La m
eua filla es diu Gal·la. No es diu Gala, ni es diu Gal.la, ni es diu Galila, ni Galla, ni cap altra cosa. Es diu Gal·la, perquè així ha vam decidir sa mare i jo, i francament, ni vull, ni he de donar cap altra explicació. Quan vam triar el nom, ja sospitàvem que algun colp ensopegaríem amb l’insolvència ortogràfica d’alguns, i l’estupidesa militant dels altres.
La cosa seria per riure, sinó fos per plorar. Cada colp que algú té ganes de tocar allò que no sona, no puc evitar recordar a Carot Rovira en "Tengo una pregunta para usted". "Es que yo no se escribir el valenciano", i què? Només té que copiar! No sap com es fa l’ela geminada? Dons amb majúscules i el puntet que hi ha damunt del tres en tots els teclats. Sí. Serveix per això. Veges tu quines coses! "Pero en el fondo es lo mismo, se lo pongo en castellano y ustedes llámenla como quieran". Uiiiiiiiiiii! Se’m posa la vena com a la Patiño!
No ens enganyem, és un problema de mala fe i falta de voluntat. Res més, absolutament res més. Ja resulta patètic vore que la gent fa gala (ara sense geminada) de la seua ignorància ortogràfica "es que no en sé!", però que a sobre, haja de quedar jo com el radical per demanar que es respecte l’ortografia ja té carretades de dallonses.
Recorden aquella campanya que va fer el govern perquè segons deien (després resultà ser fals) la UE volia fer desaparèixer la lletra Ñ dels teclats? Les més reputades plomes hispanes van fer encesos articles en defensa de l’essència del cast
ellà i la seua lletra exclusiva. "¿Cómo vamos a escribir el nombre de nuestro país?", "es un ataque frontal a nuestra identidad" i un llarg etcètera. Va ser l’època en que van fer de la lletra Ñ, el logotip de l’espanyolíssim Instituto Cervantes. Aleshores no valien excuses de configuració de la impressora, o dir "es que yo no hablo español, soy sueco".
Em jugue el jornal d’un regidor amb dedicació exclusiva, que si tingués un filla, de nom Begoña, ningú no tindria coratge de dir-me "com no sé com escriure l’ñ perquè sóc un cudol amb l’ortografia i amb la mecanografia, li escriuré Begonha (com els portuguesos) o Begonya (com els valencians) o si de cas, canvie-li el nom i pose-li Paquitina, home, que no cal ser tan radical."
eua filla es diu Gal·la. No es diu Gala, ni es diu Gal.la, ni es diu Galila, ni Galla, ni cap altra cosa. Es diu Gal·la, perquè així ha vam decidir sa mare i jo, i francament, ni vull, ni he de donar cap altra explicació. Quan vam triar el nom, ja sospitàvem que algun colp ensopegaríem amb l’insolvència ortogràfica d’alguns, i l’estupidesa militant dels altres.La cosa seria per riure, sinó fos per plorar. Cada colp que algú té ganes de tocar allò que no sona, no puc evitar recordar a Carot Rovira en "Tengo una pregunta para usted". "Es que yo no se escribir el valenciano", i què? Només té que copiar! No sap com es fa l’ela geminada? Dons amb majúscules i el puntet que hi ha damunt del tres en tots els teclats. Sí. Serveix per això. Veges tu quines coses! "Pero en el fondo es lo mismo, se lo pongo en castellano y ustedes llámenla como quieran". Uiiiiiiiiiii! Se’m posa la vena com a la Patiño!
No ens enganyem, és un problema de mala fe i falta de voluntat. Res més, absolutament res més. Ja resulta patètic vore que la gent fa gala (ara sense geminada) de la seua ignorància ortogràfica "es que no en sé!", però que a sobre, haja de quedar jo com el radical per demanar que es respecte l’ortografia ja té carretades de dallonses.
Recorden aquella campanya que va fer el govern perquè segons deien (després resultà ser fals) la UE volia fer desaparèixer la lletra Ñ dels teclats? Les més reputades plomes hispanes van fer encesos articles en defensa de l’essència del cast
ellà i la seua lletra exclusiva. "¿Cómo vamos a escribir el nombre de nuestro país?", "es un ataque frontal a nuestra identidad" i un llarg etcètera. Va ser l’època en que van fer de la lletra Ñ, el logotip de l’espanyolíssim Instituto Cervantes. Aleshores no valien excuses de configuració de la impressora, o dir "es que yo no hablo español, soy sueco".Em jugue el jornal d’un regidor amb dedicació exclusiva, que si tingués un filla, de nom Begoña, ningú no tindria coratge de dir-me "com no sé com escriure l’ñ perquè sóc un cudol amb l’ortografia i amb la mecanografia, li escriuré Begonha (com els portuguesos) o Begonya (com els valencians) o si de cas, canvie-li el nom i pose-li Paquitina, home, que no cal ser tan radical."
18 comentaris:
Gal·la.
Pues no es tan difícil. Aunque tengo que decir que yo hasta hoy tampoco sabía lo de "mayúsculas y el tres".
Salud.
Vicent
He copiado y pegado por si a alguien le interesa aprender (como hago yo) y no limitarse a tocar los ......
Palabras escritas con ele geminada.- Veamos algunos ejemplos:
1.Palabras prefijadas por il- y col-: il·legal / ilegal, il·lícit / ilícito, il·legible / ilegible, col·laborar / colaborar, col·lateral / colateral, col·loqui / coloquio, col·lecció / colección.
