26 d’agost, 2010

"COLOMER, CALLES, I BLANCO" - Levante-EMV - 28.08.10


Recorden aquella roda de premsa conjunta dels senyors Calles i Colomer a l’ajuntament de Castelló? Era el mes de març. Va fer molt d’enrenou, perquè van oblidar el guió sobre el faristol. Un guió que explicava que tots dos anirien a Madrid a fer viatgets al Ministeri, per escenificar una pressió constant sobre el Ministre Blanco, per tal que alliberés l’AP.7 al seu pas per Castelló. El guió també explicava que la decisió ja estava presa, però que com "los otros" no ho sabien, "mientras dura eso, podemos darles la paliza en el ayuntamiento, diputación, etc." Un exercici de cinisme polític, adobat per un erro d’aficionats, deixar-se els papers a l’abast del següent grup que fes una roda de premsa, que va ser, clar, el PP.
Encara reiem, quan el Ministre Blanco va visitar Castelló per anunciar la bona nova. Com correspon a tan amable visita, els portaveus dels grups polítics, i alguns companys i companyes de corporació, vam fer el rendez-vous corresponent. El Ministre va passar per davant nostre saludant, com si fos això, un Ministre.
Blanco va vindre a anunciar que alliberava l’AP-7, com havien avançat maldestrament Calles i Colomer, però...l’Alcalde el va convèncer de que no ho fes. Un altre crack l’Alcalde! Tot el dia ploriquejant cara a ponent (cara a València no diu ni xufa) perquè el govern socialista no inverteix, i quan ve un Ministre amb la cartera oberta el convenç de que no faça la inversió!
Ara, la història ja és sabuda, ens ha tocat el rebre un altre colp als de Castelló. Les inversions previstes (és un exercici massa cruel tirar mà de la hemeroteca per recordar les promeses contundents del Subdelegat Lorenzo, el Delegat Peralta i qualsevol socialista amb galons) han quedat en no res. Ni tan sols, ara, amb esta mena de "pedrea" de les 49 obres indultades, no ens ha tocat res de profit.
Ara és quan calen els viatges de Colomer i Calles a Madrid. Ara que no tenim res és quan cal que mostren el seu muscle polític, la seua capacitat d’influència, no aleshores que semblava que tot anava a fer-se.
Deia el Ministre Blanco el dijous a la seua intervenció: "...esta ha sido la guía en mi forma de actuar y ello me ha llevado a situar la concertación con todas las administraciones y la búsqueda de la eficiencia en cada euro de nuestros recursos públicos, como pilares de la actuación en política de transporte". No és cert. El professor Boira, els professors Albors i Hervas, l’Institut Villalonga, el Banc Mundial, i tothom que sap una mica d’economia afirmen amb contundents xifres, que no hi ha inversió ferroviària més eficaç en termes econòmics que el Corredor Mediterrani, que la connexió d’AVE Algessires Lió, que desdoblar el tram Castelló-Tarragona. Per tant, el Ministre s’equivoca, s’enganya, o ens enganya. L’altra possibilitat és que tots estem equivocats tret del Ministre i els seus assessors de l’Espanya radial. Però en eixe cas, hi ha un altre problema. Si resulta que no és rendible en termes econòmics...aleshores, com espera que se’n faça càrrec el sector privat? Ens posem com ens posem, morts i pelats!
Aquell dia que va vindre Blanco, i quan l’Alcalde em va presentar, botant-me el protocol li vaig dir al Ministre mentre serrava fort la seua mà: "¿a que nunca había tocado Usted un nacionalista valenciano?" L’home entre sorprés i descol·locat, va mussitar un "si, sí incluso tengo amigos". Mentia per quedar bé! Ell coneix nacionalistes valencians? Però si quasi no en conec jo! I eixe és el problema, si en fórem més, algunes de les coses que passen a este país no passarien.