Busquem un espai, busquem desesperadament un espai polític i una forma de fer política. No dic al meu grup, que òbviament també, sinó en general.
El desprestigi de la política és enorme i creixent, i ho és perquè afecta a tots i cada uns dels estaments. Les persones físiques. Amb desenes de corruptes i centenars d'incompetents. També hi ha milers de persones honestes i laborioses, però només ixen en anuncis patètics de llimonades innecessàries.

Les institucions. Parlaments qüestionats perquè a la tele ensenyen escons buits, però no enfoquen despatxos plens de gent treballant. Diputats que només saben votar, i no sempre amb èxit. Presidents que es neguen a comparéixer, diputats castigats a la cadireta de pensar per corruptes. Abusos de reglament per permetre o no parlar a aquell o a este. El PP valencià repartint-se entre els diputats, la pasta pública que no estava pensada per això, sinó per contractar administratius. Estúpides discussions sobre l’origen d’una llengua, o sobre el nom del país, o sobre la recepta de la paella.
Per això busquem un espai nou, que ens congracie amb la gent, i no és fàcil. No ho és perquè venim de cultures polítiques molt determinades, i evolucionar cap a nous paradigmes no és gens senzill.

Apostem per la transparència i com no sabem massa bé que significa això, fem propostes contradictòries. La Diputació n’acaba d’aprovar una a proposta del PSOE: que en les meses de contractació hi haja presència de l’oposició. Jo ja he anunciat que no hi aniré. No tinc formació específica, ni coneixements especials en matèria de telefonia, per exemple, que puga millorar el treball dels tècnics a l’hora de valorar l’empresa que ha de guanyar. Colomer tampoc no la té. Ni Barrachina. Però jo ho sé i no hi vaig.
Transparència? Transparència no és convidar a l’oposició, o a tres veïns anònims, transparència és construir procediments pautats i baremats, on no hi haja escletxes de discrecionalitat. Això sí, creem mecanismes que generen confiança i publicitem-los. Portar polítics de tots els colorins als òrgans de decisió no garanteix millor resultat, ni més transparència. No han aprés res el PP i el PSOE de les caixes d’estalvi, o dels consells d’administració de les empreses públiques.
El President del més alt tribunal, el Tribunal Constitucional, resulta que és militant del PP. I este senyor és el que ha de garantir el compliment de la norma? Com ens ho podem creure? Si els jugadors fan trampes i l’arbitre està comprat, quin sentit té tota esta comèdia. El públic se’n va, vol que li tornen els diners de l’entrada.

4 comentaris:
Doncs si amb "altra gent menys contaminada" et referixes a enxufats a l'administració com Ignasi Josep Garcia Felip, vas llest.
Acusacions anònimes i sense cap prova també formen part d'una manera de fer política que cal superar. L'actitud "d'embruta que alguna cosa queda" és molt vella i gens democràtica, esperem que la regeneració política que molts demanem acabe també amb eixes pràctiques.
Tomàs Rubio
Lo de Ignasi "Il Nipote" lo saben todos en el Hospital General.
Doncs com jo nomestic a l'Hospital no sé de que parles. Estaré encantat d'escolars-te a condició, clar, que trenqués l'anonimat.
Publica un comentari a l'entrada