07 de novembre, 2007

"ORGANITZEN UNA CAMPANYA DE DINAMITZACIÓ INSUFICIENT PAGADA PER QUI NO TOCA" Crònica. 09.11.07




El PP va fer una important remodelació urbana per instal·lar a Castelló El Corte Inglés, va apadrinar la creació de La Salera, i sempre ha afavorit la implantació de grans superfícies. Per ajudar al comerç tradicional, que pateix la brutal competència d'estes superfícies, en un procés trufat d'irregularitats, va crear junt amb els comerciants Centre Ciutat Castelló. L'Ajuntament n'és el principal accionista, amb una inversió econòmica importantíssima. Ara, com la manca de previsió de les obres, va damnificar els comerciants del carrer Colom s'organitza una passarel·la de moda i uns saltimbanquis. Està bé, però és clarament insuficient. I sobre tot, genera dubtes. Per què no ho paga Centre Ciutat Castelló? Per què ho ha de pagar l'ajuntament? No hauria de ser la societat destinada a defensar el comerç qui dinamitzara el centre?

29 comentaris:

Anònim ha dit...

És un alktre tema, però m'ha arribat açò:

"EU critica que el PP censure les preguntes en Corts sobre la televisió nazi de Josety, i anuncia es tornaran a interrogar a Cultura".

Me pareix vergonyós que el PP faça això. I per supost estaré el dia 10 a ñ'olivera.

Anònim ha dit...

és cert, enric, que el comerç petit i familiar es veu perjudicat per aquestos macrocomerços. Però a la gent què li interessa econòmicament? No és cert que el comerç familiar resulta més car?

Nomdedéu ha dit...

enric 2. Va ser un error per desconeixement del reglament. Si vols una fugida endavant del PP, però el reglament no permet fer preguntes sobre persones físiques. A l'ajuntament passa el mateix. La inexperiència va fer que la redacció de la pregunta donara possibilitat a la Presidència de tirar enrere la pregunta. Es redactarà d'acord al reglament i es reformularà de nou. Així m'ho van explicar ahir els diputats del BLOC.
Respecte a l'anònim. Si i no. Com ciutadà puc triar entre l'atenció personalitzada del comerç tradicional, i pagar per eixe luxe; o apostar pels preus d'una gran superficie tot i que em tracten pitjor.
Ara bé, com regidor, he de fer una lectura política. I és més econòmic socialment el xicotet comerç. És un discurs molt llarg que intentaré resum ir.
a) Els llocs de treball que crea són més estables.
b) Els guanys es reinverteixen a Castelló, mente que els d'una gran superficie serveixen per fer un altra gran superficie lluny d'ací.
c) Les grans duperficies estan als afores i obliguen a moures en cotxe. Això vol dir despesa pública per fer accessos, despesa ecològica per manca de sostenibilitat de tants vehicles particulars al carrer.
d) Perdua de las personalitat de ciutat mediterrània ("agora" centirca al voltant d ela qual es mou la vida social), en favor de la ciutat extensa americana (que ells mateixos comencen a qüestionar. Rcomane el llibre Bowling Alone de Robert Putnam)
e) una ciutat sense comerç al seu centre, acaba sempre per perdre els habitants (ja comença a passar), i es converteix en una ciutat donnuts. Buida al centre, la qual cosa esdevé un lloc de marginació, que du a l'abandó definitiu, i a la delinqüència. Posaré l'exemple del Barri del Carme de València, que ha costat una animalada de diners publics recuperar. Molt millor que jo ho explica Anthony Giddens, al seu llibre "La tercera via".
d) i molts arguments més, que es faria llarg d'explicar.
Resumint, no em queixaré pel fet que la gent vaja a comprar on li semble més econòmic. Jo mateix tinc tarja del Corte Inglés. Però com regidor - i no crec que siga hipocresia- vaig retornar les invitacions a les innauguracions de la Salera i d' El Corte Inglés, amb una carta explicant la meua posició.
Per tant, és més econòmic personalment i més car socialment.

Anònim ha dit...

no sempre te perque ser més car... es qüestió de buscar, jo tinc la sort de tindre amics comerciants, xicotets comerciants per dir-ho d'un altra forma. Moltes vegades els compre i la veritat es que no ix car, tenin en compter que si és trenca un cinturó, una roda del "roller",... li ho porte hi m'ho arreglen sense problemes. Si és trenca alguna xorrada de l'ordinador només tinc que cridar perque vinguen o portar-lo a la tenda. Són facilitats i formes de fer negoci molt diferent a les grans empreses, es tot més personalitzat i si fan el tonto sempre saps on viuen( açò és broma). Hi ha que saber on vas, no tots els petits comerços són com Déu mana. Però els raonaments que ha expossat Enric s'han de tindre en compter, després ens queixarem de que el centre de Castelló s'ha convertit en un focus de marginació, drogues, prostitució,...temps al temps. La proba està en altres ciutats.

Anònim ha dit...

Comento mi experiencia.
En el Centro del Paseo Morella, casi siempre me han tratado bien. No soy de los que compra para al devolver el producto al dia siguiente, pero el "si no está satisfecho le devolvemos su dinero" creo que funciona en el 100%.
Los empleos no son mas seguros en un sitio o en otro; si te quieren despedir, lo hacen. En una empresa grande, cuanto te haces mayor, te adaptan a un nuevo puesto. En una empresa familiar, ya no eres el mismo, molestas.
En un pequeño comercio, las cotizaciones a la Seg. Social suelen ser inferiores a las de los grandes centros comerciales (que cotizan por la totalidad de los emulementos). En el pequeño comercio, ya se sabe, blanco y negro.
Este tema es muy extenso, pero aburriría al personal, así que saludos, y cada cual que compre donde quiera.

Anònim ha dit...

Zara, Julia, Mercadona, Cortefiel, Optica tal o cual, etc. son pequeños comercios?.

Anònim ha dit...

Ara mateix la verdura, la fruita, la carn i elpeix són més cars a Mercadona que a molts dels xicotets comerços.

No sé si podem considerar Mercadona com a gran superfície, jo considere que sí.

Unknown ha dit...

He llegit els teus comentaris al 'Bloc pel país'. Hi estic d'acord amb tu. Si tens temps, que sé que aniras bastant petat: fa uns dies vaig escriure al meu Bloc una mica sobre això de les independències i les fronteres, amb l'excusa de la participació d'en Carod en TVE.

http://politicaiidentitat.blogspot.com

Anònim ha dit...

M'ha passat una cosa curiosa: estic en una biblioteca pública amb servei d'internet gratuït, que és subministrat per la Conselleria de Cutura. El cas és que un usuari estava llegint el web de la Cadena SER, i quan ha volgut accedir a la notícia que parla dels assessors de Fabra, la pàgina es tanca després d'eixir una finestreta que diu que eixa pàgina no està permesa. Això es fa per evitar que els xiquets accedisquen a pàgines no aptes per menors per continguts violents, sexuals, xenòfobs, etc. (be, en realitat en teoria,ja que sin se vol es pot botar eixà restricció relativament fàcil).
Supose que el fet que es tanque la pàgina dels xanxullos de Fabra serà una casualitat, però com a mínim curiós, no?

Nomdedéu ha dit...

Com a mínim!

Nomdedéu ha dit...

Tècnicametn Mercadona ocupa espai de de gran superficie. Els ajuntamentes tenen un percentatges màxims d'ocupació per grans superficies. Mercadona en forma part.
Respecte a les franquicies, crec que és un debat tan interessant com complex.
En alguns casos, són part d'una estrategia de la marca, i conseqüentment haurien de formar part de grans superficies. D'altres franquicies, però, si volem de segona línia, són l'opció de comerciants locals per fer front a la pressió de les grans supervicies. S'estalvien publicitat, disseny d'aparadors, i abarateixen costos en les copres. Tot això ho assumeix la casa matriu. Així que per mi són xicotet comerç.
Sobre grans franquicies, no és el cas de Zara a Castelló, he de dir que l'experiència patrimonial o arquitectònica és positiva. Algunes cases comercials han restaurat edificis interessants. Si més no les fassanes. En general han millorat el centre històric. Les coses com són.

Anònim ha dit...

Hum... economia personal vs economia social... debat interessant.

De tota manera; per molt que vulguem (vulguem o volguem?) prioritzar el xicotet comerç, sempre hi haurà una part dels productes que haurem d'adquirir en les grans superficies. Potser aquest model mixt no està malament.

Remarque allo sobre els impostos que ha dit un anonim:

"En un pequeño comercio, las cotizaciones a la Seg. Social suelen ser inferiores a las de los grandes centros comerciales (que cotizan por la totalidad de los emulementos). En el pequeño comercio, ya se sabe, blanco y negro."

De rao, en té. Pero no sé respondre a aquesta questio: i si pagaren el que haurien de pagar? Els nous ingressos servirien per a continuar apostant per aquest comerç i al cap i a la fi seria beneficios per a ells declarar-ho tot o, al contrari, l'unic efecte que tendria és una pujada de preus en el xicotet comerç que suposaria una fugida de clients cap a les grans superficies i aleshores el seu enfonsament total?

No puc concebre una solucio a aquest problema...

Nomdedéu ha dit...

Ni jo tampoc, però crec que passa (com tu apuntes) per una solució mixta. Com a BLOC, sempre hem dit que no tenim res contra les grans superficies (faciliten les compres a la gent) però si molt a favor del xicotet comerç (ajuda a construir una economia local sostenible i al sosteniment del nostre model de ciutat)
Fins i tot en algun debat amb comerciants he cit, i ho entenien perfectament, que nosaltres ni tan sols demanem un recolzament específic al xicotet comerç. Demanem neutralitat. I com això no s'ha fet, com s'han invertit grans quantitats de diners públics en crear accéssos a les grans superficies, o en recalificar terrenys, entenem que ara toca una aposta ferma pel xicotet comerç, per tal d'equilibrar la balança.

Anònim ha dit...

Ampliem el debat i els punts de vista:
1-Recordeu al principi de la implantació de les grans superficies en Castelló les continuades ofertes de llet per exemple.
Van aconseguir crear la imatge de barats, desviant al consumidor del seu lloc habitual de compra i acostumar-lo a confiar en els inmillorables preus de estes grans distribuidores.
Compareu amb les actuals campanyes publicitaries on el que prima es la marca de la gran distribuidora per lo meravellós que es pasar la tarde atropellat per carros,i el preu a qui li importa.
Si compareu els preus dels productes entre les diferents grans superficies es evident que algo fa la mateixa pudor que els preus de les compañyes de mòvils, o de les gasolineres.
2-Per aço ser posible fa falta que el govern tanque els ulls i que el xicotet comerç no tinga capacitat de reacció.
En la redacció de les lleis que poden afectar al comerç (llei de reciclatge de residus, per exemple) les reunions es fan amb els representants de les grans distribuidores,(si no ha cambiat el representant fins fa poc era el president de El Corte Inglès) el xicotet comerç ni tan sols esta representat.
Consequencia:
a)Seguim comprant productes sense reutilització del envas(per exemple la llet en brick i no en vidre reutilitzable com abans, cosa que en molts paisos de Europa ja ha cambiat) perque si haguerem de anar a una gran superficie a portar la botella buida com avans tal volta fora mes pràctic enviar a la tenda del costat al menut de casa.
Els grans distribuidors saben de habits de consum i ja es preocupen de que certs habits no cambien.
Cost social:
Dificil de mesurar, pero coses visibles e innegables:
1-Uniformitat quasi descarada dels preus(nomès es tenen que posar dácord 4 empreses que controlen el 90 % de les ventes).
Al desapareixer la força del xicotet comerç i perdre's l´habit del consum en el xicotet comerç, desapareix la posibilitat de regulació práctica dels preus per la lliure competencia.
2-Millons de tones de fem que podríen deixar de produir-se, nomes aplicant el cost real del reciclatge dels envasos no reutilitzables (que logicament es haurie de repercutir en el preu de compra)i no la xarlotada actual de cara a la galería.

Nomdedéu ha dit...

evidentment només puc dir que és un argument molt ben raonat, que alimenta de forma clara l'opció dels que pensem que per sostenibilitat ecoòmica i urbana, cal apostar pel xicotet comer.
Demostres, que des del punt de vista de la sostenibilitat mediambiental, que les grans superficies, són, un evident focus de desequilibri. I incideixes també en el desequilibri econòmic (via pactes de no competència). Si. Tens raó.

