Segur que recorden aquella sèrie que es va emetre fa anys. La Senyora Lourdes Cano, regentava una ben situada farmàcia, i es dedicava als seus menesters. Despatxar la píndola del dia després (aquell qui invente la píndola del dia abans, que et garantísca que el dia després triomfes, es farà d’or), vendre ibuprofé, gasses...Per la farmàcia desfilaven els personatges més insòlits. Igual apareixia una parella de policies (que mai no sabies massa bé que volien); que les professionals del bordell del costat, “La Gata con Botas”. Tan prompte anava la Senyora Rosa, una dona gran molt conservadora acompanyada pel inefable Ricardo a prendre’s la tensió; com un ciclista que havia caigut i deia: “Bon dia senyora, tenen Liniment “El Tio del Bigote”?”. I ella amable contestava: “això és darrere, a la rebotiga”.
Perquè la gràcia de la sèrie, no era el que passava darrere del taulell, no eren les aspirines, les vacunes, ni tan sols els preservatius, la gràcia estava a la rebotiga. I allà qui esdevenia protagonista, no era la farmacèutica, sinó el pare dels seus fills, un tal Adolfo Segura. Home impecablement vestit, elegant, seductor, i una jugador d’avantatge. Un embadocador professional, amb pocs escrúpols. Capaç de fotre mà a la caixa de la farmàcia per pagar-se la roba, o de muntar negocis d’aquells que no paguen IVA, a la rebotiga. Al
llarg de la sèrie, en molts episodis, van vores diferents trames en les que Adolfo compartia protagonisme amb personatges de virtuts ètiques disperses. La professió real d’Adolfo, quedava diluïda, allò que importava eren els seus embolics poc edificants. En alguna ocasió, la pobra de la farmacèutica li plantava cara al sàtrapa. Es queixava que la posaven a ella en un compromís, usant la seua farmàcia per fer tots eixos negocis sovint il·legals. Però era una sèrie blanca, i per damunt de tot, la trama principal sempre salvaguardava la bona relació entre Lourdes i Adolfo. Ella es conformava, de vegades només amb la cara de penediment d’ell. D’altres, perquè ja fos el propi Adolfo, ja algun dels seus socis opacs, tenien algun detall amb ella, d’eixos de “te has pasado 20 pueblos”.Antonio Mercero va ser un autèntic visionari.
10 comentaris:
Agua para todos com diu la pancarta de la Diputació. Collons! quina manera de ploure.
No vos pareix que el debat de les Corts va ser d'un nivell molt baixet, en especial les intervencions de Camps? Jo el vaig vore desquiciat.
Quan contestava a Luna i a Sanz estava de xistós.... ara quan contestava a Oltra si que se'l veïa prou nerviós, fins al punt de traure el fantasma del catalanisme a relluïr i només va poder contestar dient que ell era el més valencianiste i el més ecologiste, que té marres la cosa. Ara que quan vo començar a tirar floretes al BLOC... això ja va ser...
Jo vaig vore el debat des de les Corts. Supose que cada u va vore unes coses o les va interpretar d'una manera o altra.
El primer Camps avorrit i mentider. En les rèpliques no em va semblar nerviós, em va semblar un xulo.
Luna per al meu gust molt bé en la primera intervenció, però en la rèplica va caure en picat.
Oltra va plantejar un bon discurs, ben estructurat en la seua primera intervenció, però crec que falla en les formes. A mi se'm fa desagradable per "sabionda" i té un puntet xulet i prepotent ("au! una classe gràtis", "ara no tinc temps però ja li ensenyaré un dia...", "es de primer de dret constitucional") amb uns desplantes que crec la fan antipàtica.
I en la segona intervenció fatal. Crispadíssima i pegant crtis. No em va agradar gens. Crec que va malbaratar el bon discurs que havia preparat.
La d'EU un desastre absolut.
En tots els cassos parle més de les formes que del fons.
No tinc en absolut la sensació que Camps estiguera incòmode amb Oltra, al contrari, se'n va burlar el que va voler i més.
La va tractar de transfuga (podriem discutir-ne) i va apretar on sap que ens fa mal, en senyalar l'incogruència que Oltra siga síndica en lloc de Morera, el soci descaradament gran. I ells saben, com tothom, que hi havia un acord que Iniciativa ni compleix, ni vol complir. Està fent un xantatge amb totes les lletres al BLOC ("fins que no anuncieu que som socis preferencials no compliré el que havia d'haver complert fa mesos"), i el BLOC, amb un perfil de dignitat sota mínims, accepta.
A mi que Camps diga o deixe de dir sobre el BLOC o Compromís o com organitzar-nos, m'és igual. Jo penso el mateix abans que ell parlés.
Ací la història està en que ell sap que hi ha molta gent del rotllo, tan poc reflexiva, que si li regalaren 12.000€ no els agafaria per ser de Camps. Vull dir; "ho ha dit Camps, no pot ser bo per al BLOC". I ell ho sap, i ho diu, i massa gent li fa cas.
Enric, com va quedar l'assemblea de la Federació de les comarques del Nord? M'agradaria saber un poc més com va anar, i quins objectius es va plantejar. Estem fent un bon treball i supose que tot anirà en eixa línia de continuar sumant.
Gràcies,
Josep
Molt bona i clarificadora la teua crònica del debat. Pel que dius igual acaben les sòcies del Compromís, cantant-nos alló de: seré tu amante baldito... Qui deia que els del BLOC no ens agradava la mala marxa?.
Josep, teniem una reunió de formació organitzada per la Secretaria d'Organització, interessant i que necessitava de molt de temps.
Teniem l'assemblea de regidors i regidores, que havia de tractar diversos temes, i es menjà un altra part del temps.
Així que vam decidir que el que era l'Assemblea Intercomarcal propiament dita, consistiria únicament amb l'elecció del seu president, que per unanimitat vaig ser jo mateix.
Estic satisfet del treball general d'eixe dia. Amb Xavi Trenco, president de l'assemblea de regidors, ens coordinem bé.
I amb Panyella i Molés, que són els representants polítics de l'àmbit, també ens entenem bé.
Jo crec que mai abans les comarques del nord havien estat tant coordinades. Espere que pugam oferir més i millors llistes a la gent, i obtenir uns bons resultats que oferir al partit i al país.
Però se sap alguna cosa del canvi de síndic? o encara estem en els flirtejos?
És hora de que el BLOC pegue en el puny damnut la taula i que tota eixa mala llet que demosntren en els consells nacionals contra les veus discordants la encaucen cap on cal.
El xantatge dels trànsfugues d'IPV és inacceptable.
Per cert, Enric, el Mediterràneo et dona naranjada. Més valdria que donara més espai informatiu al BLOC i menys naranjada. Però toca, no està mal.
Enhorabona pel teu treball.
Balta
Jo he pogut vore algun tall, de Camps bàsicament (a Canal 9 no en trauen de ningú més) i algun de Luna. I l'unica conclusió possible és que tinguem un president indigne del càrrec que ocupa. Com es pot tindre una actitud tan prepotent i xulesca en un parlament democràtic? El meapiles beatet de comunió diària farà bó al de Cartagena! Està a l'alçada de pseudocaudillets com Hugo Chàvez i Silvio Berlusconi. És una vergonya. Jo també tinc ganes de que siga ex-president!
Publica un comentari a l'entrada