LA REVISTA ROMANESA "TARA MEA" EM DEMANA UNA BREU VALORACIÓ SOBRE LA NOVA CONSELLERIA D'IMMIGRACIÓ I CIUTADANIA.
La creació d'una Conselleria nova, "per se" no és ni bo ni roí. Depén de l'orientació política que se li vullga donar. El fet que el fenomen de la immigració s'associe a ciutadania, i s'allunye dels Serveis Socials, en principi sembla albirar esperances d'un gir en el que significa la concepció política del nou model social sorgit dels fluxos migratoris.
Per al BLOC és important que la Conselleria treballe per l'assumpció de la "nova realitat valenciana". Cal explicar a la ciutadania les transformacions de la societat valenciana, fruit de la nova immigració. I s'ha de fer apostant per un projecte social comú, impulsant la cultura del civisme.
Els darrers cinc anys, el flux d'estrangers que han arribat al País Valencià, lluny d'estabilitzar-se, s'ha accelerat, diversificat i estés per tot el territori. En termes generals, la percepció actual que la pobl
ació autòctona te de la immigració es prou negativa. Les insuficiències de l'estat del benestar provoca la competència entre els d'ací i els nouvinguts, i responsabilitza de les carències al més dèbil. Al recent arribat.
La immigració és un factor d'enriquiment, no només econòmic, sinó també social, cultural i polític. Però també pot ser font d’un trauma social sinó orientem amb prudència i efectivitat les politiques d’acollida.
La nova Conselleria hauria de proposar un nou concepte de ciutadania que avance cap a la igualtat de drets i deures de tots els valencians i valencianes, amb independència de nacionalitat i de situacions jurídiques, dins els límits competencials del marc actual. Qualsevol persona que residisca al País Valencià ha de gaudir dels drets i també, assumir els deures de la ciutadania. I remarquem, que no hi ha drets sense deures.
Per al BLOC és important que la Conselleria treballe per l'assumpció de la "nova realitat valenciana". Cal explicar a la ciutadania les transformacions de la societat valenciana, fruit de la nova immigració. I s'ha de fer apostant per un projecte social comú, impulsant la cultura del civisme.
Els darrers cinc anys, el flux d'estrangers que han arribat al País Valencià, lluny d'estabilitzar-se, s'ha accelerat, diversificat i estés per tot el territori. En termes generals, la percepció actual que la pobl
ació autòctona te de la immigració es prou negativa. Les insuficiències de l'estat del benestar provoca la competència entre els d'ací i els nouvinguts, i responsabilitza de les carències al més dèbil. Al recent arribat.La immigració és un factor d'enriquiment, no només econòmic, sinó també social, cultural i polític. Però també pot ser font d’un trauma social sinó orientem amb prudència i efectivitat les politiques d’acollida.
La nova Conselleria hauria de proposar un nou concepte de ciutadania que avance cap a la igualtat de drets i deures de tots els valencians i valencianes, amb independència de nacionalitat i de situacions jurídiques, dins els límits competencials del marc actual. Qualsevol persona que residisca al País Valencià ha de gaudir dels drets i també, assumir els deures de la ciutadania. I remarquem, que no hi ha drets sense deures.
44 comentaris:
El que em pregunte es el que podrà fer de manera efectiva la nova Conselleria, a banda de propaganda. Tot i la reforma de l'Estatut, seguim sense tenir competències en matèria d'immigració.
Cert, el text que des del BLOC hem anomenat "l'Estatut de la vergonya", no recull competències en matèria d'immigració. Així que res es podrà fer pel que fa a l'organització, al plantejament de cupos, a treball en països d'origen, etc.
Però al final tot depén de la voluntat. Totes les administracions, l'autonòmica també, assumeixen "de facto" competències reals que no tenen formals. No calen gaires exemples.
Tinc el convenciment, que un conseller o una consellera del BLOC, assumiria les màximes responsabilitats possibles. Fins a la ratlleta de la legalitat.
I el PP? Ni de broma. Només cal vore qui han triat per a secretaria autonòmica. Gotzone Mora, és una espanyola radical, antinacionalista. Una socialista amb carnet i ex regidora, que fuig del PSE amb Redondo i que va demanar el vot per al PP, per poder estar lluny dels nacionalismes (que no siguen espanyols). Ja m'explicaras quina sensibilitat tindrà la senyora, a l'hora d'explicar al immigrants que en este país, el valencià és llengua oficial. Vergonyós.
