19 d’octubre, 2007

L'ADÉU DE PLA, O PRISA I L'HOME DEL FRAC.


Diguem-ho clar, Pla no era el lider més espavilat d’occident. I evidentment el seu curriculum no era tampoc com per treures el barret. Guanyar un congrés que a Madrid no van acceptar, denuncies d’un company de partit que l’implicava en una trama immobiliària, enganys i més enganys en la reforma de l’Estatut, mals resultats electorals, propostes de renegociar l’Estatut que només duraren fins que Madrid digue que no, i ara un reforma del seu pis sense pagar. Bé, per a que no se n’enriga el dimoni, este matí ha deixat a l’atur l’home del frac i ha liquidat el deute.
Dit això sembla evident que no tinc cap intenció de lloar la figura de Pla, però la veritat és que tota esta història fot una miqueta d’angúnia. Pla feia olor a cadàver, molta olor. I si el mateix dia que es va fer públic l’afer hagués ensenyat la transferència de data 4 mesos anterior, igual se l’hagueren carregat. Estava sentenciat pels seus companys que volien la cadira.

Que algú del teu entorn pròxim, t’òbriga un calaix per robar-te papers personals amb intenció de filtrar-los a la premsa i avançar la fi de la teua carrera política em sembla inconcebible. Quina gent envolta este home? Un home, per cert que va començar com assessor del grup municipal socialista a València, així que ja sap perfectament que es pot deixar i que no a un calaix. Els meus estan oberts.
Així que més enllà del futur de Pla, que segons uns passa pel Senat, segons uns altres per l’INEM, del que m’interessa parlar és de com s’ha produït i qui n’és responsable.
En mans de qui està el futur del PSOE valencià? De moment, que Lerma puga formar part de la solució és com si a Rajoy l’haguera de substituir Hernandez Mancha. També podrien fitxar a Maragall ara que s’ha donat de baixa del PSC.
M’és ben igual que siga Ximo Puig, un fossil morellà amb 1000 vots de renda, Sevilla* el diputat desconegut, o Alarte. M’és ben igual. Hauran provocat una dimissió d’una forma indecent. El que marxa roí, el que vinga un mestre de les conjures de palau. Por. I decepció. El PSOE és, tot i que des del meu punt de vista siga una desgràcia, la principal i més seriosa alternativa al PP. Vore com se les gasten entre ells, presagia com governarien. Si fa no fa, com van governar.
I més encara. PRISA ha jugat un paper importantíssim en tota esta història. La portada d’ahir d’El País, amb una foto de Pla compareixent davant la premsa, feta entre bambolines i sobre l’esquena del constructor que vigilava el que deia Pla, no té nom. El peu de foto és una declaració d’intencions (males, però intencions).
El segle passat, els partits més potents tenien diaris propis. Eren els grans partits els que marcaven les línies editorials. No era bo, però ara és pitjor. Ara són els diaris, alguns diaris, els que fan els programes electorals, les llistes, i trien els candidats.
L’avís a Rodríguez Zapatero per part de PRISA de la seua capacitat d’emmerdar dins del PSOE, cada ú que les interprete com crega oportú. La meua lectura és: “Presidente, si te sales del guión te rebiento el partido. Con España no se juega. Y para que veas de lo que somos capaces, nos cargamos a tu delegado en levante”. Pla els hi ho havia posat fàcil.
Que voleu que vos diga, ja no com polític, com ciutadà m’indigna que un diari, una emissora, o un canal, puga canviar la voluntat dels militants d’un partit. Encara que la llibertat dels militants puga servir per triar algú com Pla.


