24 de juny, 2009

FÍSICA O QUÍMICA. Mediterráneo. 25.06.09

La setmana passada vaig publicar a este diari un article, en el que innocentment jugava amb la idea que els polítics municipals participarem en algun programa de televisió. Parlava concretament de “Perdidos en la tribu”. Una persona em va dir que jo no era respectuós, que l’article podria ferir susceptibilitats.
Que va! El que no és respectuós són algunes lectures. L’article era amable, el problema és si algú va imaginar el que l’article no deia. Podria ser feridor imaginar-me a mi vestit com un himba amb un “dodotis” d’eixos fets amb pell de nyu, amb les natges a l’aire. Això si que puc imaginar que resulte lleig de vore, però és que jo no ho vaig proposar.
Trobe que resultaria irrespectuós si hagués dit que algú de l’equip de govern fumava fulles de plataner com els mentawai, però ni ho vaig insinuar, simplement perquè no m’interessa el que fan en la seua vida privada. Tot i que si es descobrís que fumen eixes coses, s’entendrien algunes de les seues declaracions.
No, no. No era gens irrespectuós l’article. Tot està en els ulls de qui llegeix. Imaginem sinó, què hagués passat si se m’hagués ocorregut dir què la corporació havia de fer un cameo a “Física o Química”. Buff, no vull ni pensar-ho.
Tothom identificaria al Gorka, el masclista gracioset que explica acudits homòfobs o que troba que algunes dones “s’ho busquen”, però després es posa a primera fila en les concentracions contra la violència de gènere. I a Julio, el xulet pagafantas, capaç de ballar-li els nanos a tothom amb un somriure benqueda, però més fals que Urdazi llegint la sentència de CCOO.
També es reconeix de lluny a Paula, la que perd més temps pentinant-se que moblant-se el cap. O Quino, el catòlic fervent, que pateix la lluita entre el rosari i la bragueta. O la Ruth, tan mona ella, i sense cap personalitat, ara es droga, ara es bulímica, ara ... la gent sense principis ni ideologia, imiten.. O Violeta, amb el seu complex de Piolin, “ningú no m’estima”, o Cabano...no de Cabano no en tenim cap.
A mi m’agrada Fer, el gai orgullós de ser-ho, i la Yoli, la poligonera honesta. M’agrada Berto, el cambrer quinqui, que intenta treure’s el graduat. Gent senzilla, transparent, sense artificis. D’estos n’hi ha menys a la política.
On no podríem eixir de cap manera és en l’Alqueria Blanca. Uns perquè no parlen valencià, altres perquè no voldrien tornar. Pensen que “contra Franco vivíamos mejor”.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

M'he fet seguidora d'aquest blog. Es interesant. Un comentari sense malícia, el dissabte passat teníem exàmen a la Uji de català III, amb Montse Ferre, i ens va recalcar molt l'ús sexista en el llenguatge o una cosa pareguda. Enric, no fiques els artícles "la" davant el nom de les xiques, que les descrimines dels xics, Ja que davant Quino, Cabano, Julio... no n'has ficat. Moltes gràcies i endavant.Salutacions. Sofia.

Nomdedéu ha dit...

Gràcies. En realitat, en la majoria dels cassos no hi ha artícle. Només en tenen un xic i dues xiques. La resta, xics i xiques no. De totes formes estaré vigilant.
Salutacions

Tonet ha dit...

Alguns/algunes polítics/polítiques ( per això del llenguatge no sexista) també podrien anar a Operación Triunfo a donar el 'cante'

Puçolenc ha dit...

Molt bo, Enric. :D

Anònim ha dit...

Mareeeee!

Que bonico és alçar-se un dimecres de ressaca després de la revetlla de Sant Joan, en un llit a Rafelbunyol, al País Valencià (si si, sol, hui no tocava experimentar com els xiquets estos de Física o Química) i que te desperten dient-te que hi ha un super article de Nomdedéu al Mediterraneo dedicat al nostre país i al seu jovent.

Molt bo l'article, ens heu fet una farterà de riure només alçamos. Només t'ha quedat trobar a Blanca. La figaenfora que pareix una mosqueta morta però que, com diem a la plana baixa "parla mollet i caga duret" o a Martín, el Director del centre al qual li encisa dominar el cotarro i manar molt encara que siga un tant inñutil i no sàpiga reconèixer els seus errors.

Quanta filosofia de vida mos dóna este sèrie!!!!

Una abraçada i bon dia!

Òscar Salcedo i Mireia Meneu, desde Rafelbunyol.

Nomdedéu ha dit...

Rafelbunyol Power!

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laura-E ha dit...

Ah,Enric,no sé si la vostra filleta ja ha nascut i la teniu al vostre costat...Igual ho has dit i no m'he fixat...

Nomdedéu ha dit...

no encara, Laura, l'esperem per un dia d'estos...

Anònim ha dit...

Per cert, parlant de l'Alqueria Blanca... per a quan una serie sobre "els anys grisos" (segons va dir Paco Camps) quan el PSOE manava en la Generalitat? Nomes per comparar amb la llum i el color de l'era PP. Redeu, quina nostalgia que tinc.