“Exactament els polítics que feu?” “Intentem millorar les condicions de vida de...” “No, no. No m’expliques històries, que què feu? Que fas tu al llarg del dia?” “Doncs, no sé, parle per telèfon, faig declaracions, acudisc a les comissions, vaig a reunions...” I el meu interlocutor riu. “Reunions, comissions, ja, que no foteu res, vaja!”
Evidentment no hi estic d’acord, jo treballe, i crec que de forma positiva. Però entenc perfectament que les comissions i les reunions tinguen tan mala premsa. L’equip de govern municipal, creu que les comissions i les reunions, són la solució, quan en el millor dels cassos poden ser part de l’estratègia per solucionar els problemes. S’explica que a un poble hi havia un carrer ple de clots, i que els veïns pressionaven amb fermesa l’ajuntament. Com l’ajuntament no tenia pressupost per remodelar el carrer, va crear una comissió veïnal. Satisfets els veïns en veure que per fi algú els hi feia cas, van anar canviant la reivindicació per les reunions, fins que es van oblidar dels clots que allí segueixen. I les reunions? Un instrument mefistofèlic. És important saber que les decisions es prenen en el terç central. La primera part és la del “hola, com va? bé i tu?” i l’ultima la de “ja parlarem.” I cal saber també que la llargària d’una reunió és inversament proporcional a la importància de l’assumpte a tractar. Jo he tancat acords importants esperant l’ascensor, i en canvi porte invertides innombrables hores en les reunions més estèrils per tractar bajanades. Així que comprenc la mala fama del nostre treball, però no s’enganyen. Ni totes les reunions són inútils, ni tots els que hi assistim tampoc.
Evidentment no hi estic d’acord, jo treballe, i crec que de forma positiva. Però entenc perfectament que les comissions i les reunions tinguen tan mala premsa. L’equip de govern municipal, creu que les comissions i les reunions, són la solució, quan en el millor dels cassos poden ser part de l’estratègia per solucionar els problemes. S’explica que a un poble hi havia un carrer ple de clots, i que els veïns pressionaven amb fermesa l’ajuntament. Com l’ajuntament no tenia pressupost per remodelar el carrer, va crear una comissió veïnal. Satisfets els veïns en veure que per fi algú els hi feia cas, van anar canviant la reivindicació per les reunions, fins que es van oblidar dels clots que allí segueixen. I les reunions? Un instrument mefistofèlic. És important saber que les decisions es prenen en el terç central. La primera part és la del “hola, com va? bé i tu?” i l’ultima la de “ja parlarem.” I cal saber també que la llargària d’una reunió és inversament proporcional a la importància de l’assumpte a tractar. Jo he tancat acords importants esperant l’ascensor, i en canvi porte invertides innombrables hores en les reunions més estèrils per tractar bajanades. Així que comprenc la mala fama del nostre treball, però no s’enganyen. Ni totes les reunions són inútils, ni tots els que hi assistim tampoc.
16 comentaris:
Miraré de encontrarme en el ascensor al responsable de no actualizar los horarios de los buses que cuelgan de las marquesinas.
A ver si tengo suerte.
Ànonim, molt bé, tracta de REUNIR-TE amb ell! (faig broma)
Enric, et podria qualificar de moltes maneres però mai et tractaría d'inutil! Realment les reunions són pesades i segur que algú et diu: "però són millor que anar al camp" que és el que em diuen a mi quan em queixe d'aguantar classes de 2h de dictats infames. Però parlant d'enten la gent i s'arreglen les coses.
Una abraçada!
hui, me sorprés! tinc un cunyat pepero (no és una malaltia, tot és respectable). Hui hem anat a esmorzar junts, de sobte hem solta "viste al Carod el otro dia? la verdad es que en Cataluña tienen politicos de otra pasta, el Duran me gusto mucho y el Carod me sorprendio", bé, jo flipant!hem tingut una conversa prou interessant, es com si després de vore el programa de l'altre dia haguera canviat la forma de vore als catalans i passara a compendre moltes de les queixes d'estos, fora d'arquetips. Igual es massa demanar però no estaria malament tindre politics d'aquest calibre a banda del seu "missatge" s'ha d'entendre que son bons en lo seu i es fan entendre.
