que han significat perdre pel camí a tants regidors i a tants companys.

Anònim ha dit...

El Compromís requeria d'un gran esforç, i de molts malabarismes, però el que no té nom és que no es puguen ni llavar a casa els llançols bruts. Quin poc sentit del ridícul! Al final resultarà que només els del PP, a nivell autonòmic, estan per la faena realment important, per a desgràcia nostra.

Anònim ha dit...

He vist al periòdic que finalment el grup del BLOC a la Diputació tindrà un assessor. Es coneix ja quina persona serà ?

Nomdedéu ha dit...

Crec que tindrà un assessor a temps parcial. El Sr. Fabra ens castiga amb els diners dels altres. Ell dona dedicació exclussiva a 13 diputats i diputades del seu grup, s'augmenta el sou un 10, ho compatibilitza amb l'activitat privada, augmenta el nombre d'asseossor de forma clar, però al BLOC el castiga.
Així que tindrem "mig assessor", i no em consta que Gràcia Molés l'haja triat ja.

Anònim ha dit...

Novetats, i tant!

S'olorava, estava clar. Fer totes les consideracions que voldria sobre el xorís, botifarra o secallona de Morella dit Compromís és difícil. Per començar...

Crec que ho vaig dir en un altre comentari després d'eleccions. El problema no és el QUÈ, és el COM. No m'amagaré, en el seu moment vaig desitjar amb força que es fes el Compromís. Creia sincerament que l'espai de l'esquerra nacionalista estava excessivament dividit en opcions polítiques. I creia que hi havia espai per córrer després de l'Estatut de la vergonya i la baixada de pantalons de Plaf. Eps, encara ho crec. Però clar, tot i que donades les circumstàncies un pacte de mínims entre forces polítiques amb l'objectiu de sumar per ser més forts era al meu parer la millor eixida, el procés de negociació, escenificació i campanya va ser tan lamentable que va dilapidar en sis mesos la feina d'anys.

Encara així, si CPV hagués tingut deu o onze escons i hagués segut decissiu per una majoria, l'espectacle actual ens l'haguérem estalviat. Ara bé, sense capacitat de decisió i pocs pessebres (a d'alguns els fan molta falta, a jutjar pels últims esdeveniments), els baldons han saltat. I han saltat per on havien de saltar, és a dir, pels principals destinataris de la intransigència i el despotisme de certs sectors del PCE, aquells que es creuen predestinats a salvar el món. Ha saltat per Esquerra i País.

La política molts cops es decideix per intangibles, com l'actitud. Un problema que es porta coguent a foc lent molt de temps ha vessat ja l'olla. I hi ha coses que no es poden suportar. Molta gent ha tragat i uns sempre se n'eixien en la seua, escudats en sis diputats. Doncs amics, ha saltat. I no per poques raons: proposar al supercandidat d'EU al cap i casal, un comunicòleg de reconegut prestigi internacional amb una visió política moderna, aperturista i pactista com Amadeu Sanchis era, realment, un insult a la intel·ligència. I un insult al Bloc i EiP. Se'ls ha ofert negociar, se'ls ha reconegut que tenien dret a escollir el representant però que aquella persona no era idònia. I res, la tossuderia i el repartiment dels càrrecs entre amics tornava a primar. Vicis que ja havien demostrat l'efectivitat en campanya.

Si en la primera decisió de cert pes ja estem en les mateixes de sempre, si no s'aprén dels errors, doncs com diu el poble, a fer la mà. Que se'n vagen a fer la mà. Ja n'estem farts. S'ha intentat, però ni així. Si això és el Compromís, adéu Compromís. Preferisc dos o quatre diputats en les coses clares, que perceba que estan defensant els meus interessos com a valencià i nacionalista a les Corts, que un sectària en el pèl roig parle en nom del meu vot.

Bé, en aquest xorís podria donar de menjar a un regiment de soldats holandesos en Almansa. Com a primera aproximació, ja n'hi ha prou, no?

Salut!

Anònim ha dit...