Anònim ha dit...

Yo suelo ir a comprar el pan con un saquito de tela. Lo encontré en un armario encontré. Era de mi madre.

Anònim ha dit...

JOANDA DE VALÈNCIA
Parlant de "brico-consejos" d´ecologia i consum, una compi de faena baixa al super ( els valencians no són d´esquerres ni de dretes, som de Mercadona o Consum) amb el típic carro de les "bueles", aixina s´estalvia tota la quantitat de borses de plàstic que et donen les caixeres. Ecològicament és millor i per a lèsquena també. Salut

PVS ha dit...

El tema de les bosses de plàstic a un pais veí està molt però que molt integrat. Cadascú disposa dels seus cistells de tela en els que van a comprar per tant no gasten bosses que només serveixen per ocupar lloc a l'armari i no consumeixen plàstic que contamina molt.
Potser deuriem aplicar-ho nosaltres, bé els supermercats.
PVS

Anònim ha dit...

joanda de valencia,ni jo mateix he pogut expresar-ho millor que tú, eixa era una de les reflexions que volía fer.
El consumisme omple espais i temps avans reservats a altres aspectes de la vida, i quin millor temple modern (piramids, catedrals avans), que un macro-multi-centre-chupi-guay o macromarca.
Es el canvi de la ideología per el logo que arriba ja no tan sols al producte consumit sino també abasta al lloc on consumir.
Per exemple es prou habitual sentir el topic de que el Corte Ingles es de pijos, i Lidl per a inmigrants i productes de baixa calitat i baix preu.
També m´agradaría introduir el factor economic pur i dur, es a dir, qui de vosaltres coneix a un comerciant local?.
Qui de vosaltres coneix els grups de poder que controlen accionarialment les grans distribuidores ?
Podríe ser que es publicaren en el tomate les conexions economiques i polítiques fora mes escandalós que el tema de Marbella.
Respecte al tema del reciclatge no hem llimitaba a sugerir que estalviar unes boses de compra de la forma més cívica del mon fora prou.
Sentint-ho molt es una menjada de bola que ens han clavat de puta mare.
M´explicaré:
Si ben cert es que tota pedra fa pared, no ho es menys que no es poden matar mosques a canyonades, a voltes en una sencilla paleta hi-ha prou.
El problema del reciclatge afecta mes a que per comprar fruites, carn, etc estem acostumats a vore ja l´ímatge del preenvasat tot plastificat, per exemple.
Qui va començar a presentar els productes aixina?
Es mes roïna la carn d'una carnicería tallada al moment i embolicada en paper(mes facil de reciclar o biodegradar).
Per concloure, jo ho tinc clarisim, la paleta que gaste per combatre la plaga de mosques es sencillísima: no compre RES ni per equivocació en les grans superficies, si tothom fera el mateix (per convenciment)no caldría discutir de mesures correctores.
Sempre he pensat que mes efectives que les manifestacions contra la guerra a l'Iraq amb el famós "no a la guerra", haguera estat el que nomès un 10 % dels consumidors de Coca Cola hagueren deixat de comprar-la, i aço ultim es, tal volta, de l'unic que en estic convençut de tot el que he escrit.

Anònim ha dit...

Continuant per superficies grans o petites... Els centres comercials, compten cadascu com a superficie gran directament o cada comerç interior té la seua valoracio? Perquè normalment hi pots trobar un Carrefour pero també un particular...

Nomdedéu ha dit...

Compten com gran superficie. Com la suma de tots els comerços. Siguen grans o menuts.

Anònim ha dit...

Jo crec que no, molts dels xicotets comerços que hi ha als grans centres comercials nomes busquen la seua supervivència. Perque no estiguen al centre de Castellón no deixen de ser petit comerç.

Nomdedéu ha dit...