No sóc de natural messianic jo (i els que em conéixen bé sabran llegir les dues lectures) però la veritat és que una idea necessita un propagador. Una ideologia un ideòleg. Un partit un lider. Això va aixé. M'agradaria més una cosa col·lectiva, però és cert que ací i ara, polítics de la talla (malgrades les desenes de discrepancies amb l'un i l'altre) de Duran o Carod, al servei de la qüestió nacional, ens anirien d'allò més bé.
I no són fàcils de trobar, ni a l'ascensor Sara. Un bes.
Enric:
A qué hora se celebra el pleno de Jueves?. Puede asistir quien lo desee?.
Es por que he leído que se va a tratar lo del paso del TRVCas por el Paseo Robalta. Últiamente estoy necesitado de buen humor. Y he pensado que quizás asistir al Pleno me divierta.
Y de paso a ver si tengo suerte en el ascensor.
Gracias.
A les 12. I si, és obert a tothom. Està bé que de tant en tant els ciutadans es passen pel plenari per vore a que ens dediquem...
Hola Enric.
No se si es el lloc idoni per preguntar-lo però ahí va.
Com te pensat el Bloc tractar el tema de IPV? Estem a l'espera del que pase amb ells per pactar? o s'els farà una oferta d'integració a dins del Bloc?
Ho pregunte per que públicamente hem aparegut al seu congres fundacional, i es parla de "trobar-nos" en el camí; per tant entenc que no es un tema de màxim secret i en algún moment el partit tractarà de com "trobar-nos"
Bo un abraç i avant en el blog.
Sabeu dir-me si a Grau li fa cas algú, qui sòn els de IPV i quants? ës per analitzar si val la pena adonar-se de la seua existència o simplement ignorar-los.
Quina parella. Vosaltres el que voleu és "que me coma el tigre" que deia aquella.
Jo crec que no ho estem fent gaire bé. Alguna cosa n'he dit ja a este bloc. Ara vaig molt atabalat amb el plenari, però a banda de la informació (la poca que tinc) que traslladaré als organs del partit. Em compromet a penjar una entrada en breu, donant el meu punt de vista.
No ho entegues malament que no volem que te menje ningú.
L'unic que volia dir es que caldrà que el partit diga algo als militants i votans respecte si anem a anar a les generals amb Carles Mulet i Vicent Grau en coalició o pel contrari s'ofereix una integració dins del Bloc, o simplemente ni ens ho plantejem. Personalment (i ací me mulle) pense que haurien de plantejar la integració dins del Bloc com a militants, ells i els que tinguen ganes de estar dins d'una plataforma valencianista i progresista (Morera dixit) com es el Bloc.
Altra formula no la veig, ate´s com va anar l'experiència del Compromis (i aci replegue l'opinio dels organs del partit)
Deixeu -me explaiar: em sent com si forem el xiquet solitari del pati de l'escola a qui no fa cas ningú i que quan algú li diu "Jugues?" s'omple d'alegria. Estic disposada a plantejar-me gairebé qualsevol cosa, però amb trellat. Si hi ha qui vol jugar amb mi, que vinga a ma casa i m'ho diga, que no em convoque per la premsa i jo em tinga que definir al respecte.
Ja ho sé Joan. Era una broma. Compartisc en gran part el que dius. En gran part. Ja em pronunciaré. Promés
tinc la sensació que Alí es refereix a Vicent Grau
Ah vale perdoooooo jajajjajajajjaaj
PVS
Ara el borre....
no, deixa-ho. està bé conèixer que la gent jove del Grau es mou.
Publica un comentari a l'entrada