Bé, ara a esperar el desplegament mediàtic i propagandístic del nou Conseller d'Immigració, Rafael Blasco, atesos els precedents recents d'aquest senyor en la Conselleria de Sanitat. Per cert, els immigrants veuen Canal 9? Els ho hauríem de recomanar?
Només si vols que se'n vagen de retorn cap a sa casa.
Vivienda, Salud e Inmigración. ¡Es un fenómeno! Y todo en poco mas de un año.
i del FRAP al PP passant pel PSOE. Cert un fenomen.
¡que tristura!. son mas peligrosos que el cambio climatico.
Ja sé que este no és el lloc, ni segurament el moment, però he llegit que el PSAN ha donat el seu arxiu a l'Arxiu de la Memòria "Joan Baptista Basset" d'Elx, amb el patrocini d'ACPV. La pregunta és: algú sap on està la documentació de l'Esquerra Independent de Castelló? La té EUPV, el Bloco disgregada entre estes dues organitzacions? O la té algun particular?
Evidentment no els té EUPV que res no té a vore amb EIC. Personalment vaig abandonar EIC l'any 1981 i vaig anar-me'n al PNPV. Ho vaig fer, ja se que no ho preguntes, quan EIC va derivar, i va deixar de ser un partit nacionalista d'esquerres per ser un grup assambleari que va fer la vida impossible fins la seua marxa Vicent Pitarch i Pep Mata (quien te ha visto y quien te ve) Era l'època de Ricard Colom, Mingo Llorens, Vicent Grau i d'altres. El PNPV i l'Agrupament d'Esquerres vam crear UPV. La gent d'EIC va crear una EUPV que no tenia res a veure amb l'actual. Ni els militants, ni els grups que la formaven. Res a vore. Poc després, EUPV s'integrà a UPV. Després vingué allò del PNV i la reunificació junt amb grups de nacionalistes municipals, creant l'actual BLOC. A Castelló res d'això tingué incidència. Per tant, la gent d'EIC s'incorporà a UPV en més del 90%, la resta no anà a EU, sino a Esquerra Alternativa de Castelló.
En paral·lel, el PC va inventar un paraigües per amagar les seus sigles i sumar alguns sectors. Era Izquierda Unida. (Després EU inventà l'Entesa, després el Compromís... i així sumant organitzacions i perdent vots) Quan la seua secció valenciana va necessitar les sigles en valencià va vore que estaven en poder de qui havien creat l'antiga EUPV. Militants de la UPV en aquell moment, i que van cedir les sigles que ja no gastaven, per no crear problemes a la gent d'IU al País Valencià. Des del meu punt de vista un excés de generositat.
Per tant, l'actual EUPV no té cap vinculació històrica amb l'EIC. De fet, només Vicent Grau que va estar a EIC i va ser un dels creadors de problemes i un dels principals motius de la dimissió de Pitarch (Vicent ha explicat moltes vegades com Grau, com si fora un comisari polític intentava dir-li sempre que havia de dir, en mig dels plens de l'ajuntament), està ara a EUPV. I hi està, perquè va abandonar junt amb 3 persones més l'UPV el dia abans que els expulsaren per raons que no venen al cas. Jo formava part del Consell Nacional d'UPV, ho recorde, com ho recordarà Vicent Alvarez, Pere Mayor i tants altres històrics.
Tot això per dir, que els arxius estan desats en les dependendencies dels hereus legitims d'EIC, que és el BLOC, com hereu d'UPV.
Després d'escriure això, i tenint present que abans d'EIC jo ja havia tingut un altre experiència de militància en l'esquerra nacionalista que em va dur a ser detingut, apallissat i jutjat, la veritat és que ja tinc una edat considerable. I un curriculum, que està malament que ho diga jo, que em fa somriure quan algú em titlla de dretà, de col·laboracionista, de mercenari matamosquits... En fi.
la resposta és molt completa. Moltes gràcies, ja que no sóc de Castelló i l'EIC em queda luny tant territorial com cronològicament. De nou gràcies, però la meua pregunta no anava amb segones, només volia saber on estaven uns papers que d'ací uns anys seran patrimoni documental valencià, els quals, juntament amb altres documents, la premsa i fonts orals (com tu mateix, Vicent Pitarch, Toni Porcar, Toni Royo, etc.) seran bàsics per fer la història del nacionalisme valencià a les comarques del nord des de la desfeta de 1938, ja que la primera part, la de 1868 a 1938, ja la tenim, almenys en una primera aproximació (espere que no s'enfade un delas autors, que és amic meu).
