El meu neb
ot Paco se’m queixa pel Messenger, que les xiques juguen amb ells. Aprofitant que no tinc webcam, somric. És el joc de sempre, i potser ara s’han invertit els papers. És possible que siguen ara elles les que juguen, com abans eren ells. No ho sé. Però vore un home perdre el cap per una dona és tan antic com la història. Ja li va passar a Holofrenes a mans de Judith, i fins i tot aquell trist episodi, ens deixà la fantàstica “Betúlia liberata” de Mozart.
Imagine que el motiu de preocupació del meu nebot, deu ser una d’eixes xiqüeles que viuen l’edat del ferro. És a dir, eixa incerta i confusa edat en la que les xiquetes canvien en només tres mesos, una aparatosa ortodòncia, per un pírcing a la llengua, que perpetua les dificultats fonètiques. A alguns els hi semblarà banal. No ho és. Les coses que d’esta generació no entenc, s’assemblen tant a les que els meus pares no entenien de la meua, que no puc evitar recordar allò de “se tutto deve rimanere com’è, è necessario che tutto cambi...” que Giuseppe Tomassi di Lampedusa va posar en boca de Burt Lancaster en “Il Gattopardo”. Perquè tot sembla haver canviat molt, les relacions adults-joves, dones-homes... però ben mirat, ha avançat més la ciència que la consciència. Quina llàstima que els prejudicis ens impedisquen descobri
r sovint el fons de les coses. I això val tant per als amors adolescents, com per als conflictes generacionals, com per l’opinió dels adversaris polítics. Els ulls innocents amb els que descobreixen l’amor tot una generació, serien ben útils en el saló de plens municipal, si serviren per mirar sense prejudicis el que els uns ens diem als altres.
ot Paco se’m queixa pel Messenger, que les xiques juguen amb ells. Aprofitant que no tinc webcam, somric. És el joc de sempre, i potser ara s’han invertit els papers. És possible que siguen ara elles les que juguen, com abans eren ells. No ho sé. Però vore un home perdre el cap per una dona és tan antic com la història. Ja li va passar a Holofrenes a mans de Judith, i fins i tot aquell trist episodi, ens deixà la fantàstica “Betúlia liberata” de Mozart.Imagine que el motiu de preocupació del meu nebot, deu ser una d’eixes xiqüeles que viuen l’edat del ferro. És a dir, eixa incerta i confusa edat en la que les xiquetes canvien en només tres mesos, una aparatosa ortodòncia, per un pírcing a la llengua, que perpetua les dificultats fonètiques. A alguns els hi semblarà banal. No ho és. Les coses que d’esta generació no entenc, s’assemblen tant a les que els meus pares no entenien de la meua, que no puc evitar recordar allò de “se tutto deve rimanere com’è, è necessario che tutto cambi...” que Giuseppe Tomassi di Lampedusa va posar en boca de Burt Lancaster en “Il Gattopardo”. Perquè tot sembla haver canviat molt, les relacions adults-joves, dones-homes... però ben mirat, ha avançat més la ciència que la consciència. Quina llàstima que els prejudicis ens impedisquen descobri
r sovint el fons de les coses. I això val tant per als amors adolescents, com per als conflictes generacionals, com per l’opinió dels adversaris polítics. Els ulls innocents amb els que descobreixen l’amor tot una generació, serien ben útils en el saló de plens municipal, si serviren per mirar sense prejudicis el que els uns ens diem als altres.(Per la Sara que ho sap tot de l'Edat de Ferro, i per la Maria que ho sap tot del seu país d'Italia)
20 comentaris:
Quan comencí a descarregar-me pel·licules, una professora d'història em va recomanar el gato pardo però realment es va descarregar una pel·li porno...així que encara la tinc pendent...
Per cert, en breu penjaré les nostres fotos típiques de magdalena (si puc aconseguir la de l'any passat...)
Un besot (bé, no se com seran les xiques d'ara...el meu pircing m'aparegué als 22 anys...)
em farà gràcia vore les fotos. Més que en el teu pírcing pensava en això de l'edat de ferro, que tu vas ser testimoni de quan va naixer la definició!
Uaauu!! moltes gràcies, Enric, de totes maneres encara em deus un quintet...brindarem pels esguards innocents!
perdoneu que puga interrompre el momento "post pastelon" i que no comente les referencies tentadores a il gattoprado, millor llibre i gran film (sabeu que també actua Terence Hill? :-P) pero volia comentar que penseu sobre la negativa de Llamazares a reconeixer a Kosovo en favor del "federalismo"... del psoe ni parlar, je es massa evident...
Si, sabia que ho deies per això, però el meu comentari era per desmarcar-me una miqueta de la generació aquesta (que per edat m'agafen tan aprop... hehehe). Va ser, com sempre, un comentari molt encertat i era precís que l'explicares al món hehehe
Una abraçada
Ahir un periodista amic em va dir: "he entrat al bloc nacionalista més visitat, esperant una reflexió sobre Kosova, i m'ixes amb el teu nebot..."
Eilàs! Si. No se molt bé que pensar sobre Kosova. Reconec (i algun visitant m'ho recordava fa poc) que no sóc molt bo en història. I crec que el cas de Kosova té implicacions massa complicades per tal de definir-me sens informar-me bé. Però aixi d'entrada, el que és obvi és que cau un altre mite.
Durant anys ens deien que o podia haver-hi canvis de fronteres a Europa. Lituania, Letonia i Estonia foren el primer pas. Xequia i Eslovaquia el segon. Tots pacífics. Despres el retorn a una realitat nacional plural de l'artificial Iugoslàvia. Va caure un mite.
Ara ens deien, "al segle XXI no és possible el naixement de cap nou estat".
Méééééééééccccccccc! Errooooooooor!
Ahi està Kosova. Un altre mite per terra. No és casual que qui no l'ha reconegut encara siga qui haurà d'assumir més prompte que tard processos similars. Parle d'Espanya. Eixe dia, vorem la Gran Coalició PSOE-PP funcionar com la Brunete.
L'Europa comunitària quasi al complet i els EUA han reconegut Kosova com un nou estat lliure al si d'Europa. Doncs benvinguts siguen, i que vagen fent lloc.
el quid de la qüestió (s'escriu així?) serà quan una nació de dins la Unió Europea s'independitze i entre com a estat de ple dret. Tant Txèquia com Eslovàquia com Eslovènia es van independitzar abans d'entrar a la Unió Europea. I estic pensant, sobretot, en Escòcia, on se vol fer un referéndum d'autodeterminació cap al 2010, és a dir, en un ter i no res.
Ah, i t'oblides de Montenegro, que es va independitzar de fa uns anys de la federació del que quedava de Iugoslàvia.
I respecte a Kosovo no sé què pensar,és com si ara els castellans vinguts fa unes generacions a viure a la zona de l'alacantí s'independitzara del País Valencià. Ho acceptaríem? O si els nacionalistes valencians reclamàrem El Carxe, seria de rebut? No vull dir que m'opose a la independència de Kosovo, només que quan es parla dels Balcans s'ha d'anar amb peus de plom. Per als Serbis, Kosovo és per a ells com Montserrat per als Catalans, Gernika per als bascos o el castell vell de la Magdalena per als de Castelló.
Me preocupa la Brunete de l'exèrcit Serbi, i que acabe en un nou bany de sang o de refugiats. La cosa no és de broma.
En això dels nou vinguts pensava jo en dir que no tinc prous elements, o que no m'he preocupat en intel·lectualitzar la informació.
Home, si tant la Unió Europea com la ONU estan que tiren fum a vore què fan amb Kosovo, no crec que hagem de ser nosaltres qui donem la solució, no?
