El 8 de febrer del 2007, vaig publicar a este diari un article titulat “Luís Aguilé”. Parlava d’un disc d’este senyor, que incloïa una cançó patrocinada pel Patronat Provincial de Turisme de Castelló, i que deia coses com ara: “Puedo dejar de beber alcohol / puedo dejar de gritar un gol / cuando el equipo de mis amores salga campeón / pero dejar la Costa de Azahar / no lo consiente mi corazón / Nadie me quita mis vacaciones en Castellón”. Un prodigi de rima i mètrica. I després afegia: “Puedo ganarme una vuelta al mundo / e ir en primera en cualquier avión / puede esperarme Miss Universo en su habitación / yo con mi chica que es un amor / me voy feliz a Marina d'Or. / Nadie me quita mis vacaciones en Castellón”. Sense comentaris.
Jo, innocent de mi, pensava que després de l’experiència amb Julio Iglesias com ambaixador mundial dels productes valencians, i Luís Aguilé com ambaixador del turisme de Castelló ja ho havia vist tot. Pensava que el Partit Popular ja havia dit allò de “cautivo y desarmado el buen gusto, las tropas horteras han alcanzado sus últimos objetivos.”
Error. La Conselleria de Turisme s’ha gastat 700.000€ per tal que els concursants d’OT interpreten, o perpetren, una cançó titulada “Te doy todo”. Cançó que suposadament ha de promocionar el turisme al País Valencià. I dic suposadament perquè ni per la llengua ni per la lletra és possible endevinar de qui parlen. “Tierra de sueños y grandeza, pueblos que entrañan la belleza”, en l’hipotètic cas que això volgués dir alguna cosa, podria estar referint-se a Bielorússia. “Pueblos de fuego, pueblos de agua, pueblos de luz”. Es referirà a “Murcia que bella eres”?
Entenguem bé, no tinc res en contra del concursants d’OT. Tampoc no tinc res en contra de les vegetacions, però des que me les van extirpar respire millor. El que dic és que estos 700.000€ no són cap inversió en el nostre turisme. Si ni tan sols identifiquen el lloc on estan eixos “pueblos de fuego” si la Directiva Europea ens deixa, “pueblos de agua”, però no deien que no en teníem? i “pueblos de luz” ara que han alliberat les elèctriques!
Sent justos, hi ha una estrofa que si que ens identifica una mica més: “Te dan amor y sentimiento, pasión, riqueza i gratitud”. Ara sí veus...ofrenant noves glòries a Espanya, deixant que ens furten la cartera, ep! i agraïts! Cornuts i pagant el beure. Ha de ser el País Valencià. Segur.
Però no vull acabar amb un retret. Tot tampoc no han de ser queixes, en alguna cosa hem millorat. El President camps ha passat del “te lo dejo a deber” a “te doy todo”.
Jo, innocent de mi, pensava que després de l’experiència amb Julio Iglesias com ambaixador mundial dels productes valencians, i Luís Aguilé com ambaixador del turisme de Castelló ja ho havia vist tot. Pensava que el Partit Popular ja havia dit allò de “cautivo y desarmado el buen gusto, las tropas horteras han alcanzado sus últimos objetivos.”
Error. La Conselleria de Turisme s’ha gastat 700.000€ per tal que els concursants d’OT interpreten, o perpetren, una cançó titulada “Te doy todo”. Cançó que suposadament ha de promocionar el turisme al País Valencià. I dic suposadament perquè ni per la llengua ni per la lletra és possible endevinar de qui parlen. “Tierra de sueños y grandeza, pueblos que entrañan la belleza”, en l’hipotètic cas que això volgués dir alguna cosa, podria estar referint-se a Bielorússia. “Pueblos de fuego, pueblos de agua, pueblos de luz”. Es referirà a “Murcia que bella eres”?
Entenguem bé, no tinc res en contra del concursants d’OT. Tampoc no tinc res en contra de les vegetacions, però des que me les van extirpar respire millor. El que dic és que estos 700.000€ no són cap inversió en el nostre turisme. Si ni tan sols identifiquen el lloc on estan eixos “pueblos de fuego” si la Directiva Europea ens deixa, “pueblos de agua”, però no deien que no en teníem? i “pueblos de luz” ara que han alliberat les elèctriques!
Sent justos, hi ha una estrofa que si que ens identifica una mica més: “Te dan amor y sentimiento, pasión, riqueza i gratitud”. Ara sí veus...ofrenant noves glòries a Espanya, deixant que ens furten la cartera, ep! i agraïts! Cornuts i pagant el beure. Ha de ser el País Valencià. Segur.