M'he alegrat qyan he llegit este matí la notícia de la rebelió d'Esquerra i País. Era el pas lògic, sobretot quan es pensa el que han aguantat els grups no afins a Glòria Marcos i el PCE, com Esquerra i País o Projecte Obert, que tot i provenir de les files comunistes són molt més sensibles a la realitat social i política actual del País Valencià.
L'altre pas em tem serà l'expulsió de Mònica Oltra i Mireia Mollà d'EUPV, i amb elles se n'anirà la resta d'Esquerra i País, i possiblement Projecte Obert, que ací a les comarques del Nord compta amb gent com Ramon Cardona, si no és que IU i el PCE posa ordre, cosa que no crec que facen tal com estan les coses.
Doncs bé, ja tenim grup parlamentari valencianista a les Corts, i quasi que una diputada valencianista a Madrid, cosa que no succeïa des que Vicent Marco, d'Esquerra Valenciana, va ser elegit diputat en 1936 dins del Front Popular.
Ja veieu que sóc optimista, però és que ho sóc per naturalesa. No obstant xafe de peus en terra i sé que no serà fàcil el següent pas natural, que és la fussió del Bloc i EiP en una sola organització, independentment de la fòrmula que s'adopte. Però qui ha dit que els parts no siguen dolorosos? I este ho serà? Com pot encaixar personalitats com Vicent Grau de nou al Bloc? No ho sé, però ja vorem.
Au, salut, que açò seria com l'assalt al Palau d'Hivern si no ho hagueren fet els bolxevics en 1917.
Fins ara.

Anònim ha dit...

Es nota que ve l'estiu i la calor apreta. A l'amic cento, que li agrada la festa, no se li ocorre una altra cosa que parlar de compromís... ;-)

En dos llargues i acertades disertacions, altres bloggers més intel.ligents que jo parlaven de rinyes entre sectors d'un altre partit, escicions fantàstiques i masses de militància ecosocialista dispostes a creuar el Mar Roig guiats de la mà d'essers humans com Cardona o Grau. La mateixa història de sempre. Lo que veig és que ara ja ens estem entenen millor: ja no és convergir amb sectors per fer compromisos, ara és que aquestos sectors vinguen cap a nosaltres ("dejad que los sectores se acerquen a mi" podria dir nomdedeu o qui siga)...

Lo que m'agradaria dir és que si (i aixo que li veig tantes posibilitats de que EiP vinga al bloc com de les que té Arjen Robben de vindre a Castalia aquest any) aquestes inquietuts s'uneixen, que vinguen aceptant que nosaltres som el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ... i prou, crec que en tres paraules definim el concepte , oi? L'únic referent nacionalista que tenim. No m'agradarien més logos extranys a les papeletes i comencem a creure d'una vegada ja en el projecte.

Gràcies.

El tropilla in wonderland.

Anònim ha dit...

18 de juliol
Cautivo y desarmado el ejercito rojo las tropas nacionalistas han alcanzdo sus últimos objetivos. Izquierda Unida ha terminado.

Anònim ha dit...

Persones com Vicent Grau i Carles Mulet d'EiP on millor estan és ben lluny del BLOC, aquestes persones no fan lliga amb ningú, moltes vegades els problemes no són polítics, estratègics o ideològics, són personals i prou i amb eixes persones no es pot treballar per un projecte comú.

Anònim ha dit...

Ara vull proposar un altre escenari. Imaginem que la direcció d'EUPV decideix expulsar les dues diputades i amb elles la resta de membres d'EiP, i en lloc de constituir-se en partit, decideixen demanar la seua admissió al Bloc. Lògicament es negociaria la forma, però individualment, s'admetria gent demonitzada com Mulet o Grau?
I un altre escenari. En cas d'exppulsió de Mònica Oltra i Mireia Mollà, què haurien de fer els dos diputats del Bloc? recolzar-les i, fins i tot, formar grup política amb elles? O seguir amb el compromís juntament amb Glòria Marcos i les dues peceres?

Nomdedéu ha dit...

