Els emperadors, tant se val que es digueren, Qin Shihuang, Carlemany, Napoleó I, Marc Aureli, Felip V de Castella o Barak Obama sempre han tingut entre les seues prerrogatives, visitar totes les províncies de l’imperi, i ser rebuts amb tota la fanfàrria i corones de llorer; per cònsols i vicecònsols. El que no he pogut documentar és que eixe mateix dret el tingueren les seues esposes. Més enllà de Cleopatra Filopator Nea Thea, però és que ella era Reina.
Igual exagere dient que Obama és un emperador, tot i que pel poder que exerceix sobre urbi et orbe, jo diria que acompleix amb escreix la condició. Només cal vore, com Rodríguez Zapatero ha passat de restar assegut davant el pas de les barres i estrelles, tot taral·larejant a Paco Ibaéz ( Cuando la fiesta nacional, yo me quedo en la cama igual, que la música militar, nunca me supo levantar); a fer una reforma del mercat laboral que havia promés no fer, i fer canvis dràstics en la política econòmica, absolutament contradictòria amb les accions mampreses poques setmanes abans.
Tot per una telefonada de l’Emperador.
Ara, resulta que la seua esposa, Michelle LaVaughn Robinson, més coneguda per Michelle Obama, ha triat fer vacances amb una de les filles a Marbella. Sembla que l’altra filla va dir als seus pares, que preferia anar a un campament per por a trobar-se a les filles de Zapatero un altre colp, però no està confirmat. Doncs bé, el Rei de totes les Espanyes, les que fan bous i les que no, rebrà a la tal senyora al seu Palau d’estiu, com si es tractés d’una cap d’estat. I la pregunta és per què?
Michelle Obama no ostenta cap carrec electe ni de designació, no representa més dignitat democràtica que la d’estar casada amb el President dels EUA. Desconec si mentre la seua esposa Margaret governava amb mà de ferro a Regne Unit, el Sr. Denis Tatcher va visitar mai Marbella, Benidorm o Marina d’Or (sent anglés podria ser), però estic segur que pel fet de ser l’espós de la Presidenta del Regne Unit, el Rei no l’hagués rebut oficialment. A sant de què?
Hagués rebut a Joachim Sauer, segon marit de la Canciller alemanya Merkel? Tampoc. Obama és el President de la República, com ho és Sarkozy a França. Per tant, Michell Obama és com Carla Bruni. Ni més ni menys. La Bruni està rodant ara a les ordres de Woody Allen. Quan vinga per ací a fer fotocools per promocionar la pel·li,
també la rebrà el Borbó?
I és que tinc la sensació, que malgrat els avanços en matèria d’igualtat de gènere, hi ha coses que continuen igual que fa 60 anys. Les esposes dels càrrecs públics, tenen un lloc protocol·lari reservat a tot arreu, no sempre passa quan el càrrec públic és ella. L’estructura del poder continua sent masculina, pensada en masculí i per a homes, per això passen estes coses. La Sra. Obama és una advocada, sembla que bastant solvent, que ha hagut de renunciar si més no temporalment, a la seua carrera professional per fer costat a la carrera política del seu marit. La condició de Primera Dama, no només no és sostenible des del punt de vista de la representació democràtica, sinó, que és indecent mentre no hi haja un equivalent masculí. No sé...un Primer...Alfil, o jo que sé. Veuen? Sí és que no hi ha ni nom per definir la situació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada