"TATAGOLOSA". Mediterráneo. 06.03.08

Un-dos los micrófonos; olé, los micrófonos; mercados, los micrófonos; la gente, los micrófonos.
No sé si recorden la que molt probablement va ser la cançó més insulsa i desubstanciada de l’any passat. La cantava Romina Contiero més coneguda per Tatagolosa. Una senyoreta que canta tan rematadament malament, que només ven discs si són regravables. Malgrat el cànon digital. Però com el mercat de la música de vegades sembla la carnisseria del cantó de baix de casa, el cert és que gràcies a les seues desproporcions físiques, la xicona va fer camí emissora a emissora, televisió a televisió, i donant entrevistes a diaris i revistes.
No els recorda una miqueta la campanya electoral? Un-dos los micrófonos, olé, los micrófonos... Tot el dia entrevistes amb polítics. Tant se val si el que diuen té sentit, és igual si converteixen la campanya electoral en una subhasta. El del PSOE: ”la mare carabassera dona...400€”, i el del PP que retruca, “com que 400?” “Que quants?” “450 i el dentista”. Com ja ho han promès quasi bé tot, trobar una idea original en plena campanya, és com garbellar aigua. Com elector vull coses senzilles. Diputats que treballen, que donen la cara, que s’esforcen. Polítics realistes, que aposten per les solucions senzilles als problemes quotidians. No em convencen els que ara alcen el cap i després es dilueixen als seus grups parlamentaris. Preferisc un solista d’ací, abans que la Coral Popular o Socialista. Els menuts també poden enregistrar un disc. La Tatagolosa ja va pel segon. Un-dos la pastilla, Doctor la pastilla, mi cabeza la pastilla… Serà un hemicranial pel mal de cap que ens dona esta xiqueta i alguns polítics!