De nou, gràcies per la resposta. I per finalitzar. està organitzat l'arxiu del Bloc? Em van buscar una vegada per ajudar a organitzar l'arxiu d'una agrupació local del PSPV-PSOE d'un poble de la Plana, i allò era un caos. I mira que les fonts per a la història política d'eixe poble (doncs havien tingut responsabilitat de govern durant alguns anys, i ni que dir durant la República i la guerra) eren molt interessants.
Ale, vaig a seguir treballant. Fins ara.
Si. Està tot arxivat pel mètode TRIS. (Toni Royo Ineternacionl System). Un sistema efectiu que te la particularitat que només l'enten ell. Jo sempre li he fet broma i l'hi he dit que ho fea així per continuar sent imprescindible.
La veritat sense les seues claus secretes, és difícil de trobar-hi res, però amb la seua ajuda, tot aperix.
Fa un parell d'anys, Sergi Selma, secretari local, historiador i especialista en organitzar exposicions històriques, va fer de comisari, d'una exposició titulada "100 anys de regidors nacionalistes a Castelló".
Va estar un parell de setmanes a la casa de cultura de Castelló. Amb uns panells cronològics gegants, i molt material original de l'època. Va quedar força bé. I vam descobrir que el TRIS, amb l'ajut de Toni, funciona.
Em fascina el món de les conselleries desconegudes. Uns edificis aseptics, entre escoles i hospitals, on de tant en tant es mou una porta i entre/surt algun humà/humana. Un mandril en qüestions administratives com un servidor no sap quantes conselleries/subconselleries hi han en total pero ara que s'ha creat aquesta note com un sentiment d'integració amb la resta de la ciutadania m'invadeix per moments, aixó i el fet que des d'avui ja estic de VACANCES. Saluts i bon estiu.
pd. 43884 entrades, promte ja superareu als supervivents de la nau galactica "estrella de combate". Felicitats.
Si, si. Són un bon grapat d'entrades!
Espere que els que ja esteu de vacances contineu entrant a saludar. No és un concurs però em fa patxoca anar creixent, i creixent, i creixent...
eh! que jo encara no estic de vacances i necessite de tant en tant entrar al blog per estar al dia i vore comentaris de la "penya"
tranquil. jo tampoc. espere que quede gent per ahi...
Més sobre arxiu (sóc un poc monotemàtic, no?). Recomane, a qui li interesse el tema (lògicament), el darrer número de la Revista d'Arxius, sobretot la part d'arxius i nacionalisme.
Si la nova regidoria es igual que el Pla municipal que han fet... millor que ni la facen, ja que això només farà gastar diners públics per a res...
Un Pla on diu que immigrant és tot aquella persona que procedeix de manera il.legal d'un pais extranger... Imagineu com serà la regidoria.... El que passa en aquest municipi és de risa.......
PVS
Ja tenim ací a Sevilla, el que criticava que Catalunya no estava preparada perquè un xarnego ( Montilla) fora President. Ara vorem si el País Valencià està preparat perquè un xarnego com ell es faça càrrec de la Presidència de la Generalitat.
El tema dels carrets dels supers abandonats per tots els carrers segueix sent preocupant, Al meu parer caldria que l'Ajuntament sancionara als propietaris dels supers que tenen carrets abandonats a vore si posen vigilància als seus locals per a què ningú se'ls emporte pel carrer i després els deixe abandonats.
A l'anònim que diu que Sevilla es un xarnego:
"Jordi Sevilla Segura (nacido el 19 de marzo de 1956 en Valencia),"
http://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_Sevilla
Estoy completamente de acuerdo sobre el tema "carros de super abandonados".
Sres. del Ayuntamiento: dén solución a los carros de los super abandonados.
Hola, a tot lo món.
El dissabte vaig estar en València i en la Plaça de l'Almodí hi havia un gran cartell que explicava les excavacions que s'estan fent per treure a la llum els orígens de València, i en lletres ben grans es podia llegir, a manera d'evolució, Valentia-Balasiya-Valencia. I no, no m'he deixat l'accent, no deia València (ni tan Valéncia). Vaig pensar: cony, de Zeit Abu Zeit es va passar directament a Rita Barberà? Doncs això pareix. En fi, que li farem a este país?
La veritat és que sentint a Rita de vegades ho sembla
Rita, el papa sabe lo tuyo?
Prlant del Papa. Ara a este home, antic membre de les Joventuts Hitlerianes, li s'ha ocorregut que les misses es facen en llatí, encara que no obligatòriament. Ja vorem si els membres de la jerarquia eclesiàstica del nostre País, que són més papistes que el Papa i més espanyols que el bou d'Osborne, no lleven les misses en valencià per fer-les en llatí, ja que en castellà no les llevaran per respecte a la gent que no parla valencià, ja que en castellà ens entenem tots.
Jo no la sentiré la missa, ni en castellà, ni en llatí, ni en valencià ni en suahili, però no per això deixe de vore que es pot produir un altre atac a la normalització del valencià.
En fi, temps al temps.
Ostras, no se a quina esglesia (no) vas tu, o a quin poble, però ací a Castelló... és francament difícil trobar una missa en valencià. Totes són en castellà, lògic, com tothom sap Jesús era de Murcia.
Veus? No cal que ens preocupem per si el llatí substitueix el valencià a les esglésies, ja ho ha fet el llatí. Això em passa per no anar a missa. Ara quan torne el llatí hi aniré.
No sé si Jesús era de Múrcia o un perillós pelut i barbut antisistema que es va oposar al sistema i damunt (inter)nacionalista (com Gandhi, també molt perillós, però gens pelut), però el que sí que sé, sempre m'ho han ensenyat així, és que Sant Vicent Ferrer era valencià, predicava en valencià i tot el món l'entenia. Però l'església valenciana actual està més per San Josemaría (Escrivà de Balaguer) que per Sant Vicent. I així ens va.
Ja ho deia, ja, el bon pare Sant Vicent, "mentre discutiu si la porta la pinteu roja o blava, els lladres vos entren per darrere".
Això deien de Sant Vicent, si, però també és cert que si no vaig enganyat, mai no va eixir delnostre ambit lingüistic. Perpinyà pel nord sembla que és el més lluny on va predicar. Això explicaria que l'entengueren "a totarreu" en valencià.
Sant Vicent Ferrer (València, 1350 - Bretanya 1429) Manegueta del Compromís (de Casp)
Sant Vicent Ferrer es considera un dels majors predicadors del cristianisme. Va recórrer mitja Europa i predicava amb els seus famosos sermons. La seua obra religiosa es caracteritza per la intenció de reformar els costums morals de la societat i perquè els textos estaven concebuts per a predicar (ser transmesos oralment).
Sant Vicent Ferrer sempre va predicar en llengua catalana (ell mateix va utilitzar el terme català o valencià indistintament) i, encara que el públic fóra d'una altra llengua, l'entenia i s'exaltava. Això era interpretat com un miracle del sant. Hui dia s'interpreta més aïna com un exemple de que el català, i en particular la pronúncia valenciana que marca clarament totes les vocals i les consonants, pot considerar-se com una llengua que es troba al centre de les llengües romàniques, i que a l'època (perquè les llengües romàniques i, en especial els termes religiosos, eren més similars) es feia intel·ligible per a parlants de castellà, portugués, occità, francés, italià, etc. No obstant això, no explicaria tan clarament per què l'entenien directament els anglesos o els alemanys.
La llengua emprada als seus sermons s'ha estudiat a nombroses obres de lingüística i es considera una base important per a la llengua moderna, especialment el vocabulari litúrgic i religiós.
Quan entrà Sant Vicent en València Mossen Eiximenis li preguntà. "Sant Vicent com va la bufa?"
I aquest li respongué "La bufa va i ve però no es deté".
Al grau si que són en València, almenys quan jo era scout ja ho eren, ara no ho sé segur, però tinc entès que sí.
