El Tripartit Valencià és com el Monstre del Llac Ness, ningú no l’ha vist mai, omple fulls a la premsa especialitzada, i alguns el gasten per atraure turisme. Que no s’haja vist té la seua lògica, si tenim present que no existeix. Com a molt, algun miratge, com aquella foto recurrent de Morera, Puig i Sanz eixint d’una taula rodona, si mal no recorde, de Valencians pel Canvi. Que òmpliga fulls de premsa també té la seua lògica. Tots, clar, plens de suposicions. Dels que cruen que sí. Dels que creuen que no. Dels que no creuen ni sí ni no. I això del turisme... Doncs és de veres que de la mateixa manera que a Escòcia usen al monstre per a que els visiten a ells, el PP usa al tripartit per a que els voten a ells.
La gent en parla tant, especialment el PP i el seu entorn, que l’han posat en l’agenda, i els debats ja van molt més enllà de si es constituirà o no com alternativa de govern, jo ja he arribat a llegir sobre les dificultats de cohesió interna d’un govern amb més d’un partit.
Té gràcia. Primer perquè ací ja hem vist la cohesió d’un PP dividit entre campistes i zaplanistes, i ara veiem un PP governat amb mà de plexiglàs per un Fabra sense ascendent. O en el cas local, un PP en guerra oberta (i encara queden batalles intestines, els ho puc ben assegurar) després de l’abdicació fabril, i la designació no consensuada de Bataller.
I segon perquè eixa pluralitat que ells consideren feblesa, per a mi és una fortalesa que beneficia sobretot, als administrats. I m’apreste a explicar-me.
El PP és una monarquia no parlamentària. Vull dir que ells poden anar a calbots fins que trien Rei, però després (el poder cohesiona molt) tots esdevenen súbdits. I es funciona com en una caserna de la Guardia Civil. El capità mana més que el tinent, el tinent més que el sergent, i la tropa es quadren i au. I funciona allò de “complir les ordres”. S’ha vist ara en el cas Gürtel. Les evidències, i la pròpia lògica, deixen clar que les decisions les prenien els Generals (Camps, Barberá...), en reunions a palaus i hotels; però al final la signatura que apareixia als documents era dels Coronels (Rambla, Martínez, Such...) els Comandants (Costa, Serra...) o els Brigades de Complement (Bataller...)
I ací jo voldria fer un primer incís diferenciador de com entenem alguns els servei públic i l’assumpció de responsabilitats. Jo no gestione personalment els comptes que amb diners públics fa anar Compromís a l’Ajuntament o a la diputació. No. En cada institució ho gestiona directament una persona de la meua confiança. Paga, compra, transfereix, comptabilitza... Però totes les operacions bancaries (xecs, transferències...) porten al costat de la seua, la meua signatura. I no per desconfiança, sinó per confiança. Fins a tal punt que si algun dia hi hagués un problema, jo seria culpable directe, per això signe jo també. Els meus col·laboradors tenen la meua confiança, i mai no els gastaria per ocultar les meues responsabilitats. Fets.
Però on volia anar és a que ja sabem com i de quina manera es prenen als govern populars les decisions, una persona mana, tres opinen, i tots executen. Només cal vore les notes de premsa i seguir les declaracions de la tropa local “nuestro alcalde ha reducido los costes...”, “nuestro alcalde ha asfaltado la calle...”, “nuestro alcalde favorece...”, “nuestro alcalde consigue...” No és un equip. És un home. Un govern monocolor, amb un lideratge personalista. La dreta sempre ha funcionat així. Sempre.
Un tripartit en canvi, exigiria parlar molt abans de prendre decisions. Siguem clars, és possible que els seus membres es vigilaren els uns als altres. No és que no ho negue, és que ho celebre.
Miren, els lideratges poden ser de moltes formes. I el lideratge horitzontal n’és una. Hi ha un primus inter pares, sí, però les decisions són col·laboratives, són el resultat d’un debat, de les aportacions. I no de gent que jeràrquicament es deu respecte, sinó entre gent que s’ha de guanyar el respecte democràtic cada dia. De gent que sap que cada proposta ha d’estar molt ben meditada, treballada i presentada, si vol que els socis necessaris l’avalen. I això, ja és una garantia de major qualitat de les decisions. I evitaria això que ara patim amb el PP de decidir dilluns una cosa i dimecres la contraria (es paga pel transport adaptat, ja no es paga. S’obren carrers cèntrics al trànsit, es tornen a tancar. Carrils bici sobre les voreres, ara s’esborren...).
I després, ja s’ha dit. A vigila a B i C, i C vigila a B i A, i B a tots dos, i això que pot néixer de la competència o desconfiança, és un suplement de confiança per a l’administrat, que sap que des del propi govern hi ha un munt d’ulls vigilant que ningú no cometa il·legalitats, irregularitats... Sempre s’ha dit que quatre ulls hi veuen més que dos, sis, no cal dir-ho.
No crec que allò que apareix al Llac Ness siga un monstre, ni crec que ho siga el tripartit, però si ho és serà tricèfal. Vol dir que tindrà més cervells que el PP.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada