El taulell, és un dels principals motors de l'economia valenciana, i molt singularment de les nostres comarques. És un sector vigorós, que ha fet una clara aposta pel R+D+I, per la reinversió de recursos, i que és molt més respectuós que sectors com l'automòbil, amb el Protocol de Kiot. Això és el que hem de vore a Cevisama, més enllà d'interessants dissenys, o noves tècniques de coure pasta amb un estalvi energètic del 50%. La
ceràmica és un sector no sempre suficientment protegit per les polítiques industrials. La creació de riquesa i de llocs de treball, ha d'acompanyar-se d'infraestructures que el sector reclama. Bones carreteres, un PortCastelló que s'adeqüe a les necessitats exportadores, incentius fiscals... En definitiva una aposta clara que protegisca un sector que cas contrari es vorà fortament temptat per la deslocalització.
ceràmica és un sector no sempre suficientment protegit per les polítiques industrials. La creació de riquesa i de llocs de treball, ha d'acompanyar-se d'infraestructures que el sector reclama. Bones carreteres, un PortCastelló que s'adeqüe a les necessitats exportadores, incentius fiscals... En definitiva una aposta clara que protegisca un sector que cas contrari es vorà fortament temptat per la deslocalització.
17 comentaris:
Enric, q va a passar amb el BLOC? els qui teniu iniciativa, idees i projecte no tingueu pensat organitzar-vos i fer fora als de l'executiva? Quan deixarem de "patir" i començarem a treballar? És que ningú veu que la gent està desmotivada, que no ni ha projecte ni il·lusió?, es que ningú pensa fer res?
Tinc la sensació que si que hi ha un cert desanim. Tinc la sensació que hi ha una certa desmotivació. Tinc la sensació que hi ha una certa manca d'iniciativa propia. i tinc la sensació que hi ha una cessió de la sobirania del partit.
Però, crec sincerament que ara toca fer la millor campanya possible.
Com crec que cal una reorientació organitzativa i ideològica. No dic res de nou que no haja dit en executives nacionals i consells nacionals. PErò crec que ara no toca, i dic que el que haja de dir ho diré en forums del partit. No vull fer-ho ací. Estic farat de rebre, això no farà que calle, però mesuraré les formes i el lloc. Per errors propis, no dixaré que es desacredite un pensament pólític i organitzatiu, que crec va sobrat de raó. Però ara no. Disculpa. PErò com jo done la cara i signe (no es cap retret contra el teu lícit anonimat) sempre em toca el rebre a mi.
He oblidat dir, que jo no faré res per castigar l'executiva.
El que li cal al sector ceràmic es un tren amb ample europeu, on es puga enviar a tota europa.
Bé, el sector ceràmic també és un niu de fatxes i d'explotació als treballadors incommensurable.
No se tu, jo he treballat al sector. És evident que les condicions laborals de molta gent poden millorar-se, com és evident que cada empresa és un món. Afortunadament hi ha convenis col·lectius, hi ha sindicats...
També des del món de la política s'ha d'incidir en millorar eixes condicions i donar estabilitat als llocs de treball. El programa del BLOC del 2004 era explicit en això. El del 2008 també ho serà.
Bon dia Enric, dius q ara la gent del Bloc té q fer la millor campanya possible... per a q isca Isaura Navarro??? ufff doncs no se q dir-te la veritat, a les darreres autonòmiques Gloria Marcos açí a València, ara Isaura( q millora a Gloria tot siga dit) ambg aquest panorama els afilistas del Bloc tindran q penjar cartells aL 2011 de Paqual Mollà.
Aneu a fer algo per a després d'eleccions o deixareu q l'EN signe la defunció del Bloc?
Simpatizant del Bloc a València-Ciutat.
És públic i notori que no vaig ser favorable a les condicions d'este acord. Si a la vocació de liderar.
La meua obligació com militant és acceptar els acords majoritaris i fer campanya. Sé quina sensació tens. A Castelló fa quatre anys vam tindre a Albero i el 2007 a Albiol com cap de llista. Ara tinc la sort de tindre com caps de llista a Remolar i Mólés. I ara com ara, només m'ocupe d'això. Ja he dit en més d'una ocasió que cal fer una reflexió profunda, però crec que després del dia 10. Vull un BLOC que il·lusione, i que puga convencer gent com tu d'afiliar-se. I això, demana feina.
A mi em fa por aquesta exaltació de la ceràmica tenint damunt la "reforma" al teatre de Sagunt. M'explique, a vore si amb açò els dones, als del PP, una idea i lleven el marbre per canviar-ho per ceràmica. T'imagines a la Presley fent un anunci de Porcelanosa al teatre romà de Sagunt???
Estic d'examens i tinc l'humor un poc raro raro raro
Un besot
"No se tu, jo he treballat al sector"
¿De qué?
"No se tu, jo he treballat al sector. És evident que les condicions laborals de molta gent poden millorar-se, com és evident que cada empresa és un món. Afortunadament hi ha convenis col·lectius, hi ha sindicats...
També des del món de la política s'ha d'incidir en millorar eixes condicions i donar estabilitat als llocs de treball. El programa del BLOC del 2004 era explicit en això. El del 2008 també ho serà."
Jo he treballat i treballe. Les condicions laborals d'algunes empreses són infrahumanes. Atenten a la dignitat humana.
