L’any passat, L.V. una jove estudiant de tercer de periodisme a l’Autònoma de Barcelona, em va fer una entrevista acadèmica, en la meua condició de polític nacionalista valencià. Vaig quedar francament satisfet pel nivell i la profunditat de les preguntes. I ella no deguera quedar descontenta del tot, ja que hui m’ha enviat un correu electrònic.Em diu, que actualment cursa quart a l’Université Libre de Brussel·les, amb una beca Erasmus, i en la meua condició, ara, de candidat a eurodiputat pel BLOC-Coalició per Europa, em planteja una única pregunta. Vol saber què pense sobre la creació, a la Comissió europea, d’un registre de representants d’interés, de lobbys.
Em sembla interessant senyalar d’entrada, que no es discuteix si han d’existir no eixos lobbys, tot simplement, si cal regular mínimament la seua existència. I això és determinant, ja que la realitat és que els lobbys existeixen i funcionen. Per tant, tenim dues opcions, regular allò que existeix o continuar fent vore que ignorem l’existència de grups de pressió que tracten d'influir davant l’executiu o el legislatiu a fi d'afavorir els interessos d'aquells als que representa.
A Brussel·les, com a Washington (amb una llarga tradició, no sempre edificant, de lobbys), per la seua condició de policy makers, les pràctiques lobbystiques són quotidianes, i em tem, que inparables.
Davant d’eixa inqüestionable realitat, la meua opinió és que haurien d’estar regulats, i el registre és un primer pas positiu. Saber qui (i sobretot com) intenta influir en un òrgan (personal o col·legiat) de decisió política, és un filtre que pot ajudar a evitar, els suborns, les prevaricacions i les corrupteles dive
rses.Aquells qui consideren que això seria una limitació del sistema democràtic, obvien, que la no existència d’un registre, no evita l’existència del fenomen dels grups de pressió. I on hi ha risc de fractura o perversió del sistema democràtic, no es pot amagar el cap sota l’ala, el que cal, és regulació i transparència.
A més a més, convé no oblidar, que tots els lobbys, no pretenen vendre armes, talar l’Amazones o vessar aigües contaminades a un riu. Alguns volen que s’augmente fins el 0’7% dels pressupostos, per obres de cooperació amb el tercer món; o que es millore la política agrària en favor dels cítrics; o que es dediquen fons a investigar contra malalties perilloses. I no crec que això tinga res de roí.
12 comentaris:
No ho he acabat d'entendre. Em referisc a la utilitat del registre que es proposa. Com pot contribuir de manera efectiva a evitar la corrupció? Trobe que per a això ja hi ha els organismes judicials: per exemple, la fiscalia anticorrupció. A més, de fet tots els ciutadans estem enregistrats (tenim un DNI), i no per això deixa d'haver corruptes.
A mesura que anava llegint el teu nou post,Enric,el meu pensament anava el·laborant el que tu una miqueta més abaix ,has escrit.
L'estudiant de periodisme té uns bons punts de mira,al meu entendre.Crec-com tu mateix dius-que no s'ha de discutir la existencia dels lobbies,i sí els seus registres i sobre tot( Joan)el seu funcionament.No tindria sentit un registre,saber la cantitat de lobbies i deixar de banda les seues gestions i funcionaments.
Ignorar la seua existència,malgrat que,com s'ha vist,també tenen els seus propis interessos,tampoc té sentit i seria anar en contra de la Demo, però no seria gens antidemocràtic controlar la seua regulació i les seues gestions , obres i actes,com es fa amb tota mena de assumptes o empreses, i evitarà contingències no massa transparents.
Per exemple les ONGS,son una mena de lobbies i ,malgrat el seu bon fer,tots sabem pels mitjans de comunicació d'algunes manifestacions opaques,gens transparents, on els veritables interessos han estat en segon pla o inclús en un pla llunyà.
Per últim,Enric,estic amb tu:tots no venen armament,ni deixen la selva sense arbres,ni fan vessaments incontrolats totalment,ni contaminen....ans estàn en contra de tots aquets destrossos.
Ah i com ha acabat la entrevista,bé,no?
És un poc el que diu Laura. Clar que no ho resól. Però pensem-hi. Al voltant de la Comissió europea, operen un munt de grups de pressió que pretenen influir per tal que es voten determindaes coses. Això ningú no ho discuteix.
El que no sabem exactament és quans grups operen, qui hi ha darrere d'ells i quins són els seus objectius.
Intentar influir no és un delicte, és lícit. Que un grup o una persona intente convencer un càrrec electe que vote tal qual cosa, no és il·legal. El problema és saber si li paga per comprar la seua voluntat.
Si en un "mercat" com eixe, som capaços de trencar el secret, i els fem públics i transparents, avancem molt. Jo crec que molt.
Evidentment que si hi ha delictes per això estan els jutjats, i la fiscalia anticorrupció.