*No vos haurieu de perdre el bloc de Sevilla. Imprescindible. Hi trobareu perles com: "Se llamaba Anna, con dos enes, como se dice y se escribe en su lengua valenciana de Vilareal, Castellón." Deixant al marge el condol per la mort d'Anna, això de "su" lengua valenciana de "Vilareal"... Collons tio! El nom és Vila-real. I si vols escriure la formula no oficial castellana, serà Villarreal, però com la "lengua valenciana" és "su" i no "mi" o "nuestra"...
Pla cremant Gaiates, i Sevilla exercint del que és, un paracaigudista electoral: " Pocas, muy pocas banderas de España vi colgando de ventanas y balcones en el barrio de Madrid donde vivo. " Si visqueres al meu barri de Castelló (circumpscripció per la que eres diputat) no n'hagures vist ni una. És tan difícil vore'n una com vore un diputat socialista a Castelló.
Com l'atzar té un caracter juganer, hui, després d'escriure això he assistit a un acte. Qui ha vingut? Sevilla! Oooooh yea! Jo només l'havia vist en Magadalena quan era ministres. Hui estàva per ací. No se si té res a vore amb el fet que dimitit Pla, el congrés s'acosta. Precisament el que volia Sevilla. Les interpretacions son lliures.
Segon atzar. Hui Maragall ha anunciat que pateix alzheimer des de fa alguns mesos. Ja he sentit els primer acudits sobre si això explicaria que haja deixat de pagar les quotes al PSC. No em fa gràcia. L'alzheimer és una malaltia duríssima. Ell i la seua família mereixen la meua solidaritat. Però sense falssos bon rotllos ni sense excés de voler quedar bé, quan li han diagnosticat la malaltia vol dir que els primers simptomes venen de molt abans. Ho sento, però això podria explicar algunes coses, algunes actítuds.

14 comentaris:

PVS ha dit...

No estic gens d'acord amb la descripció de Ximo Puig, pense que és un bon polític, dels pocs que té el PSPV.
PVS

Anònim ha dit...

En efecte, era una mort anunciada.
Fa por la manera com juguen a les cadiretes.És una política de "puñalada trapera". Però el que em fa encara més por és vore qui ha pres les regnes del partit. Si alguna coseta, mínima, quedava del PSPV, (aquell partit al que es van passar molts "nacionalistes" per "condicionar la política del PSOE des de dins i donar-li un caire més nacionalista") ara se l'han acabat de carregar. Lerma (què ens ha de contar de nou?) i Leire Pajín... i Calles. Dios!!!
No és que l'executiva anterior fera una gran política "valencianista" massa diferenciada de la que els venia donada de Madrid, però almenys parlaven valencià, alguns.
Ara, ni això, i si no parlen valencià , encara menys exerciran de valencians (encara menys que els anteriors, vull dir).
Una vegada, fa molts anys,seria l'any 83 o 84, li va fer una entrevista a Lerma i li van preguntar quina llengua parlava la seua filla (o fill, això no ho recorde) valencià o castellà. La seua resposta va ser que "no habla ninguna porque aún no sabe hablar"
Lògica aplastant,si encara no sap parlar no parla, però les criatures comencen a parlar el que se'ls parla a casa.I eixa era la intenció de la pregunta.

Anònim ha dit...

No és per fer sang ni la punyeta, però vos recorde que no fa massa temps que la llista per Castelló la va encapçalar el senyor Albero, de fosc passat socialista, i que no en poques ocasions s'ha festejat al senyor Ernest Fenollosa, directiu del PSD, partit creat per Blasco per llevar vots al PSPV, cosa que va fer, en uns llocs més que en altres.

Anònim ha dit...

Tots els partits han fet alguna cagada. La proposta d'Albero va ser una d'elles.

Anònim ha dit...

Lerma es el protagonista de "la noche de los muertos vivientes". I Císcar, també vindrà?. Per què no busqueu a Pedro Agramunt, a Monsonís el de Borriana i a Emerit Bono i feu una festa?
Definitivament, el Pepe Blanco, entre el que ha passat a Navarra i ara allò de Pla va cobrint-se de glòria.
I Garcia-Gascò anti-valencià total l'han ascendit a cardenal.
Que Deu ens pille confesats, en castellà, clar.

Nomdedéu ha dit...