EU ha dit que les expulsa. Però les expulsaria com a molt d'EU, no pot expulsar-les del Grup Parlamentari del Compromís. Encara que només siga, perquè Marcos, Albiol i Torró no tenen la majoria. Per tant, continuarien dins del Compromís. Tal com jo ho veig, com el compromís és una plataforma electoral, EiP en seguiria formant part encara que deixara d'estar dins d'EU.
EiP ha dit que vol constituir-se en partit polític, i em sembla molt bé. Carles Mulet ja deia, que això no volia dir que tingueren que acostar-se al BLOC. Ell pensa que gent com jo demonitza el partit. Creu que som la dreta i no se quines altres quimeres.
Per tant, l'escenari d'afiliació al BLOC, ara com ara, no sembla contemplar-se.
Sobre l'expulsió, això que t'he dit. Podran expulsar-les d'EU, però no del Grup del Compromís. Compromís no és el PC de Marcos i altres grups. Compromís és el compromis (obvi) de diferents grups per fer polítiques diferents. Precisament el que no vol fer Marcos i la seua gent.Així que per fer fora a algú del Compromís (ara com ara, de forma efectiva, el compromís només és el grup parlamentari i algun grup territorial) cal una majoria que en este moment tenen BLOC i EiP.

Anònim ha dit...

I què et semblaria una espècie de federació Bloc-EiP al País valencià? Sobretot tenint en compte que en menys d'un any hi ha eleccions.
A més, afortunadament EiP és molt més que Grau, Mulet, Oltra, Mollà, Dolors Pérez o Vicent Álvarez. És la suma de totes aquestes persones i de totes aquelles que estaven a València fa dos o tres dissabtes.
I ara queda saber què passarà amb Projecte Obert, els altres "traidors" de la causa de la dictadura del proletariat.

Nomdedéu ha dit...

Em sembla un escenari raonable. I sense maldat he d'afegir, que certament és més que eixa gent, però tampoc és una multitud. EiP, és un "partit" (o ho serà) de quadres. Molts molt ben preparats. També tenen alguns càrrecs públics. Però tenen un pes social indeterminat tirant a escàs.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb tu, no és un partit (quan ho siga, a principis d'octubre, sembla) de masses, amb això sóc objectiu, però també pense que el lloc normal seria una federació amb el Bloc i, per què no, altres formacions valencianistes ( i use el terme valencianista en lloc del terme nacionalista perquè ERPV, per exemple, el considere un partit nacionalista però tinc dubtes del seu valencianisme, més bé pancatalanista). Fins i tot ecologistes, com els Verds d'Arnal o esquerroses, com la gent de Projecte Obert, que sí que es creuen el País Valencià, molt més per supost, que el PSPV-PSOE. Conec gent pròxima a Projecte Obert i no trobe diferències entre la política duta a terme per tu mateix com a regidor de sanitat o la duta a terme el seu dia per certa persona com a regidor d'educació o cultura, o la seua mateixa actuació personal respecte al valencià, per exemple.

Nomdedéu ha dit...

Tal com jo ho veig el BLOC ha de liderar un espai més ampli que l'actual. D'estricta obediència valenciana. Un espai nitidament progressita i que ha de protegir el mediambient. El nostre patrimoni és el nostre territori. Si això vol dir que Els Verds d'Aranal (m'encanta el nom, jeje) o EiP, han d'aproximar postrures, perfecte. Projecte Obert? Cardona va ser un bon diputat. Haguera aportat molts vots més que Albiol.

Anònim ha dit...

Aleshores, un projecte Bloc+EiP+Projecte Obert+Verds+EV+altres, encara que semble una sopa de lletres, amb un nom que la gent puguera identificar, com ara Bloc Valencianista, crec que no seria una utopia, però sí molt difícil de crear. EiP és efectivament un "partit" de quadres, però molts noms, units a altres com el de Ramon Cardona O Joan Ribó, units als del Bloc i la resta d'organitzacions, podrien arrastrar un bon nombre de vots que el Bloc fins ara no ha pogut arrastrar.
Només són idees de bombero, però va uns mesos ningú s'ho haguera plantejat seriosament.
Per cert, segons la web d'EUPV, mitjançant un comunicat signat per Sixto Cambra (curiós, el comissari polític?), el proper dissabte 21 s'expulsarà, segurament, les dues traidores rebels. Ja vorem què passa.
Menys mal que hi ha compromís, sino quina legislatura més avorrida tindríem.