Però els "mercats" d'interessos, com més transparents siguen, menys riscos hi ha
No estic en contra del registre. Simplement no entenc quina transparència i quina efectivitat contra la corrupció podria aportar. Tinc la impressió que es tracta d'un brindis al sol. Una mena de cortina per donar als ciutadans una impressió de major protecció.
Al meu parer, els lobbies continuaran actuant amb opacitat, tant si hi ha un registre com si no, tant si consten en un registre d'associacions com si figuren en un registre específic de lobbies. Els lobbies, com que no són ni grups terroristes ni tampoc sectes, és a dir, no són bandes de delinqüents, podrien perfectament constituir-se de manera formal en associacions i inscriure-s'hi, però l'opacitat dels seus interessos reals continuarà sent la mateixa. De fet, moltes associacions legals actuen en la pràctica com a grups de pressió. Per tant, veig difícil que un registre contribuisca a millorar el control de la seua activitat.
La qüestió de fons és fins a quin punt estan els polítics disposats a deixar-se influenciar pels lobbies. En tot cas, si hi ha algun indici de corrupció, s'ha de denunciar davant els organismes judicials, que són els que han de vetllar pel respecte envers la Justícia.
Baixant un poc a altres problemes més d'anar per casa, volia plantejar que des de fa un temps per raons familiars vaig tots els dies a l'Hospital General de CS i utilitze la zona d'aparcar que hi ha davant, la del costat de l'antiga Caixa de Reclutes, perquè és gratuïta. La zona és molt utilitzada per la gent però hi ha uns clots que cap un camió. No sé si eixe solar és propietat municipal o particular però dóna el mateix, jo el que volia demanar-te és que mirares si l'Ajuntament podria fer-se càrrec d'arreglar un poc el solar i llevar clots per no deixar-nos els baixos del cotxe allà.
és que jo crec que el problema és identificar amb tanta facilitat lobbies i corrupció.
La corrupció existeix al marge dels lobbies, i no tots els lobbies pretenen corrompre.ç
És un fenomen que apareix al voltant dels centres de poder i decissió, i que entenc ue ha d'estar regulat. Saber qui són i que volen.
Sobre el solar d'aparcament. És particular, l'administra una fundació local, perquè forma part de l'herència dels patrons.
No tenen cap voluntat d'arregalar-lo, perquè el que volen és vendre'l a l'ajuntament.
L'ajuntament sempre ha passat de tot, però ara, com va permetre l'aparcament de pagament de Lubasa, ara mou fitxa.
Lubasa li diu a l'equip de govern que ha d'evitar que allò siga competència deslleial al seu negoci.
L'ajuntament diu "tendrian que vallar eso", la propietat diu "no tengo muchas ganas, durante años que os iba bien y permitiais que se invadiese una propiedad privada para que la gente aparque no hicisteis nada"" l'equip de govern contesta: "va, os pagamos nosotros la valla", i el retruquen: "no, no, no queremos vallar, lo que queremos es que nos compreis el solar"
I en això estem
A propòsit de l'opacitat, tinc la impressió que el Parlament Europeu es troba en un altre planeta. Que els ciutadans només se n'adonen de la seua existència cada cinc anys, quant toca anar a votar. I qui va a votar ho fa en clau interna, pensant només en la política domèstica. Que el Parlament Europeu és una mena de llar del jubilat per a polítics que es retiren (Mayor Oreja, Anasagasti, etc.). Desitge que el cas de Ramon Tremosa siga diferent. Espere sentir parlar de la seua activitat com a eurodiputat durant els pròxims cinc anys, i no esperar al 2014 per tornar a sentir d'ell.
Ja farem per tal de donar-li prou feina del país, pertal que sàpiga què està fent Temosa. Però en general estic d'acord amb el que dius.
Es realment greu eixe desinterés scial sobre l'europarlament, greu perqè realment s'hi decideixen tantes i tantes coses que ens afecten qüotidianament, que no sentén.
També crec que la culpa no és majoritariament atribuible a la societat, sinó del poc entussiasme dels polítics que hi treballen a l'hora de transmetre'n la importàcia.
Anàsagasti, prò ai no ha estat eurodiputat, ni ara no és candidat.
Ups... he ficat la pota amb Anasagasti. Això em passa per no llegir a penes notícies sobre el Parlament Europeu en els mitjans de comunicació. Anasagasti és, de fet, a l'igual que un altre històric dirigent, Joan Lerma, membre del Senat, una altra "llar del jubilat".
ara si que estem d'acord del tot. hehe
un altra llàstima, que el Senat hauria de ser la càmera territorial, ara com ara, no és més que una poc útil càmera de segona lectura.
Segona lectura? Enric, no referiràs amb això a la tramitació del nostre Estatut, millor dit, "Estatutet de la Vergonya", del 2006? Quan el lletrat del Senat va presentar un informe on proposava més de dues-centes(!!!) esmenes només per corregir les nombroses errades tècniques en el text i el Senat no va considerar... ni una! Allò va ser un Estatut "express".
tornes a tindre raó
Publica un comentari a l'entrada