Però no vull acabar amb un retret. Tot tampoc no han de ser queixes, en alguna cosa hem millorat. El President camps ha passat del “te lo dejo a deber” a “te doy todo”.
10 comentaris:
Enric, crec que eixe és un mal camí. Los valencians estaran encantats de que se parle de natros per tot arreu i damunt en "prime time". Personalment em pareix una burrada eixa quantitat gastada en això, mentres hi ha falta d'hospitals, escoles, etc. Però sempre critiquem però no oferim res millor.
Crec que un millor discurs seria: "només sou capaços de fer això amb estos diners? nosaltres ho farem millor, farem: bla, bla, bla, i amb menys diners i damunt ens quedaran diners per a llevar los barracons i tindre uns hospitals de nivell europeu".
I així en totes les decisions que prenguen Camps i Cia. Hem de convencer de que som millors, que no ens arriben a la sola de les sabates, que tenim sol·lucions per a tot i més bones que les seues. Ens ho hem de creure i hem de ser capaços de transmetre-ho (ja sé que això és la part més dificil), los hem de dixar en evidència, hem d'anar un pas per davant; però això no se fa amb lo discurs del NO. La gent vol missatges ximples i encisadors, no vol retòrica llarga i embafadora (i això no ho dic per tú). Hi ha que fer una mica més de populisme, de la nostra corda, però populisme.
Prediques a un convençut. He rebut moltes crítiques al BLOC des de fa molts anys, per dir el que tu dius. Per dir que s'h de fer un discur en positiu. M'han dit tou, moll.
En la pràxi política diaria no faig una sola nota de premsa senese un missatge positu. Ja siga "no estem d'acord, nosaltres fariem allò altre" o "si haguern fet allò que vam proposar, ara no..."
És més fem moltes, moles notes de premsa al BLOC de Castelló fent propostes, sense crítiques. I faig el mateix en les meues intervencions plenaries.
Ara, crec que tampoc cal que ens passem de frenda.
Als meus artícles, he triat voluntariament (i quasi sempre) un estil lleuger i irònic. I et puc ben assegurar que funcionen bastant bé. Tinc un notable nombre de lectors fidels. Els tinc a este blc i als daries on publique. I ho faig així, justament per alimentar un discurs que també té seguidors.
En este cas concret, Sergi, negue la major. No crec que massa gent puga sentir-se identificada amb això. El que dius que els valncians estaran encantats de que es parle de nosaltres per tot arreu, simplement no potser, perquè no parlen de nosaltres.
Eixa és la crítica que faig. Que no parln de nosaltres. Ho dic clar a l'article, la lletra podria representar qualsevol zona, provincia, país...així que...diners tirats al fem.
No dic que no s'ahaja de fer una cançó, dic que esta és inapropiada. I ho era la de Luís Aguilé, i ho va ser la milionaria contractació de Julio Iglesias, que mentre cobrava per promocionar-nos, feia publicitat de vins de La Rioja.
En definitiva, estic d'acord, i practique la política del positivisme, i no sóc gens amic del NO com únic argument.
Però quan és que NO, s'ha de dir que no. I quan és tan obvi, no cal explicar què faries. Simplement, això no es fa.
Per a mi, la millor publicitat que s'ha fet mai de nosaltres va ser aquella de Zaplana: "Comunidad Valenciana, si no existiera, habría que inventarla". De veritat, som un cas únic al món. Una societat desvertebrada, traumatitzada identitàriament, embriagada per una imatge virtual de superioritat mundial mentre és sotmesa a l'espoli fiscal i a la destrucció del seu territori per la voràgine de la rajola. Una "Comunitat" on els polítics tenen llicència per a insultar les institucions acadèmiques, on ningú assumeix responsabilitats encara que hi haja més de 40 víctimes mortals en un accident de metro, on la manca de respecte per les formes democràtiques en les institucions és el pa de cada dia, on es fomenta la divisió i l'enfrontament en temes tan cabdals com ara l'abastiment hídric, on la censura de mitjans de comunicació (TV3) és considerada legítima mentre es manipula a dojo la televisió pública, ... Tot això hauria d'incentivar almenys el turisme de sociòlegs i d'altres estudiosos d'arreu del món.