Nomdedéu ha dit...

Només dues matisacions.
a) No són idees de bomber. Hi ha gent que hi està pensant molt seriosament des de fa més temps del que sembla.
b) Res no és casual. Les coses no passen per què si.

Anònim ha dit...

Efectivament, no passen perquè sí. Ara, de moment, només resta esperar. Esperar a vore com va tirant el tema, les possibles expulsions d'EU, o no, com queda el grup parlamentari, qui serà la síndica i totes estes coses.

El panorama que s'obri és realment interessant. Un partit amb quadres preparats, orfe d'opció política i amb una base electoral dubtosa. Tres o quatre serrells més amb dubtes sobre cap on tirar. Gent en un capital de treball darrere, exdiputats, exsíndics... en ganes de treballar.

Ara bé, quina opció estratègica ha de seguir el nacionalisme? Intentar sumar tot l'espai "més enllà del PSOE" a nivell nacional? I on s'ha de situar a l'eix esquerra-dreta? Pesa més Ribó o Morera? Pacte federalista-nacionalista? Soft-identity? Progressisme i centreesquerra? Fusterisme? Socialdemocràcia sueca?

És el principal referent nacionalista qui ha de decidir cap on va. Ha de decidir si li interessa que al seu voltant pivote un gran pacte amb un valencianisme de mínims i una socialdemocràcia difusa, o una marca purament nacionalista i d'esquerres, o una opció de centre identitari (algú em pot explicar algun dia què és el centre?).

Les combinacions són múltiples i infinites. Només cal mirar als nostres amics gallecs. El BNG és una marca que engloba tot el nacionalisme gallec, des del PNG, democristià, fins la UPG, un partit un als seus estatuts figura el marxisme-leninisme i la independència com a eixos. Entre tots han estat capaços de, amb intel·ligència, articular un espai propi, s'han fet lloc entre els dos grans partits espanyols. Però ah, amics! han treballat "a esgalla", que dirien ells, durant dècades. Amb alts i baixos. Però, fidels a la seua pròpia estratègia, per primer cop a la història, EL NACIONALISME GOVERNA AL PAÍS.

La base és l'estratègia. S'ha de fixar, quedar clara i portar-la a terme. Si no hi ha estratègia, no sabem cap on caminar.

Però com he dit a l'inici, ara cal esperar.

Per cert, diria que si finalment els tres diputats oficialistes d'EU i els altres quatre se separen, no podrien formar grup parlamentari per no arribar a cinc escons. Cap de les dues opcions: tres i quatre, tots al grup mixt. No?

Nomdedéu ha dit...

També sóc de l'opinió que cal esperear. No està jugada tota la partida, i no se que passarà dilluns. No tinc clar que farà EiP, no se si Gloria Marcos deixarà finalment de ser sindica. Si deixa de ser-ho, ha de ser per l'expulsió del grup. Això és així per culpa d'un absurd buit reglamentàri que impedix a un grup parlamentàri canviar de portaveu encara que siga per unanimitat, sinó renuncia este o és expulsat.
El futur està per escriure. I caldrà fer bona lletra.
I sense conéixer a fons el reglament, molt em tem, que qui abandone el grup perd les sigles i se'n va als no inscrits, no al mixt. I qui s'hi queda amb sigles i tot, mantindria el grup parlamentari tot i que no tinguera suficients actes de diputat/ada.
Al reglament del meu ajuntament, si més no, ho vam fer així. No té sentit democràtic, que si un grup menut té la mala sort de tindre un transfuga, tots acaben castigats per culpa d'ell. Ara, que a les Corts ves a saber. Un colp ha quedat clar i reafermat el pacte del PP, PSOE i EU (sector PCE i familia) per que res no canvie, ves a saber quina mena d'interpretacions s'han fet.
Les declaracions de Gonzalez Pons parlant de diners i tal, són tan inmorals com ell. Podria explicar quina relació politica manté amb Gloria Marcos, des de la seua època de Conseller d'Educació. Explicaria moltes coses. Massa.