No havia entés el sentit de la pregunta. He contestat tècnicament. Per la balança de comerç, les grans superficies inclouen els metres que ocupen les botigues de dins. A eixos efectes, compten com gran superficies.
Si el que em pregunteu és si quan jo em referisc a xicotet comerç deixe fora eixes botigues, aleshores estic amb el que diu el darrer anònim.
És cert que alguns comerciants locals han obert una botiga dins d'una gran superficies, cercant resisitir la competència, i intentant beneficiar-se de l'afluència de públic. És lícit i comprensible. També és cert que moltes son franquicies muntades per la propia marca, amb treballadors d'ací, però no hi ha darrere un empresari local. El que vol dir que els beneficis econòmics no es queden a la ciutat. I en eixe sentit, la seua actuació econòmica s'assembla més a la de les grans superficies.

Anònim ha dit...

"els beneficis econòmics no es queden a la ciutat".

¿Se quedan aquí las ganancias de los inmigrantes?. Tengo entendido que una buena parte se va a sus tierras, lo mismo que pasaba como cuando los españoles fuímos a Alemania.
Tendremos que contratar albañiles de Castellón para que el dinero quede aquí?.

Anònim ha dit...

Home, si li preguntes als propietaris de Mercadona, per exemple, si estan contents amb els romanesos que omplin de gom a gom les seus tendes de segur que et diran que estan molt contents.

Anònim ha dit...

Els xinesos també possen tots els seus "todoacien" al centre de les ciutats i el que fan és, sent xicotet comerç, fotre als comerciants locals de tota la vida amb la comptencia desleial dels productes a baix cost "made in Xina" i amb els horaris maratonians que s'imposen.

Nomdedéu ha dit...

el tema dels establiments xinesos és un problema greu. nosaltres ho hem manifestat manta vegades. Fa un parell d'anys vaig estar a Elx. Allí el problema és diferent. Els fabricants locals, van enviar a fer les sabates a la Xina, després les importaven i les venien a preu "occidental". Els xinesos van vore que els enredaven com a tals, i van decidir exportar directament. Al cap i a la fi, el producte el cosien ells. Van instal·lar magatzems de sabates al nostre país, i alguns dels nostres comerciants (que no havien tingut cap problema en deixar a l'atur als d'ací, i enviar a cosir per quatre centims les sabates allà) els hi van botar foc als magatzems. Ben poc edificants.
Els comersos xinesos, fan l'horari que la llei general els permet. Encara que la gent pensa que no és així. Un determinat nombre de metres de botiga, sempre que estiga atés per una unitat familiar pot fer els horaris que fan. Així ens contestà conselleria quan vam preguntar. El problema és que allí hi treballa més gent de la que diuen, ningú (o quasi) no està d'alta al règim general de la seguretat social, ni al d'autònoms. Els fills sovint no estan escolaritzats. És un col·lectiu que res fa per integrar-se, i crea borses d'infratreballs, i al marge del sistema social. A sobre, gràcies a totes eixes irregularitats que absurdament no talla la inspecció de treball, fan una competència impossible als comerciants locals.
Però això serà difícil d'aturar. A París estant, vaig aprendre que tothom, quan li faltava una llanda de sardines baixava a "l'arab del cantó". Cada cantó té una botiga regentada per àrabs, que te tota mena de queviures, i que no tanca abans de les 3 del matí i no obri més tard de les 6. I això, ho agraeix tothom. La "multiculturalitat".

Anònim ha dit...

Hola Enric.
Tal com indiques sobre el tema dels xinesos, l'únic que cal es que l'administració faça la seua feina,que per aixó els paguem; ja siga serveis socials en el cas de xiquets sense escolaritzar, ja siga inspecció de treball en el cas de gent sense seguretat social.
En fi "menos samba(mediàtica) y mas trabajar" que deia Milikito (a ell li ha anat be eixa filosofia, no?)

Anònim ha dit...

"l'únic que cal es que l'administració faça la seua feina,que per aixó els paguem".

Si señor. De acuerdo.
--------------
¿Todo el personal que trabaja en las TV locales (de Navarra, Andalucía, Catalunya, Valencia .......)está cotizando a la Seguridad Social?.

Yo seguiré comprando donde me apetezca. Sin importarme si el dinero se queda aqui o se va allá.
Mi abuela solia decir "el que vullgue honra que se la guanye". (casi seguro que no está bien escrito).