Una de les més poderoses fa servir l'amenaça per a fer treballar la gent fins a 100 hores extraordinàries al mes, que no només està fora de tot conveni, sinó que és infrahumà.
Alguns regidors del Bloc es donen la ma amb aquesta gentola i no se sent ni una sola crítica a aquests cacics de la ceràmica, molts d'ells afavorits pel règim franquista en el seu temps amb la conseqüència actual de la seua riquesa, no guanyada netament.
A AQUESTS M'AGRADARIA CANTAR-LOS: "LLADRES QUE ENTREU PER ALMANSA..."
El tema ceràmic no és conya. És una indústria de la qual, directament o indirectament, depenem tots en la Plana, i en moltes comarques del voltant. No és només un niu de fatxes, com ha dit algú. Hem d'entendre que la salut d'un sector productiu tan predominant és fonamental per tots nosaltres.
Si la manisseta se'n va a fer la mà, ens n'anem tots darrere. Sigues enginyer o cambrer del bar. L'impacte d'una recessió al sector no només la notarien els empleats, ens esguitaria a tots. I cert és que no ens estem sabent posicionar tant bé com caldria en el mercat internacional. Posicionament que també es tira a faltar a nivell d'ajuntament i de territori. Bé que podríem relacionar-ho, no?
Certament, els poders públics no saben què fer en la ceràmica. O la cuidem, o va tot a l'aire.
Dona Sara, m'ho poses pelut. Imaginar el teatre de Sangut amb revestiment de Porcelanosa... ai!
Doncs com la vida és llarga i pega voltes, he treballat en el sector en dues ocasions. Primer vaig treballar com Cap de Personal. Supose que als ulls d'alguns em deu convertir en un dimoni col·laboracionista. La veritat, però, és que el Comité d'Empresa per unanimitat, quan vaig anunciar que marxava de l'Empresa, va presentar un escrit a la Gerencia demanant que no em deiaren marxar, que era qui havia posat en ordre els contractes, les hores extres, els sous i les nòmines. També he de dir, que davant l'anunci de la meua marxa l'empresa em va oferir doblar-me el sou. Igual vaig marxar. L'oferta de l'empresa em resultà ofenedora (si mereixia això ho mereixia abans d'anunciar la marxa) i guarde còpia de l'escrit del comité d'Empresa, perquè és un de les satisfaccions laborals més grans de la meua vida. La meua vida laboral, però volia encaminar-la en un altra direcció. Ací hi ha un salt de 7 ó 8 anys en el temps.
Anys després i després de viure lluny d'ací, vaig tornar a Castelló sense treball. Pel mig d'una ETT (als 30 i prous i amb dues carreres) vaig treballar a torns a Radiadores Ordoñez. Huit hores diaries davant d'una premsa fent milers de peces contrarrellotge. Obvie explicar que l'ETT es quedava bona part del jornar. Vaig aconseguir un treball un poc millor de nou al sector ceràmic i vaig tragar-me jornades diaries i ininterropudes de 10 hores de dilluns a divendres, conduint un bouet i carregant pal·lets.
Evidentment hi ha gent que ho ha passat i ho passa pitjor, però si creies que jo era comercial i anava amb corbata, ja veus que no. Per si en vols més durant mesos em vaig alçar a les 3'30 del matí, entrava a treballar a les 4 i descarregava els camions de paqueteria que venien de Barcelona i Saragossa. A partir de les 7 m'ajudava altra gent i carregavem els seus camionets de repartiment, i sobre les nou carregava el meu i em posava a fer el repartiment de paquets per la ruta que em toques. Alguns dies acabava a les 5 d'altres a les 7 de la vesprada. I el dia següent a les 4 del matí cagat de fred començava a descarregar camions.
Supose que era un "obrer". I sóc la mateixa persona ara fent un altre treball. I si mai he de tornar a fer-ho ho tornaré a fer. Així que quan veig gent que sense coneixer altra gent els jutja, no puc fer altra cosa que dibuixar un somriure.
Gràcies per aquestes paraules.
Jo no t'he jutjat.
M'ha emocionat llegir aquesta història. I gràcies per contar-me-la.
Ets una gran persona i m'estàs sorprenent molt possitivament.
Gràcies, gràcies per contar-me açò.
Endavant, ànim i força per a la candidatura del Bloc!
home ppno, la meua vida laboral és peculiar, fruit d'esforços i greus errors, he tingut èpoques bones i èpoques roines, precisament per això toque de peus en terra i no se m'apoderaran les parafernalies de la vida pública. No crec ser una gran persona, però si una persona molt normal, i amb una motixilla el suficientment plena d'experiències, com per entendre coses que passen a altra gent.
No em referia a tu en això de jutjar. PErò hi ha gent que viu dels clitxés. Si ara alguns dies vaig amb corbata (també ho feia fa 20 anys 0 10 segons on treballés) i no amb mono, no vol dir que siga un estirat, o un bon vivant.
Gràcies pels ànims
Jo he hagut de prendre decisions personals recentment.
Bastant dures a més a més.
M'agrada veure que d'altres ho han fet abans i també les han passades canutes, però que han continuat lluitant i s'han refet.
Endavant el poble!
L'única forma indigna de perdre és rendir-se. ànim!
Publica un comentari a l'entrada