The Sun, el diari anglés, explica que el govern britànic, acorralat pels deutes i la manca de liquiditat (semblen valencians), ha anunciat unes mesures que han qualificat de cridaneres i extremes. D’una banda, pretenen privatitzar els parcs naturals, els paratges protegits i les platges. Ai! Com si la privatització hagués demostrat fefaentment, que el sector privat protegeix millor el medi ambient, genera més llocs de treball, crea més riquesa…i sobretot, com si hagués demostrat que sap redistribuir eixa riquesa en clau social.
I d’altra banda proposen incentivar als ciutadans, per tal que denuncien als veïns i coneguts, que defrauden el fisc, que cobren l’atur mentre treballen en negre, o que cobren per baixes fraudulentes a la seguretat social. A mi no només no em sembla malament que es destapen els fraus, sinó que em sembla del tot necessari. Però crec que bàsicament és una funció que correspon als cossos d’inspecció d’Hisenda, de la Seguretat Social. A nosaltres ens pot correspondre no acceptar factures sense IVA, però convertir-nos en delators a canvi de 30€…
I saben què? M’ha fet por. M’ha fet por perquè el Conseller Fontdemora sap anglés, i hores d’ara, ja li ho deu haver traduït a Camps, que no
més sap llatí.
No fa gaire anys, del Regne Unit arribà un esforç intel·ligent de renovació del vell laborisme, signat per Anthony Guidens. Unes interessants reflexions, i algunes idees força, que haurien de dibuixar els postulats bàsics de la nova socialdemocràcia. Crec, que malgrat la crisi, o precisament gràcies a esta maleïda crisi, sabem que estes idees estan més vigents que mai. Però sembla que l’única renovació ideològica ve del sector que s’anomena “esquerra”, si més no de la menys dogmàtica i pretèrita. Un esforç intel·lectual per tal d’adequar les seues posicions al pas del temps, a les realitats socials.
Això no passa en el bàndol conservador o liberal. Ningú no s’ha posat a reflexionar seriosament des d’eixes posicions ideològiques, per despellegar-les dels seus tòpics més perniciosos, que són precisament els que ens han dut a esta, ja ho he dit, maleïda crisi. Hi ha qui creu que això és així perquè la dreta no té més ideologia que el balanç de resultats de pèrdues i guanys. No és cert, desgraciadament. Si només els preocupés la cartera, algunes de les posicions socials més execrables que defensen, podrien apaivagar-se. No, els conservadors tenen una idea de societat que exclou als que no pensen com ells. Per molt que ara es peguen colpets al pit parlant de llibertat, el cert és que no permeten ni tant
sols que “les seues paraules” siguen usades pels altres, i acudeixen al Constitucional. I ho fan des de l’estupidesa argumental. “Matrimoni ve de mare, per tant dos homes no poden ser un matrimoni”. I dues dones? Això és el que passa quan en lloc de pensar amb el cap, penses amb el fetge o amb la VISA.
Ara què… potser tampoc no cal esverar-se tant, igual els conservadors valencians tarden en traduir les propostes angleses. Això que proposa The Sun, de denunciar als nostres conciutadans que fan trampes en la declaració de la renda, Levante porta anys fent-ho amb el cas de Carlos Fabra, i…oh! Sorpresa! Els conservadors locals, en lloc d’aplaudir, retiren la publicitat pública. És el que passa, quan la dreta més rància pensa amb la VISA. La VISA pública, que tot siga dit, han privatitzat en benefici propi, com si fos un parc anglés.
Pérfida Albión!
2 comentaris:
Simplemente, magistral.
Excelente artículo.
Saludos.
gràcies.
Publica un comentari a l'entrada