PVS
Insistisc, estaria bé que algú ens digurea per on va predicar relament el Sant valencià.
http://www.antiblavers.info/pmwiki/pmwiki.php/Main/BlaverismeIEsgl%C3%A9sia
Ací teniu un bon link...
En quant als llocs diu per internet que per tota europa...
PVS
Que Jordi Sevilla va naixer a València i què ? El que realment importa és la seua voluntat de ser nacionalista valencià o nacionalista espanyol i en el seu cas no hi ha dubte i damunt criticant a Montilla que li pega mil voltes amb el seu compromís amb la gent de Catalunya.
No crec que el que importe siga si és nacionalista valencià, si ho fora, de nacionalista, estaria en algun partit nacionalista valencià, per això està al PSOE. El que importa és que s'implique amb el País, i pose per davant els interessos del poble valencià als del partit. I això li ho demane a tots els partits, siguen els que siguen.
http://www.google.es/search?sourceid=navclient&hl=es&ie=UTF-8&rls=GFRD,GFRD:2007-06,GFRD:es&q=Vannes+ferrer
Efectivament Sevilla caldrià que s'implicara amb els temes valencians en primer lloc i no amb els temes de Madrid com ha fet fins ara començant amb la llengua valenciana que jo mai l'he vist parlar.
Hola,
tornant al tema d'EIC i el seu arxiu.
He trobat aquest enllaç sobre aquesta iniciativa de l'època de la transició i em sembla que és de les poques coses que s'endinsen en el tema.
http://altrecastello.probeta.yi.org/dossiers/esincs.htm
Enric, saps si hi ha alguna cosa més feta?
I saps si l'arxiu és d'ús públic?
Gràcies d'avantmà.
no puc obrir la plana, però no passa res. L'arxiu és privat, propietat del BLOC. No ha d'haver-hi, però massa problemes per consultar-lo per part d'un investigador.
Fa uns anys ho va demanar un xic, això si, amb molts mals mòdos. El vam posar a la seua disposició, però lògicament en un horari en que algú d el'organització puguera atendre'l i controlar (si més no al principi) quin ús volia fer-ne. Una cosa es escorcollar en el passat i l'altra malbaratar documentació. No el conéixiem de res. Va convertir la nostra prevenció en un munt d'insults al BLOC. Li vam tancar la porta.
Si tens interés, hauries de posar-te en contacte amb el BLOC a Castelló. Navarra 4-1. Pots dirigir la carta a Sergi Selama, que és el Secretari Local en funcions. Salutacions
Hola Enric,
he trobat aquest fil de comentaris gràcies a un desgavellat debat a L'Avanç. A banda d'açò, com a estudiant de la UV interessat en l'època de la transició m'agradaria conéixer més a fons el teu paper durant els anys de la transició. Has comentat algunes coses interessants ací mateix. Tal volta no és el lloc però tampoc tinc la possibilitat de fer-ho per un altra via, em preguntava si algun dia des del nacionalisme d'esquerres es parlaria del paper que es va jugar aquells anys i quant us va tocar sofrir a la Plana per dinamitzar l'oposició antifranquista a la capital del nord del país. Ara que es llancen floretes al PCE per acceptar tantes renúncies pel bé de la democràcia, qui si no nosaltres pot fer públic la realitat dels setanta a Castelló?.
La veritat és que el PCE ha estat capaç de fer creure que va liderar no se quina oposició. La meua experiència personal (que no te valor absolut com document històric, per parcial) és que no va ser així. Si més no, no a Castelló.
Recorde perfectament les reunions clandestines de les joventuts dels partits nacionalistes i d'esquerres, i com en el primer quart d'hora apareixia algú que deia representar al PCE o fins i tot al PSOE, i que marxaven als 20 minuts i no els tornaves a vore. De fet mai no els havies vist en cap de les naifs (vist amb ull d'avui) accions que organitzavem.
Estava la Jove Germania (MCPV), les JSAN, Jove Bandera Roja, LCR, OIC, fins i tot PSP. En fi.
Estaria bé, si, que algú dels que estudieu història, o que esteu interessats en el tema dirigireu una investigació cinetífica sobre l'època. S'han explicat no poques mentides. I molt historiador aficionat pontifica des la més absoluta i dolosa ignorancia.
