Els extraordinaris resultats que ha tingut el BLOC en la nostra comarca i en tot el partit judicial han revalidat la nostra presència a la Diputació de Castelló. Presència que s'encetà fa 16 anys. El passat dimarts, el meu partit em va triar per unanimitat com portaveu a la Diputació de Castelló. He d'agrair la confiança a les meues companyes i companys, i segur que comprendran que ho agraïsca molt especialment a Xavier Trenco, qui va retirar la seua candidatura en favor de la meua. Una mostra de generositat, de la que reste deutor. Xavier hagués estat un excel·lent diputat, però les circumstàncies, en este context em negue a parlar de mèrits, han fet que siga jo la persona triada. Gràcies.
Si tot acaba com està previst, en estos darrers quatre anys hauré estat candidat a l’alcaldia de la meua ciutat en substitució del històric (i mestre, i amic) Antoni Porcar. Candidat a les eleccions Europees. M’hauré convertit en pare de la dolça Gal·la. Hauré fet una nova carrera universitària. Hauré encapçalat la llista que ha obtingut els millors resultats electorals de la història a Castelló. I a sobre, ara em triaran Diputat. Quatre anys plens d’emocions i responsabilitats. O de responsabilitats emocionants.
Ja és ben bé això la política, i segurament la vida tota. Un compromís. Així la visc. Un compromís (no sé si ho diré en l’ordre adequat) amb mi mateix, per això procure continuar formant-me. Un compromís amb la meua gent i la meua família, generosa Lizbeth, entremaliada Gal·la, estimades ambdues. Un compromís amb la meua ciutat i el meu país. A la ciutat i al país se’ls pot servir des de molts llocs. Sent un bon sabater, una bona bioquímica, educant bé als teus fills, tocant la flauta travessera, entregant els teu temps a una ONG, o recollint animals abandonats. Jo he triat ser útil des de la política, durant un període de la meua vida.
Han estat, ja dic, quatre anys molt emocionants, i ara encetem un quadrienni nou, que de ben segur tindrà moments complicats i d’altres satisfactoris. Quatre anys, en tot cas, en els quals estaré al seu servei a l’Ajuntament i a la Diputació. Decidint el futur, construint un millor futur. Gràcies per la seua complicitat.
11 comentaris:
Hol Enric, a Torreblanca estem satisfets i orgullosos que sigues el diputat del Bloc. Enhorabona i molta sort. Jesús
Benicarló també confia amb tú.Endavant!
Enhorabona Enric!! Llástima no poder vore en la tele com li pegues canya a Fabra!
Llegint els teus apunts fas tota la pinta de tindre el cap prou moblat.
Triar-te per diputat és una errada que caldria rectificar.
Torna-ho a repensar tot i en acabant t'ho tornes a repensar.
A la Diputació deu d'anar un altre del Bloc i millor encara un que siga un valor en alça.
Ja sé que és bonic i afalagador que t'hagen triat a tu, però per favor: torna-te-ho a pensar.
Gràcies.
C. Viadel
Gràcies a tothom.
C.Viadel, a tu també. M'ajudaria saber les raons per les que creus que és un error. PErquè evidentment, si jo ho cregués, no m'hagues presentat. I en tot cas, és una tria feta per unanimitat per tots els càrrecs electes amb dret al vot, presents a la reunió. que en realitat eren tots tret de dos.
En tot cas, si creus que hi vaig perquè és afalagador, el que està en un error ets tu. De veres.
M'esforçaré en demostrat que t'enganyes.
No dic que no pugues ser un bon diputat, de fet estic segura de que ho seràs.
Les raons te les tens que donar tu. Jo només et recomane repensar-te-les.
C.Viadel
P.S. La Diputació és un cau de cacics des de la seua fundació i més encara des de l'aparició del "Cossi", i com tu ben bé saps, el que cal és la seua desaparició.
Ho lamente, però si creus que seré un bon diputat, aleshores no entenc quin és el problema.
Jo no m'he de donar més raons, que les que ja m'he donat, i m'han conduit a ser candidat, i ara diputat.
Jo també vull que les diputacions desapareguen, però no recollint (jo o qui siga) l'acta de diputat, no acnseguiré que la diputació desaparega. I si no funciona com toca, la meua tasca serà intentar fer que funcione millor.
No entenc molt bé el que vols dir, francament.
El dire del Mediterraneo amb la seua crònica de hui parlant sobre tu demostra que té una empanada mental acollonat.
Insistisc amb el tema dels mitjans de comunicació. Ho els fem o els que hi ha ens acribillaran. Ja voras.
JORSOL
Hem de crear nous mitjans de comunicació propis (diari, rèdio...i per què no, teles locals)per a que no passen eixes coses. Ara és el moment idoni per a exigir a tots aquells que volen els nostres regidors per a manar, que inserten publicitat institucional als nostres mitjans i si no, jo no entraria al seu parany. Perquè si entrem en els seus governs, però els seus mitjans tiren per terra el nostre treball, no podrem ni creixer, ni fer país molt menys. Hem de fer els pactes locals pensant en el país i en el Bloc i deixar ja de ser els bons xics que fins ara hem sigut. Salut
JORSOL
és un debat recurrent. Tothom sembla estar d'acord en això dels mitjans propis, excepte jo, que sempre he sigut partidari de dedicar els esforços en penetrar en els mitjans "generalitstes".
Jo tinc una columna setmanal a Mediterráneo, Levante i la web de la COPE. Una de periòdica al web de EuroEFE. Darrerament me n'han demanat un parell a El Mundo, i espere que continue. Estic totes les setmanes a una tertúlia a la SER, i no sé si recuperaré la columna que tenia a Onda Cero.
El que vull dir és que als mitjans si que eixim. Ixim si ho fem bé.
Estic segur de que ara eixirem més, també a València gràcies als excel·lents resultats.
El tema dels mitjans propis, no els compartisc especialment, perquè no sóc partidari dels guetos, però en tot cas, si algú posa la pasta...
Publica un comentari a l'entrada