"VACANCES" Mediterráneo. 20.03.08

Sec a taula a escriure (i poder seure després del que vaig explicar dijous, ja és tot un èxit.) He de deixar l’article preparat, perquè dimecres eixiré de viatge. No se molt bé sobre que escriure, els hi sóc franc. No és una sensació nova. Com sóc de natural desmitificador, els confessaré un secret. Als grups municipals això també passa. De sobte ja és dijous, i t’adones que en tota la setmana no has fet cap declaració, ni una sola nota de premsa. I com este món de la política és tan terriblement competitiu, saps que quatre dies mut, és massa, així que mires al teu assessor, i un dels dos diu en veu alta: “de què parlem?” Pas previ a començar a remenar diaris per vore que han dit els altres, i participar així d’alguna discussió. O tires mà del programa electoral per convertir alguna proposta en moció. I al final, acabes fent política en minúscula, participant d’una polèmica artificial. Per intentar donar consistència al discurs, n’hi ha qui estira el coll, engola la veu, i cita a Robespierre, però sembla més que s’haja citat amb Delapierre. I durant hores.
Jo crec que vostés se n’adonen. Siguem sincers, ja no enganyem ningú. Amb massa freqüència les nostres declaracions resulten absolutament banals i prescindibles. En lloc de resoldre els problemes de la gent, estem més ocupats de la confrontació partidista, de semblar més brillants que l’adversari, o de trobar una contradicció en el discurs del qui seu davant. Cada dia que passa estic més convençut que cal una regeneració democràtica. Revisar les actituds, subvertir les prioritats. Cal fer una parada per reflexionar. Per això està bé que de tant en tant fem vacances.