Jo no estic capacitat per escriure sobre l'època, ni vaig ser un mega protagonista. Vaig estar allí. Vaig fer el que vaig poder. Però algú ho hauria de recollir per la memòria.
i altres com el Partit Carlista, un dels fundadors de CC.OO. a Castelló amb gent com Josep Miralles.
Cert! Sense cap mala intenció oblide sovint el Partit Carlí. Miralles va donar la cara en moment ben durs. El pròpi Porcar era del carlins. Crec que Toni Alegre també. I més gent. Jo vaig fer amistat amb un xic que era pintor, membre de les joventuts carlistes, i aprofitavem la seua taula plegale d'empaperar per muntar paradetes de coses il·legals, i poder desmuntar ràpid quan apareixien els grisos o la secreta. Que vell sóc! Disculpes a Josep Miralles, tot un referent de compromís, i tots els carlins.
Enric, per curiositat, dius que Porcar era del partit carlí, m'agradaria saber on militaves als 70 i com està això de la detenció que contes. T'animes a contar-ho?
Gràcies per l'atenció.
Militava a la Jove Germania.
Com no vull fer-ho molt llarg resumiré.
Jo vivia al costat de l'antiga presó de Castelló. Teni 16 o 17 anys. Hi havien manifes a Vila-real per demanar el trasllat de la carretera al seu pas pel poble. Van vindre antidisturbis de Lleida i Saragossa, i al pati de la caserna s'entrenaven colpejant-se els uns als altres. Se'm va ocorrer fer unes fotos. Francament encara no se per quina raó. Mentiria si diguera que eren intencionadament per publicar-les a les revisctes il·legals que editavem amb vietnamites. PErò tampoc vaig pensar que no pugueren servir. El cas es que em van enxampar. Em van vore i van pujar a per mi. Tres grisos, amb metralleta van tocar el timbre de casa. A la meua finca, com estava al costat de la caserna, hi vivien 4 o 5 policies nacionals que em coneixien de ben menut. Segur que algú els obriria la porta de baix.
Vaig obrir, estava sol, em van preguntar si jo era qui estava fent fotos. Vaig confirmar i em van fer entregar la càmera. Em van detindre i em van baixar a comisaria. En un saló, i abans de preguntar-me el nom, un sergent va començar a pegar-me, amb la ma oberta. ¿Para quien trabajas? ¿para que periodico son las fotos? ¿de quien es el piso? tot això sense donar-me gaire temps a contestar. 6, 7, 8 colps. Veia passar altres guardies i mirar, algun veí meu. Ningú va entrar a dir: "mi sargento, que este chico vive ahi con sus padres. Es mi vecino". En aquell moment les tortures al País Basc eren diaries, així que jo tenia molta por. Finalment em vaig decidir a aturar un colp protegint-me amb els braços, el colp següent em trencà el rellotge. Del cabreig em va clavar el taó al peu, regirant amb força sobre els metatarsians. Això fa mal.
No se quanta estona vam estar. Al final, un altre guardia va entrar per dir que se m'enduien. Em van emmanillar, em van fotre dalt d'un jeep d'eixos descoberts, i em van dur a Maria Agustina encanyonat. Tot prou ridicul amb ulls d'avui, però ja vaig passar por i em van fer mal. En el viatge, el copilot trastejant amb l'aparell de fotos el va obrir, i tot i que el tancà de seguida, va vel·lar el carret.
A la part de darrere de l'actual subdelegació hi havia unes masmorres. Allí em tingueren. Tres vegades em van pujar a declarar davant el jutge de guardia. Sempre les mateixes preguntes per vore si em contradeia. No ho vaig fer. Després de més de 3 hores de detenció em van permetre avisar als meus pares. Jo era menor. I a casa estava sol quan em van detindre. Ningú no sabia on estava. Finalment em van amollar i van presentar càrrecs. Ni més ni menys que "fotografiar secreto de estado". Sembla que la policia entrenant dins de les seues instal·lacions és secret d'estat.
Uns mesos després vaig anar a judici al Tribunal Tutelar de Menores. Em van absoldre per manca de proves. Les fotos vel·lades! Però els meus antecedents figurarien en la fitxa. De fet, vaig demanar un any més tard un certificat de penals i allí estava la detenció. Finalment l'any 1978 0 79 m'amnistiaren.
Ja veus que no sóc cap heroi.
Publica un comentari a l'entrada