Província és un vocable que ve directament del llatí, i està format per les veus pro (abans) i vincera (vèncer o conquerir). En matussera traducció diríem que eren territoris per conquerir. I en tot cas, com a província s’entenia: unitats administratives inferiors al Regne. Ja no és el cas en un estat autonòmic. Després de les reformes borbòniques (ells fan reformes però resulten difícils de reformar) les províncies passaren a designar una divisió territorial regida per un governador. Això també ha canviat. Ara és un mer Subdelegat del Govern, que és un funcionari públic, no un polític, tot i l’obstinada tendència a oblidar-ho.
De tot això m’interessa subratllar la definició de “divisió territorial”, perquè això és exactament el que és. Una artificiosa divisió amb voluntat d’escapçar l’unitat nacional (valenciana, of course), i fraccionar el sentiment de pertinença. Això és molt obvi en els inspirats (ehem!) discursos del Molt Honorable (ehem, ehem!) Camps, on sovint usa els tendenciosos gentilicis de “castellonencs, valencians i alacantins”, moletejant en la pràctica les consciencies col·lectives, amb voluntat fraccionadora. Si eres castellonenc no eres valencià, per a ells. Ser valencià és una cosa exclusiva de la província de València sembla voler dir. Un absurd. Una senyora d’Olocau del Rei no és valenciana però és castellonenca? Insostenible.
Per als nacionalistes, les províncies sempre han estat un entrebanc, i la seua administració per Diputacions una innecessària i onerosa càrrega per els contribuents. Un instrument de separació entre valencianes i valencians.
El PP i el PSOE, en canvi sempre les havien defensat aferrissadament, però en les darreres setmanes sembla que alguna cosa es mou.
El PSOE, que des del 22 de maig governarà un nombre absolutament residual de diputacions provincials, es planteja ara la seua supressió. Ho demana fins i tot Ximo Puig, antic portaveu a la institució. El PP, que des del 22 de maig governa fins i tot la meua escala (el President de la comunitat no perd ocasió de recordar-me que ell és “popular”, “Como Belen Estéban” li conteste jo) planteja una reforma electoral tallada a mida (com li agrada a este home això de la costura prêt-a-porter!) Una reforma que mereix una anàlisi en un article més saberut que este; però per al que ens interessa, una reforma que es carrega la circumscripció provincial.
Així que tenim a uns que volen llevar-li a la província un dels seus sentits administratius, la condició de districte electoral; i uns altres, que volen suprimir els seus òrgans de govern, i conseqüentment la seva existència administrativa, que no em veig jo al PSOE apostant per territoris sense govern, contaminats per l’efervescència llibertària d’alguns membres del 15-M.
I tot això passa quan per fi s’enceta el debat públic sobre la triplicitat d’administracions i el cost econòmic i social que este entramat orgànic ens costa.
Ja ens va bé este debat. Alguns han descobert ara amb la crisi la duplicitat d’administracions i competències, i reclamen retallar les de les autonomies. Nosaltres des de fa dècades parlem de triplicitat, i reclamem la supressió de les diputacions transferint competències a les autonomies, i fer desaparèixer de l’estructura administrativa estatal tots els organismes que s’han quedat buits de competències gràcies a les autonomies, però plens de funcionaris i pressupostos.
I és en este interessant context que el meu partit m’envia a la Diputació de Castelló. M’hi envien, no sé si en pla forense a certificar-ne la mort, com ha fet el forense Font de Mora amb el valencià a l’escola. No em tremolaria el pols.
3 comentaris:
Retallar despeses també pot portar a engany, mentre la Cospedal anuncia que vol llevar de Castella-La Manxa al Defensor del Poble i al Comité Econòmic i Social ací Camps anuncia que vol reduir funcionaris especialment en Educació i Sanitat i que no serà altra cosa que privatitzar serveis més escoles concertades i més hospitals privats.
Per al·lusió al poble: Conec a més d'un nascut a Olocau del Rei que et dirà que no és ni valencià ni castellonenc, i t'ho dirà "tan cierto como que soy aragonés". Però, ja se sap, a les fronteres... Una salutació afectuosa a tots els olocauins.
Precisament un socialista anomenat Manuel Girona va dir en ser elegit com a primer president democràtic de la Diputació de València després de la mort de Franco que seria l'últim president de la Diputació... Ah!, aquells meravellosos anys de la Transició, quan els socialistes encara semblaven socialistes...
Publica un comentari a l'entrada