Sóc dels que pensa que la diferència entre la pornografia i l’erotisme, és que la pornografia esquita. I sóc també dels que pensa que la política de vegades té alguna cosa de pornogràfica.
La política, com el sexe, té una part de jocs previs, d’excitació mútua (sovint el sexe també és bipartit), i de vegades ni tan sols s’arriba al coit. Ni n’era la pretensió. Si s’entén per erotisme eixa habilitat insinuadora de suggerir sense mostrar, supose que la translació a la política seria d’alguna manera eixe discurs irònic, maliciós però sense passar-se de frenada, que alguns intentem practicar.
La pornografia però, és un altra cosa. Per mi el que fan alguns, en barrejar en la discussió política els familiars dels adversaris, els negocis particulars, les mentides, és pornogràfic... L’erotisme té alguna cosa d’artístic, és un joc amable i excitant, de seducció. De posar ara una mà i enretirar-la, de jugar a dur-te lluny i aturar-se i no arribar-hi... És donar i rebre. Deixar espai al company de joc perquè puga, al seu torn inflamar-te sense cremar-te, esperonar-te, engrescar-te.
La pornografia és explícita, és fisiològica, immediata. La pornografia discursiva és per els ejaculadors precoços polítics. Per aquells als qui el s
eu mal estat físic (sense muscle polític) o mental (manca de recursos i de cultura democràtica) no els hi permet fer un altra cosa que el trist “pim-pam-pum bocadillo de atún”.
Lamentablement, alguns exhibicionistes mòrbids, ensenyen les seues desvergonyes ètiques, d’altres incapacitats per l’erotisme, es llencen per la pendent de la pornografia dialèctica.
Si volen porno, ja s’ho faran, però a mi que no m’esquiten.
La política, com el sexe, té una part de jocs previs, d’excitació mútua (sovint el sexe també és bipartit), i de vegades ni tan sols s’arriba al coit. Ni n’era la pretensió. Si s’entén per erotisme eixa habilitat insinuadora de suggerir sense mostrar, supose que la translació a la política seria d’alguna manera eixe discurs irònic, maliciós però sense passar-se de frenada, que alguns intentem practicar.
La pornografia però, és un altra cosa. Per mi el que fan alguns, en barrejar en la discussió política els familiars dels adversaris, els negocis particulars, les mentides, és pornogràfic... L’erotisme té alguna cosa d’artístic, és un joc amable i excitant, de seducció. De posar ara una mà i enretirar-la, de jugar a dur-te lluny i aturar-se i no arribar-hi... És donar i rebre. Deixar espai al company de joc perquè puga, al seu torn inflamar-te sense cremar-te, esperonar-te, engrescar-te.
La pornografia és explícita, és fisiològica, immediata. La pornografia discursiva és per els ejaculadors precoços polítics. Per aquells als qui el s
eu mal estat físic (sense muscle polític) o mental (manca de recursos i de cultura democràtica) no els hi permet fer un altra cosa que el trist “pim-pam-pum bocadillo de atún”.Lamentablement, alguns exhibicionistes mòrbids, ensenyen les seues desvergonyes ètiques, d’altres incapacitats per l’erotisme, es llencen per la pendent de la pornografia dialèctica.
Si volen porno, ja s’ho faran, però a mi que no m’esquiten.
13 comentaris:
Ha estat explicat molt bé. Llegin-te s'enten perfectament els subtils detalls que diferencien una cosa de l'altra,i els altres detalls:els que no són gens subtils,que te'ls trobes a la primera ullada,i que ens fa distingir l'erotisme de la pornografia perfectament.El símil,la comparació que has fet entre l'erotisme i la porno dins de la Política és aixina,realment.Caldria dir ,però una cosa més,Enric;com ho diria?,podria dir,sense cap dubte d'equivocarme que en el món que ens envolta totes les persones no saben ser sensualment eròtiques,insinuants, embolicar d'una manera bonica i plena de plaer les situacions que convinguen a uns i a altres,sinò que directament passen ,perque no saben ,no volen o perque són de mena grullers i poc delicats vers a tots,passen de mala manera a fer el que volen sense tindre en compte el gust dels altres,la sensibilitat i ,sobre tot la Llibertat dels altres,i només busquen la satisfacció pròpia de la manera més brutal.Això,seguint amb el símil que encapçala el teu nou post,per desgracia també passa en la Política.I el motiu de tanta grulleria és perque NO aprofiten ,no serveixen per tindre el glamour que es necesita i que fa difernciar l'erotisme de la porno pura i dura.En resum que hi ha persones que són pornogràfiques perque no poden ser una altra cosa més fina ni glamourosa,i si no saben ni poden ¿què hem de fer?.A la força aguantar-se amb les coses més burdes.Quina llàstima que passe tot això als dos móns.No busquem polítics glamourosos on no poden haver-hi.