Es clar que en esència és el que enric2 descriu, en Kosovo els serbis van perdre la batalla en 1381 i varen quedar subjugats al imperi turc (tot i que van conseguir carregar-se al sultan i tot). Per a un serbi nacionalista és territori inqüestionablement serbi, pero no oblidem que és un 90% de població no-serbia la que ha determinat en un territori delimitat federalemnt per iugoslàvia com a provincia (autònoma o no). No crec que eixa siga la qüestió que ens afecte, ells decidiran el que fan, lo interesant és lo fàcil que han interpretat les forces espanyoles la situació... sobretot les suposades esquerres, tan sols tenia que vore la quantitat d'entrades que ha tingut la noticia a el país. De repent s'han donat conter que lo "guai" ja no és suportar als kosovars (caldria vore les hemeroteques de 1997 per a vore que deia llamazares o moratinos de tot plegat, si deien alguna cosa, esclar). Lo cert és que curiosament s'ha insinuat un debat que rés tè que vore amb kosovars, serbis, batalles amb turcs, ni històries d'aquestes. Un debat que aquest estat democràtic serà l'últim en voler abordar.
pd. la qüestió dels nouvinguts és prou peliaguda, des de quan aquesta provincia tè majoria aplastant albanesa? crec recordar que des de el segle XV, son encara "nouvinguts"?...
Val, reconec desafortunat el terme novinguts. a més, en cap cas vull ser etnicista, parafrejant Pujol, valencià és aquell que viu i treballa al País Valencià i vol ser valencià, independentment del seu origen i ideologia.
No obstant, és una situació molt fotuda la de Kosovo. S'ha fet referéndum? Crec que no, encara que la majoria del parlament ha votat a favor, si no per unanimitat, entre d'altres coses perquè els serbis es van negar a votar en les eleccions, encara que només eren el 10% de la població. Però com he dit, per als serbis Kosovo allò és el bressol de la seua nació, i allà estan els seus temples més sagrats. Jo no sóc creient, però ´ñes com si allí estigueren en uns pocs quilòmetres fora la basílica d ela Mare de Déu dels Desemparats i la del lledó, el Monestir del Puig, el monestir de la Valldigna i l'església d ela santa faç, a més de totes les esglésies de reconquesta dels Ports i el Maestrat. És un símbol, més que un territori. I si és sagrada per als ortodoxos serbis també ho és per als russos, i d erebot als búlgars, grecs i romanesos
Caldria vore, també quina riquesa té, perquè igual l'interés dels estats Units rau en el seu subsol.
Veieu com no he de parlar d'història. La meua relació amb la història no és ni per parlar-ne ni per fer-ne. És simplement formar-ne (minuscula) part.
i de les agressions violentes feixistes de les ultimes setmanes a castelló dela plana que en diem? no es podrie fer res més a l'ajuntamnet? una moció condemnant
' demanar a les forces policials que actúne ? i el bloc que podria fer?
La moció és un instrument legal que ha d’adequar-se al reglament orgànic. Dic això, perquè no es pot presentar una moció idèntica (o idèntica en els fonaments bàsics) cada dos o tres mesos, per exemple.
Dic això perquè fa ben pocs mesos, coincidint amb l’artefacte a la seu nacional del BLOC, vaig presentar-ne una, en la que lògicament, vaig tindre la previsió de fer constar una relació d’atacs que anava molt més enllà dels que ha patit el meu partit. A la moció també és feia referència explicita a l’extrema dreta com presumptes autors d’estes accions violentes, i en alguns cassos tipificades com terroristes.
També assenyalàvem els responsables de la manca d’acció punitiva, que no són altres que els cossos de seguretat de l’Estat, i singularment els seus responsables polítics. És a dir el Delegat del Govern al País Valencià, i en el nostre cas, el Subdelegat. Per això ara no podem presentar-ne un altra, perquè formalment, l’Ajuntament de Castelló, i per unanimitat, ja ha condemnat estes agressions. En dret, no pot tornar a fer-ho.
D’altra banda, el Secretari General del BLOC també s’ha reunit amb el Delegat del Govern per demanar major eficàcia en les investigacions. Una cosa, que malauradament no està passant. I he de dir que el PSOE no s’hi esmera gaire.
