30 de juny, 2009

"GAL·LA". Mediterráneo. 02.07.09

El primer colp que t’he vist, estaves borrosa. Se m’han escapat unes llàgrimes, he plorat. Ha estat la primera vegada, segur que em faràs plorar més vegades, i segurament jo a tu també. La mare i jo tenim la intenció d’educar-te en una sèrie de valors, i el primer és que assumirem el rol que ens correspon. No serem els teus amics, serem el pare i la mare. L’amistat és un altra cosa, i les teues amigues i els teus amics els triaràs tu.
Amigues i amics, sí, hi ha gèneres. Tu ara mateix no saps distingir entre un home i una dona, nosaltres intentarem educar-te per tal que tu després no faces diferències. No som iguals, però som equivalents.
Saps? Portava setmanes pendent del telèfon, per si la mare m’avisava que tu havies decidit ensenyar el nas. Tu marques el calendari i l’horari ara. És normal, eres menudeta, depens de nosaltres, encara no eres capaç de gestionar les teues necessitats. Però això no serà sempre així, també has de saber-ho. Has de ser la protagonista de la teua vida, i t’educarem per tal que sigues capaç de gestionar les teues emocions. Prendràs decisions i t’equivocaràs. I nosaltres t’haurem de deixar equivocar, però pendents de tu per ajudar-te a alçar-te. Protagonista de la teua vida, però no de la vida compartida a casa. Ací hi ha tres coprotagonistes, tu, la mare i jo. I una família no és una democràcia perfecta, no votarem a quina hora te’n vas a dormir, o el que hi ha per sopar. Parlarem, però assumirem cadascú el seu rol.
Ja ens anirem coneixent. Lizbeth, la mare, és mestra. Ensenya a xiquetes i xiquets menudets. Això té una part d’avantatge i una de desavantatge, perquè com sempre diu ella, no és el mateix una alumna que una filla. Ella vigilarà que faces els deures quan siga el moment. Ep! i jo també, que això és funció de pares i mares, no només de mestres.
Quan tingues edat de saber-ho, segurament ja no faré de polític. Però un dia algú et dirà “el teu pare era polític” i si no hem aconseguit que les coses canvien, tu et preocuparàs. Potser t’enfades i tot: “el meu pare no era això!” Tranquil·la Gal·la, la política és una activitat honesta, plena de bona gent que es preocupa pels seus conciutadans, i només una sorollosa minoria són uns delinqüents, sense moral ni ètica. Et promet que m’esforçaré per a que tu mai no tingues vergonya de la dedicació del pare.
Ara et veig al bressol i se’m dibuixa un somriure. El primer de molts. Benvinguda, filla.

21 comentaris:

Agostí Tiralí ha dit...

Enhorabona Enric pel naixement de Gal.la i pel post tant bonic i emotiu que li has dedicat. Seràs un pare de categoria.

Salutacions!

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nomdedéu ha dit...

gràcies als dos. Estem mot contents

Mack ha dit...

Enric, enhorabona pel naixement de la teua filla.
Vaig voler felicitar-te dijous passat en el Ple però va eixir la Gallén i em vaig anar.

Salutacions

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Moltes felicitats i enhorabona a Gal·la per tindre un pare com tú (supose que la mare serà per l'estil ja que heu decidit que hi havia que donar vida a la parella).

Quan d'ací 20 anys, posem per cas, la teua filla llig este escrit sabrà que tenia un pare únic. I és que hi ha valors que cal transmetre de generació en generació i l'amor que naix i es conrea a la família n'és un dels principals.

Enhorabona tots tres. ¡Xiquets al món!

Toni

Rubén ha dit...

moltes felicitats Enric des de Benicarló, molta sort com a pare, ànim in endavant

alvar ha dit...

Enhorabona Enric, potser que quan Gal·la siga gran ja no exerciràs de polític, però espere que encara comptarem amb tu per contar batalletes de que quan estaves a l'ajuntament tot era més difícil :P.

Una abraçada!.

Anònim ha dit...

L'enhorabona Enric. Una abraçada als tres.
Pep Castellano i Canto Nieto

Nomdedéu ha dit...

Moltes gràcies, la nostra filla ens ha convertit en la familia més elegant d'occident. Tots els dies tenim dinar i sopar de Gal·la

Anònim ha dit...

BLOC = FRUTEROS

Nomdedéu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nomdedéu ha dit...

és una opinió professional? vull dir...eres un meló, un carabassa?
en qualsevol cas, millor que el BLOC siga un partit de fruiters, els altres ho són de xarcuters, estan plens de xoriços

Laura-E ha dit...

Jo no puc deixar de dir res,Enric,davant de paraules sense cap mena de gràcia ni respecte,escrites ,clar,per anònims,en un post tant tendre com el que hi ha ara mateix.Aquestes posicions, crec ,que pertanyen a ments calenturientes(no sé si és correcta la paraula en català-valencià)però es deixa entendre el que vull dir.
Anònim,pense una miqueta:no hauria estat infinitament millor deixar la seua intervenció tant ximple i sense respecte ?.
¿Què tal la xiqueta Gal·la? ¿Plora molt? Ja ja,tens raó,estareu de gala sempre.Vinga que ja s'acosten les vacances i això és un altre motiu per estar contents.Castelló m'espera...(què exagerada...,tot Castelló,no)

Nomdedéu ha dit...

Plora el justet. És l'única forma ue té per ara de comunicar-se, i encara no sabem distingir un plor de fam, d'un que reclama canvi de bolquers, o un que significa que té calor.
Però això canviarà. Es porta bé, és un encant.

Manel Torner ha dit...

feliçitats Enric i Lizbeth

Laura-E ha dit...

Ja anireu coneixent el entramat dels plors.T'assegure que la inmensa majoria de vegades encertem el motiu dels plors.Que és un criatureta encisadora ja es veu,i la foto en la que treu la llengua és molt divertida:ens fa una ganyota al que els adults diem.
Bé,com sóc bloquera vaig a menjar-me una poma i uns albercocs...

JESSICA ha dit...

Aquest article es molt bonic, Enric...ple d´emocio, amor i bones intencios...ensenyalil a Gal.la algún dia, li farà moltissima il.lusió....enhorabona!!!

Nomdedéu ha dit...

Gràcies Jéssica. Així ens agradaria educar-la. Si d'ací uns anys vol llegir l'artile, ella ens jut
jarà.
Un beset

Anònim ha dit...

L'equip d'AMICS- ajuntament de Castelló vos donem l'enhorabona pel naixement de GAL.la i aprofitem per a felicitar-te per l'article i demanar-te permís per a utilitzar-ho amb les nostres filles.

Nomdedéu ha dit...

Moltes gràcies en nom dels tres. Libeth i Gal·la estan molt bé, i jo també, la veritat. És una experiència fascinant, no pare de dir-ho.
Gràcies també per la consideració a l'article, evidentment podeu fer-ne l'ús (que se que serà bo) que vullgau.