Encara hi ha una altra reflexió ,que ens podriem fer:¿Per qué en el món de la Política hi ha gent que escolleix a les persones burdes...?¿No els agrada la transparència i subtilitat que envolta les coses maques? Tal vegada,per la senzilla raó de "que no està hecha la miel para la boca del asno".I,com tu dius,no agrada ni a uns ni als altres, res artístic ni amable.No li trobe cap altra resposta als meus pensaments molt preguntadors.
Crec que han estat un símil i unes reflexions que venien empenyant el "Dia Després".
Ufff,si que ens fa pensar "El Dia Després"...
Sí Laura. Subtilesa. Eixa és la paraula que es passeja transversal per sobre la idea de l'article.
La manca de subrilesa d'uns.
La gent no subtil, "burda" com tu li'n dius és majoria. I fa molta angunia
No veig jo molt de porno. M'agrada més ser protagonista que vore com uns altres s'ho pasen bé. Si de cas, fent zapping, de vegades em quede mirant una estona, flipada pels decorats o pels diàlegs cutres i els actors infames. I en la política a Castelló pasa igual. Com i qui tria a eixos "actors" de la política? Sense guió, sense arguments, amb conductes bàsiques i predibles. Amb estètica verbal lamentable. Quan veig les pelis cutres, pense que estan adreçades a gent sense massa gust, ximple, linial, amb cap pretensió ética ni estètica. Que no li importa el abans ni el després. Que s'escorre en vore una mamella o una pilila gran. Els polítics del PP i els Psoe tenen eixe públic: s'escorren en un "fill de puta" adreçat a un company d'escó. O diuen, "que bé ha parlat" quan no diuen més que obvietats i banalitats. I no saben apreciar el que té d'ètic i d'estètic la política. Crec que es diu "gang bang". Per a tots ells.
No sé si els valencians tenim o no bon gust per triar els nostres polítics. Potser la nostra sensualitat cap a la política no estiga prou desenvolupada. De fet, el dia a dia de la política valenciana està plagat de discursos mediocres, barroers i fins i tot ofensius, des dels acudits del senyor González Pons fins a l'oratòria esperpèntica de personatges com Lizondo o Rus. Potser és que allò que realment ens agrada siga el masoquisme? De fet, això també és una forma d'erotisme.
Els minoritaris som més feliços. Jo, al menys, ho sóc.
els minoritaris ens masturbem?
Crec que la politica malauradament te poc de subtilesa, d'erotisme seguint el símil, penso al contrari té molt de porno, i del dur eh! i qui no vullga pols que no vage a la era.
A mi m'agradaria viure amb majoria i grups grans, no m'importa la pornografia i ansie les orgies... pero com diu l'acudit... ORGANIZACIÓN!
Jaja,tropilla,¿com diu l'acudit? no el conec...Si és excesivament fort, no cal que m'ho digues...
és eixe de... me molan las orgias, pero en esta somos 3 tipos y 56 tias y ya me han dado 4 veces por el ****... ORGANIZACIÓN!
Ah ,ah ,ah, jaja...
Les aparences enganyen...Un tòpic que no hi ha que oblidar ni deixar de costat,ja.
N'hi ha poc polítics eròtics, tens tota la raó del món, perquè la majoria són pornogràfics, és a dir, gent sense discurs, que només emet onomatopeies.
Els teus discursos, Enric (vull felicitar-te pel de final de campanya), poden subtitular-se a qualsevol idioma, en canvi el d'altres (que majoritàriament s'expressen en castellà) són intraduïbles i, fins i tot, i insubtitulables:
-Oi, oi, oi, oi, oooooi... sóc el més de dretes!
-Ai, ai, ai, ai, aaaaaai... sóc el més d'esquerres!
I l'amant (l'electorat) li riu l'onomatopeia sense atrevir-se a dir-li: "això és tot?", "tan prompte has acabat?", "jo encara no ho tinc clar", "no m'acabes de satisfer"... Potser, perquè és sexe al comptat, paypersex, payperviu...?
Jo tampoc vull ser pornogràfic: L'erotisme al poder! -sempre sol resultar-li més barat al poble.
Jaja, quines comparacions més encertades hem fet tots...Hem entés l'Enric perfectament.Que som intel·ligents!!! ,ja ens poden posar els símils que vulguen que els asimilem molt bé.Eh,profe Pitarch?.
Publica un comentari a l'entrada