La setmana passada, vam celebrar una reunió en la que vaig explicar als diferents grups municipals de Compromis, el meu treball a la diputació en estos dos anys llargs que hi faig de diputat.
Vam parlar del dia a dia, de les visites als pobles, de les comissions informatives, de les reunions, de quan he acompanyat delegacions de pobles, de pactes, de plenaris, d’acords. Vam parlar de convenis singulars, dels pressupostos, dels organismes autònoms... Vam repassar totes les mocions presentades, moltes d’elles emanades del treball dels grups municipals. Vam demostrar estadísticament que som el grup que ha aconseguit que se li aproven més mocions per unanimitat. I això és especialment rellevant, perquè amb certa lleugeresa, quan traiem pit dient que se’ns aproven més mocions que al PSOE, algú sempre diu que ha de ser perquè som molls, complaents, poc incisius... Per unanimitat! He dit que som el grup que se’ns han aprovat més mocions per unanimitat, el que vol dir en la pràctica que han rebut el suport del PP i del PSOE. Per tant, el PSOE i el PP han considerat que eren bones i útils. No hi cap doncs connivència amb el govern provincial, sinó propostes en temes d’interés col·lectiu, nascudes d’un treball rigorós. Així és.
Probablement els tres moments de major èxit, per així dir, seran quan vam aconseguir en un plenari que el PP fes marxa enrere en el tema dels POIS i ampliés l'espectre dels pobles que en podien ser beneficiaris. Vam aconseguir beneficiar un grapat de localitats que en la primera redacció havien quedat fora.
El segon “minut de glòria”, va ser quan després de proposar una Mesa Tècnica (a la que el PSOE no va voler donar suport), vam aconseguir que les seues conclusions contraries a l’autorització de la fractura hidràulia, feren que el PP (que havia reiterat manta vegades que calia esbrinar que hi havia davall els nostres peus) canviés d’opinió i reconegués els perills del fràcking. El PSOE que tant havia criticat la nostra proposta i que se n’havia desmarcat ostensiblement, acabà per sumar-se al consens. Afortunadament. S’aprovà per unanimitat. Una moció que inspirà a la Diputació de València que acabà per aprovar-ne una de similar. I el que és més rellevant, la Conselleria ja ha anunciat que tindrà molt present aquell document a l’hora de decidir sobre els permisos. Tot sembla indicar que no s’autoritzaran. Així ho creu fins i tot el President de la Diputació.
I la darrera, la més recent, ha estat fa pocs dies. El dimarts de la setmana passada, en comissió informativa el PP va anunciar que aprovaria la nostra moció que demanava el desmantellament de les instal·lacions marítimes del Castor, en la costa vinarossenca. I malgrat que en comissió el PSOE es va abstenir, finalment al plenari votà a favor. Un altre gran èxit de Compromís a la Diputació, i més enllà! Perquè a les Corts, el PP volia aprovar una proposició no de llei que demanava aturar Castor fins que hi hagués garanties, però finalment aprovà el desmantellament que proposava una esmena de Compromís, copiada de l’acord de Castelló.
Als companys dels grups municipals els vaig explicar que tal com jo ho veia, hi havia tres classes de mocions, les que presentes amb la voluntat de que siguen aprovades, i aquelles que es presenten per tal d’evidenciar diferències ideològiques i de plantejament, amb l’adversari. “Això fa dues” -va dir una regidora- “havies dit que hi ha tres tipus de mocions”, “Sí” -vaig dir- “la tercera és la moció socialista, que no saps quina intenció té”.
Sembla un acudit, però és un drama.
En el darrer plenari el PSOE va presentar una moció demanant que la província de Castelló es declarés “territori lliure de fràcking”. Tan ben intencionat, com inútil. Bàsicament, perquè eixa declaració no porta associada cap mena de validesa jurídica, tot simplement, la catalogació és merament semàntica, nominal, política. No formal. No serveix de res.
Però el més greu és que davant d’esta moció, i com era d’esperar el PP va presentar una esmena en la que reiterava el que ja havíem aprovat a juny per unanimitat i a propsota de Compromís, i que he referenciat una miqueta més amunt. I aprofitant que s’obria el meló, el PP deia també a la seua esmena a la totalitat que la llei sobre energia que preparava el govern era la huitena meravella del món.
En la meua intervenció vaig demanar al PSOE que retirés la seua moció (i al PP que retirés l’esmena a la totalitat), perquè l’únic resultat real i possible que hi hauria seria que el PP aprovaria en solitari la seua esmena donant suport a una llei que a Compromís no li agrada (i se suposava que al PSOE tampoc) i que trencava una unanimitat fantàstica, que ens donava com corporació una força enorme en la lluita contra el fràcking.
No els vaig convéncer, i el resultat va ser exactament el descrit. Trencar la unanimitat contra el fràcking. No es tractava per tant d’una moció que busqués acord, ni tampoc en puresa d’una moció que busqués marcar diferències, es tractava d’una d’eixes “mocions socialistes” de les que no sabem que pretenen, però que són profundament inútils, inoportunes, i que desprestigien la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada