05 d’octubre, 2013

MAR O MUNTANYA? - Levante-EMV- 05.10.13

La pregunta que sembla l'innocent inici del que podria acabar per ser una discussió familiar sobre on passar les vacances, té a les comarques de Castelló més sentit que mai. 
Platges com Casablanca d’Almenara, el Carregador d’Alcossebre, Benafeli a Almassora, Voramar a Benicàssim, Morro de Gos a Orpesa, el Gurugú de Castelló, les platges de Xilxes o Nules, les Deveses de Vinaròs, Torrenostra a Torreblanca o la platja Nord de Peníscola, entre d’altres sumen quilòmetres de sorra i mar, i un bon grapat de banderes blaves que denoten qualitat; competeixen en atractiu amb Montanejos, Sant Pau d’Albocàsser, la Serra d’Irta, la de l’Espadan, el Parc Natural de Penyagolosa, el manantial de Los Cloticos a Bejís, la Tinença de Benifassà, o les Grutes de Sant Josep a la Vall d’Uixó, o les sureres d’Almedijar (i els seus formatges). 
Mar o muntanya, o millor dit, a les comarques de Castelló, mar i muntanya. Perquè tenim el privilegi de tenir una de les orografies més escarpades de tota la península, i la sort de que estiga a pocs quilòmetres de la mar. Tot, o tenim tot. 
I esta mena de paradís mal aprofitat podria passar del tot al res, per la imperícia d’alguns en els governs. Per la cobdícia d’altres als conselles d’administració. 
Des de Compromís hem coliderat una dura batalla contra el fràquing a les nostres comarques, i si finalment la Diputació de Castelló governada pels populars ha rectificat la seua posició original i ha dit ara que no vol fràquing, és gràcies a la nostra atrevida aposta de fer una mesa tècnica. 
La batalla no està guanyada del tot (malgrat que els darrers esdeveniments ens carreguen de força i raó), i encar està la pilota en la teulada de la Conselleria, també regida per la dreta, generalment insensible a qüestions mediambientals. La fractura hidràulica a les nostres comarques posaria en perill no només el turisme, sinó directament el model de vida de les nostres comarques d’interior. I ben probablement l’estabilitat física, perquè no ho oblidem, la tècnica pretén trencar el subsol. I si la base falla, tot trontolla. El risc de moviments sísmics és elevadíssim, i hi ha literatura científica que avala de forma clara el que dic. Les pròpies conclusions dels experts convocats per la Diputació, mantenen que precisament en el nostre subsol, el risc seria tan elevat, que no convé autoritzar les prospeccions.
És possible que hagem salvat l’interior, però i la costa? Què passa amb els constants terratrèmols que estan patint pobles com Peníscola, Benicarló i molt notablement Vinaròs? Cinc, set, quinze, vint sismes. Repeticions. I l'origen, ja confirmat pels tècnics del Ministeri, està un altre colp en la cobdícia. Ara, en els negocis de Florentino Pérez, en el diposit de gas dins del mar. En eixa operació econòmica d’injectar gas a una cavitat submarina. Un projecte del que  la seua declaració d’impacte ambiental, incomprensiblement, no analitzava els riscos sísmics del projecte. Al·lucinant. Perillós. Irresponsable. I no sé si delictiu. Espere que sí.
Un projecte que compta amb el suport de l’anterior President de la Diputació, també del PP. Només cal anara a l’hemeroteca del 2008. Un projecte que va ser defensat en un llarg i extens article per José Luís Gimeno, anterior alcalde popular de Castelló. Un projecte que va ser autoritzat pel govern socialista. I un projecte que quan va passar per l’Ajuntament de Vinaròs, el BLOC, i només el BLOC hi va votar en contra. PSOE i IPV van votar a favor. I el PP es va abstindre. 

Per això resulta indignant l'intent del PP de Moliner de posar el ventilador. A nosaltres no ens poden dir res.  A diferència de la covard i còmplice abstenció del PP, el meu partit s’hi oposà. Com ens oposarem al fràquing. El que volíem per a l’interior, també ho volem per a la platja. O al revés, el que no volem a la platja tampoc ho volem a l’interior. Som els únics que ho podem dir, sense mentir.