Com anècdota puc dir que quan vaig plantejar la moció el PP em va dir que la votaria favorablement, i per part del PSOE, el portaveu adjunt li va llevar importància dient que això “nos pasa a todos”. Ell, ja ho vaig referir en un altre comentari, pensava en el País Basc, no era conscient que les agressions amb una navalla a la cara d’un jove passen baix de sa casa, que els atacs com el que va sofrir el Casal per part d’un grup organitzat, podrien haver enxampat dins els seu fill, que la bomba de la seu del BLOC València, o el incendi de la seu de Benicàssim, podrien haver cremat el seu cotxe.
Pos crec que "a todos nos pasa eso" referint-se al país basc, doncs sí, pero resulta que ni "todos somos tan mediaticos" ni al pareixer "todos somos iguales delante de la ley" o a "todos los que nos pasa eso no somos igual de importantes". En El Pais digital en portada el boïcot a una dirigent del Pp en la UB, supose que en aquest mateix periòdic no li donarien tanta importància si l'artefacte de València hagués esclatat o si en beinicàssim ens haguesin cremat la seu. Tot allò que no els interesa és com si no ocorreguera. Com es deia això en periodisme? El espiral del silencio?
A qui puga interessar:
Beat.cat
S'ha presentat (2/2/2008) Nationalia, un nou diari digital editat en
català i en anglès, promogut i realitzat des del Ciemen. Nationalia
tracta sobre les naciones sense estat i les llengües d'abast limitat
d'Europa i del món. Recull notícies sobre llengua, política i cultura,
i ofereix recursos complementaris com ara documentació, publicacions i
enllaços, per ampliar la informació de les notícies.
http://beatcat.blogspot.com/2008/02/nationalia-un-nou-diari-digital-dedicat.html
Enviat per Iniciativa a través de la seua llista de distribució: "Fins quant hem d’aguantar les agressions nazis? Avui, en plena impunitat, a les 11 del matí, elements neonazis han plenat Castelló de pintades amenaçant en locals d’oci concurrits per joves d’esquerres, i fins i tot en vivendes particulars de persones.
La setmana passada li tallaven la cara amb navalla a un jove, ara amenacen als locals d’oci, quin serà el següent pas?. Mentre, la policia els deixa actuar amb impunitat, no actua contra els grups organitzats, no actua contra el partits polític que els donen cobertura ¿ els moles menys açó que la “kale borroka”?
Estem a les portes de Magdalena, on de seguir aquesta escalada pot passar qualsevol cosa, si ningú posa fre".
No vos pareix preocupant?
Clar. Nosaltres també ho vam denunciar públicament, i hui mateix ho he fet al plenari.
Però creus que se pot fer algo? O millor dit, hi ha voluntat per fer realment algo? A què hem d'esperar? A que explote la bomba en la seu d'ERPV o en la del Bloc o que ji haja algú dins d'un local i el cremen? Crec que és preocupant.
Per cert, per què els plenaris de cqstelló són pel migdia? Al meu poble són per la vesprada-no (vuit o vuit i mitja). ës per a que la gent que treballa no puga assistir-hi?
No crec que hi haja una voluntat específica de fer res. Però ha de quedar clar que a qui li correspon actuar és al govern central. És a dir, a nivell domèstic, a la Subdelegació i la policia nacional.
Les raons per les que els plenaris són a mig dia depén de qui les done.
L'oposció creiem que efectivament és per evitar que hi vaja massa gent.
L'equip de govern diu que és bàsicament a petició de la premsa.
No ho sé. La diputació els fa per la vesprada, i la cobertura en premsa és bona.
També diuen que és per evitar pagar hores extraordinàries als funcionaris, que treballen de matí només. Si foren per la vesprada, els que atenen al ple haurien d'estar, i hipotèticament també alguns responsables d'àree per si cal fer una consulta. En 5 anys que fa que estic a la cas, mai els hem necessitat.
Publica un comentari a l'entrada