Tens raó Enric, l'aposta per Albero va ser una dels errors més greus del nacionalisme valencià en la darrera decada. La història és complicada. La vaig viure molt d'aprop. Va ser la generositat de Porcar (qui havia estat triat per la militància) en cedir la capçalera de llista, davant les pressions de València, i de Pere Mayor. Bé, nosaltres ho vam acceptar perquè així ho va demanar Toni. En el viatge a València, els que acompanyavem a Toni li ho vam dir per darrera vegada: farem el que tu cregues oportú, però pensem que és un error. Li vam fer cas a la direcció del partit i ens vam enganyar. Tots. Jo també en sóc responsable. El tema de Fenollosa si que no el tinc tan clar. Personalment no recorde haver parlat mai d'ell ni be ni malament. Simplement em sembla un record del passat.
Respecte a Ximo Puig, com tot, és opinable. Guanya eleccions, cert, també les guanyava Gimeno. Que la seua aportació en vots és d'uns mil no es qüestionable. Són els que trau a Morella. Que siga un fossil... Li dic fossil, perquè està allí des del principi dels temps. I com senc tantes vegades als socialistes criticar als alcaldes populars per guanyar tants anys seguits, em sembla que tinc dret a dir el mateix d'ell. Discutir sobre la seua política a Morella no és una prioritat per mi. La seua conducta, però, i tal com jo ho veig, peca d'autoritària, i no crec que això siga molt progressista.

PVS ha dit...

Bé cadascú tenim una opinió, jo no el trobe autoritari, no el veig com tu comentes, també és cert que jo el conec d'un àmbit molt diferent al que possiblement el coneixes tu.
Per la mor de Deu Sevilla no, no poden posar a este tipo, no no no ja me veig al PP 20 anys més al poder!! Ja el que faltava Sevilla ufffff
PVS

Nomdedéu ha dit...

El problema és eixe. A qui poses? o millor dit, a qui posen! Sevilla tampoc no em fa el pes. Era ministre i el van despatxar. Al Canari el van enviar allí per batallar les autonòmiques. A este no, així que això que diuen que el va enviar Zapatero amb un encàrrec ho podem posar en quarentena. Si hi va haver encarrec va ser "quedate por allí y no marees".
Alarte? No el conec. Tinc la sensació (absolutament infundada) que Alarte pactarà amb Puig i es repartiran el pastisset (de moniato).
Segur que Puig té difernts lectures en funció de qui el conega i de que el conega. Però una cosa és clara, Puig, que va ser un important col·laborador de Lerma, fa més de 20 anys que està en primera línia. No pot dir-se que representa la renovació. I un altra cosa encara, Lerma (i Puig el va ajudar) es va encarregar d'arraconar als socialistes que tingueren una mínima sensibilitat nacional. Hi ha un llibre molt recomanable "La cara secreta de la polítca valenciana" de Jesús Sanz. Un retrat de la transició valenciana que posa a cada personatge al seu lloc. El vaig llegir l'any 1982, any de la publicació. La biografia de Lerma fins aleshores, ja era la evidència de qui seria President. La mena d'idologia que representava. A tu que t'agrada la política, i has fet de l'anàlisi polític la teua faena, crec que t'agradaria. Sanz va ser, si mal no recorde, president de la unió de periodistes del país valencià.

Anònim ha dit...

Caldrà deixar a Pepiño Blanco que faça feina, ell sol afonarà el PSOE, eixe tipet és perillós.

Anònim ha dit...

A este paso, que organicen un "Operacion Triunfo" el partido socialista. Molaria ver como cada semana se tienen que currar un tema politico para convencer al publico. O montamos un "Gran Hermano" con representantes de todos los partidos. Asi veriamos mas claramente quien le hace la cama a quien con todas estas historias...

Nomdedéu ha dit...

En Gran Hermano són més de desfer el llit que de fer-lo. Melania, la de Morella ha estat la primera en enllitar-se- Farà el mateix Ximo Puig, el de Morella, amb Alarte?
Hi haurà "edredoning" socialista?

Anònim ha dit...

Si el Bloc actua com ha d'actuar podria ser el més beneficiat d'esta situació

Anònim ha dit...

Ho senc, però és una quimera.
Ja fa alguns anys la direcció del Bloc no actua mai com hauria d'actuar. En les últimes eleccions hem dut de caps de llista en el 2003 a Albero i en el 2007 a Marina Albiol. Ara pareix ser que anem a esperar que el PSOE se centre per intentar ocupar l'espai que d'eixe a l'esquerra. Que faig, me talle les benes o me les deixe llargues?

Nomdedéu ha dit...

Jo també crec que podria ser una oportunitat per al BLOC per explicar el seu missatge. Hem d'estar presents per dir que el bipartidisme polític no es correspon amb a pluralitat social.
Però també crec que ès veritat que Albero i Albiol no han ajudat a explicar el missatge del BLOC.
Tot el contrari.