16 de març, 2008

"VACANCES" Mediterráneo. 20.03.08

Sec a taula a escriure (i poder seure després del que vaig explicar dijous, ja és tot un èxit.) He de deixar l’article preparat, perquè dimecres eixiré de viatge. No se molt bé sobre que escriure, els hi sóc franc. No és una sensació nova. Com sóc de natural desmitificador, els confessaré un secret. Als grups municipals això també passa. De sobte ja és dijous, i t’adones que en tota la setmana no has fet cap declaració, ni una sola nota de premsa. I com este món de la política és tan terriblement competitiu, saps que quatre dies mut, és massa, així que mires al teu assessor, i un dels dos diu en veu alta: “de què parlem?” Pas previ a començar a remenar diaris per vore que han dit els altres, i participar així d’alguna discussió. O tires mà del programa electoral per convertir alguna proposta en moció. I al final, acabes fent política en minúscula, participant d’una polèmica artificial. Per intentar donar consistència al discurs, n’hi ha qui estira el coll, engola la veu, i cita a Robespierre, però sembla més que s’haja citat amb Delapierre. I durant hores.
Jo crec que vostés se n’adonen. Siguem sincers, ja no enganyem ningú. Amb massa freqüència les nostres declaracions resulten absolutament banals i prescindibles. En lloc de resoldre els problemes de la gent, estem més ocupats de la confrontació partidista, de semblar més brillants que l’adversari, o de trobar una contradicció en el discurs del qui seu davant. Cada dia que passa estic més convençut que cal una regeneració democràtica. Revisar les actituds, subvertir les prioritats. Cal fer una parada per reflexionar. Per això està bé que de tant en tant fem vacances.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Potser siga una percepció personal equivocada. Però darrerament te note com cansat, asquejat, fart de la política.

L'altre Raúl.

Nomdedéu ha dit...

només eres "l'altre Raúl" quan parle amb Raül, quan parle amb tu "l'altre Raül" és Raül. I després d'este amable joc de paraules, cofesse que estic fortament decebut de la política oficial. Del dia a dia. Fortament decebut de la política de partit. Estic realment decebut. En la meua inocència pensava que ser regidor servia per millorar les coses, la vida de la gent. Pensava que participar d'un projecte col·lectiu era la millor forma d'avançar.

I darrerament em tem que la política és una invenció feta per polítics.Tant la inerna com l'externa. I no m'hi trobe còmode. És cert.
Però sóc persona de complir els seus compromisos, i tinc una certa capacitat de reil·lusionar-me. Així que...encara nonaré molta feina.

Fajardo ha dit...

Doncs no te'n fartes Enric, que molts volem més de tu!

Sara ha dit...

Has dit la paraula màgica: "reil·lusionar-se"

Una abraçada fallereta!!!

(i a cuidar-se)

Anònim ha dit...

Quan tornes a tindre tots els teus forats inútils tancats, tidras un alara perspectiva....
Besets i bon viatge.

Nomdedéu ha dit...

Si el sud i les terres mitges, diuen que m'he de posar les piles...m'hauré de posar les piles.
Bones falles Sara

Anònim ha dit...

Auan tornes a tindre tots els teus forats inútils tancats, tindras un altra perspectiva...
Besets i bon viatge

Nomdedéu ha dit...

jejeje. supose que és també per eixa forma tan simple com contundent que tens d'esplicar les coses, que m'agrades tant, Secretaria.