Estos dies m’he esforçat en intentar recordar quan la vaig conéixer. M’hi he esforçat però sense èxit. Sé que als 15 no ens coneixíem, però també sé que ens coneixem des d’abans dels 25. Hem fet moltes coses junts, cap de la que tinguem que penedir-nos, no vagen a malpensar. Jo diria que primer vaig conèixer al que fa anys és el seu marit, però no crec que fos molt abans. Recorde a Ali com responsable de campaments d’estiu del Centre Excursionista de Castelló, per exemple al Mas de Parra, al Forcall. La coneixia a ella i a algunes monitores, per això algun calorós cap de setmana agafava la moto i pujava de visita al Mas.
Vam coincidir en una i mil manifestacions, reunions i concentracions, en defensa de l’escola pública, del valencià, de TV3 o del Pinar del (seu) Grau. Vam prendre molts cafés del temps els vespres estiuencs, a la Plaça de la Pau, en animada tertúlia amb amics comuns.
Anys més tard, vam coincidir gràcies a la nostra afició al teatre. Vam treballar junts a algun projecte, i això ens acostà més. Tots dos recordem amb goig l’esforç d’haver aprés una miqueta de la llengua de signes, perquè ens havien contractat per posar veu al grup de teatre de l’associació de sords de Castelló. Després d’allò jo vaig marxar uns anys a França, i en tornar ens vam retrobar, amics comuns, aficions similars, inquietuds coincidents. I finalment la política. Jo havia militat sempre, ella havia treballat sempre pel mateix que jo, sense militar. Un dia va decidir fer-ho, i fins hui.
Fa uns pocs anys vam triar a Ali com Secretària Local del BLOC, i vam descobrir com l’activista discreta es convertia en líder. Dirigeix el col·lectiu local amb habilitat, amb dedicació i amb un indiscutible capacitat de treball, que l’ha feta indiscutible. I una cosa portà a l’altra. Ara és regidora de la ciutat. La primera regidora nacionalista de la ciutat de Castelló. Des de dissabte seurem junts al ple. I no està ací per llevar-me feina, sinó per a poder-ne fer molta més. I complirà. Ja ho crec que complirà! Descobriran en ella un gran actiu per la política municipal. Només els demane que la tracten tan bé com a mi.
I per cert, no té 50 anys com ha eixit publicat: en té 48.
3 comentaris:
Paraules molt boniques, paraules molt emotives dedicades a la nostra 'Jefa'.
Hala! Tú que sempre em comentes els articles que estas fent i d'açò no m'havies dit res.
Ja portem anys coincidint. I quan dic coincidint és en vivències, en opinions, en maneres de vore "la vida"...
No sé si és el millor per a compartir els quatre anys que ens esperen (o més), però a mi em sembles la millor companyia que es puga tindre. M'agrade com penses, m'agrada el teu sentit de l'humor, comprenc els teus malhumors... El camí que encetarem oficialment dissabte no em preocupa, perquè tú el faràs planer i perquè confie plenament, des de fa temps, en tú i en Miquel com a companys de viatge.
(Cosa que no poden dir els altres de l'ajuntament...).
Us dessitge molta sort durant aquests quatres d'anys. I que us reproduiu políticament parlant fins omplir l'ajuntament de regidos i regidores nacionalistes
Publica un comentari a l'entrada