Una vegada vaig llegir que els valencians no havíem aportat res a la construcció política de l'Espanya actual, en comparació amb els catalans o els bascos. Res més lluny de la realitat. De fet, iniciatives tan originals com ara la clàusula Camps en l'Estatut i d'altres tenen el segell "made in the CV". Es cert, si la "Comunitat" no existira, caldria inventar-la.
Digues que si enric, si ja no ens deixen ni el dret a pataleta en el bloc personal, que ens queda?.
Hi ha que diferenciar quan es proposa alguna cosa al parlament, i quan es dona la teua opinió personal al bloc, no siguem exagerats!.
Cuanta raó teniu tots.La cançó no m'agrada gens ,ni la música ni la lletra.La lletra no té massa sentit,apart del que dius ,Enric, que el que diuen els cantants es pot aplicar a moltíssims llocs del món,apart d'això,diuen frases gens reals.Que ho donem tot i més...sentiments,passió,bellesa,riquesa...és una lletra enganyosa a més no poder.Els valencians no donem tot i més(o sóc jo l'única mala malísima valenciana que no ho done tot i més?),vinga,vinga que s'han lluit en música i lletra.Caldria pensar, (malpensar,sóc una valenciana molt mal pensada,també?),caldria pensar,si tot el que diu la cançó no compromés a res ,ni a donar-ho tot,donar tota la passió,bellesa,riquesa,etc,ja que no nomenen cap poblet,cap ciutat,cap Comunitat,aixina que ahí queda la cançó i que s'apanye,qui mos escolte...Ara que, pagar la cantitat que dius que ha pagat La Generalitat, de 700000 euros,això m'acaba de rematar.Qui s'entere del cost de tota aquesta parafernàlia segur que pensarà que riquesa sí que hi ha.Tots som multimilionaris...això és el que pensaran y les conseqüències d'aquest pensament ja vorem quines seran.Encara que sone a risa,si som tan generosos que ho donem tot,tots vindran a rebre,ja s'assabentaran quina és aquesta terra i on és per anar-hi ; com aquest país de les maravelles no s'en troben molts,no?.Hala,tothom cap a La Comunitat Valenciana.Allí és l'Alícia.
(Ironia,però cert)
Ei Alvar, només faltaria que no poguerem pegar la pataleta als bogs personals (que per això ho són).
Enric, tens raó,ja sé que tú eres dels de "contra-proposta", que tens molts lectors als que fas arribar les propostes i possiblement hages pagat tú la meua "pataleta" en vore la crítica que fa lo partit i per la falta de contundencia en propostes que fa ( i deu ser lo partit que més en fa). Fa falta al partit (al meu pareixer) un missatge més ximple i entenedor de les masses, i quan parlo de les masses no parlo dels convençuts si no dels que falten per convencer.
Entenc este "NO" que dius, però a lo millor al partit faria falta una propaganda tipus eixa de CajaMadrid de "nosotros decimos "SÍ", quan tota l'esquerra està dient "NO"; però no a un "SÍ" a tot, si no a un "SÍ" que vaja per davant dels que manen, adavantar-nos a ells i que siguen ells los que no vullguen fer-ho.
A voltes això ho fem, ells diuen que no, després li donen la volta i ho fan ells a la seua manera, però les coses al final cauen pel seu propi pes i serem coneguts per: els ilusionadors, els que realment volen que açò tire per avant, els que s'ho creuen, els que proposen, i damunt tenim l'aval de la no depèndencia de Madrid i de no tindre imputats.
I perdona tot este enrenou, però ahir em vaig cabrejar, i em vaig cabrejar pq quan un critica algo, sempre pregunten... i lo BLOC que haguera fet? i clar, per a això jo no tic resposta.
Encara que no tinc Facebook, igual puc seguir el teu -de reüll- fent una trampeta legal... És per això que m'he assabentat de la bona nova d'ahir dissabet, és a dir, que esteu passant una segona jornada de "Gal·la": enhorabona Parenric i Marelizbeth!
Ei, Enric, després d'uns dies al poble en estat semisalvatge, sense internet ni diaris, al tornat he sabut de la bona nova. Moltes felicitats per al pare, la mare i la xiqueta.
Estupendo!!!Felicitats ,Enric,a tu i a la teua dona.Benvinguda la xiqueta!!!
Enric,tens que entrar i dir-mos d'una manera oficial l'esdeveniment tant bonic i important.
Els nostres desitjos,que tot haja anat requetebé,a la mare,a la filleta i a tots.Abraçada.
gràcies als tres.
estem molt contents
Publica un comentari a l'entrada