2.Palabras que alternan la ll y la l·l según se trate de una palabra popular o de un cultismo: aixella / axila , axil·la / axila, cancel·lar / cancelar, corall / coral coral·lí / coralino, pell / piel, pel·lícula / película, metall / metal, metàl·lic / metálico.
3.Numerales que empiecen por mil-: mil·lèsima / milésima, mil·ligram / milígramo, mil·límetre / milímetro. Ahora bien: milió / millón, miler / millar.
Otras palabras a tener en cuenta.- A continuación le ofrecemos un listado de palabras que llevan la ele llaminada.
Al·legar / alegar, al·legoria / alegoria, al·leluia / aleluya, al·licient / aliciente, al·literació / aliteración, al·lucinar / alucinar, anellar / anelar, aquarel·la / acuarela, bèl·lic / bélico, Brussel·les / Bruselas, cal·ligrafia / caligrafía, caravel·la / caravela, cel·la, cèl·lula / célula, clorofil·la / clorofila, gal·licisme / galicismo, goril·la / gorila, hel·lènic / helénico, idil·li / idilio, il·luminar / iluminar, il·lusió / ilusión, il·lustrar / ilustrar, instal·lar / instalar, intel·lecte / intelecto, intel·ligent / inteligente, maxil·lar / maxilar, medul·la / medula, mol·lusc / molusco, novel·la / novela, nul·la / nula, oscil·lar / oscilar, paral·lel / paralelo, parcel·la / parcela, passarel·la / pasarela, pol·len / polen, pol·lució / polución, pupil·la / pupila, rebel·lió / rebelión, salmonel·la / salmonela, satèl·lit / satélite, síl·laba / sílaba, sol·licitar / solicitar, tranquil·litat / tranquilidad.
Vicent
No saber no és res roí. No voler saber és estúpid.
Gràcies per la llista de paraules. Bona idea.
Tampoc es tan dificil. Si no poden posar el puntet al mig, que el fiquen baix: Gal.la
No hi estic d'acord. La lletra és l·l. I s'ha d'escriure com s'ha d'escriure. Un castellà no permetria substituir la boina de la ny per un º, pose per cas.
No hi ha cap raó per la que no puguen escriure-ho. Cap.
És manca de voluntat.
El puntet està sobre el 3 en tots els teclats.
El que si que no permeten molts programes oficials, és posar el . baix en mig d'un nom, perquè "saben" que això no existeix.
En el meu teclat, per exemple, no puc escriure correctament alemany, perquè hi falta la Beta. En alemany, la Beta té el fonema de la doble s. De fet, és cada dia més freqüent vore substiuir la Beta de paraules com StraBe.
I ara he fet voluntariament una falta. La Beta és la Beta, i encara que pugaassemblar-se a una B majúscula, no és el mateix.
A les salxixeries, als frankfurts, és freqüent trobar a la carta, frannkfurt, hamburguesa, grobe...
Bé, grobe no és res. És la substitució de la Beta per la B. Amb la Beta es llegiria GROSSE, que en alemany ve a voler dir GRAN o GROSSA, però gracies a cedir, ara pareix un nom ridícul com GROBE, que no significa res.
Maria Teresa Campos, en una ocasió, va fer propaganda d'un cava català, i llegia l'etiqueta i deia..."esta hecho de garnacha, macameu i xarel 10". Toca'm els collons.
Xarel·lo, burra, xarel·lo!!!1
Però com a ella li semblava un puntet va llegir "xarel 10" com si fos Chanel
Bueno, pero ya sabes, pudiendo poner un nombre en español...
Vosotros es que sois nacionalistas (arrugar la nariz), los de la ñ son patriotas (la mano en el pecho y de fondo chinta-chinta).
Julia
Enric, trobe legitima la teua reivindicacio. Ara be, nomes en el cas que el teclat siga espanyol, perque si no ho es, llavors es un problema. El teclat del meu ordinador es alemany i no te el puntet de la ela geminada. Per cert, parlant dels alemanys, ells no es calfen el cap amb les grafies ß, ä, ö, ü. Si no poden escriure "Größe" (que vol dir grandaria), escriuen "Groesse", que es tambe totalment valid i acceptat per tothom. Per exemple, la paraula "Straße" l'he vista sovint escrita com a "Strasse". A mes, aixo facilita que els alemanys puguen escriure amb el teclat angles, que no te les lletres ß, ä, ö, ü.
Per aixo he proposat d'escriure "l.l", d'igual manera que els alemanys fan amb la "ß" de "Strasse", quan no poden escriure "Straße". Amb aixo hom es pot estalviar mes d'un problema a l'estranger, pero, aixo si, a casa nostra, amb el teclat espanyol, no hi ha excusa que valga.
Ah, per cert, deixant de banda els problemes d'escritura amb teclat, trobe que el nom que heu triat per a la vostra fill es realment precios. Curt i sonor. M'encanta.
El percentage de teclats "no espanyols" a Castelló, i especialment en administracions públiques tendeix a zero. En qualsevol cas, el teclat que em dona els problemes, té el punt sobre el 3.
Insistisc en que és una qüestió de mala voluntad.
Sé el que fan els alemanys, però veus, jo no hi estic d'acord. Crec que haurien de reivindicar eixes diferències i exigir la versatilitat dels teclats. Els espanyols van muntar la de cla déu per l'Ñ. Alguns valencianoparlants coneguts meus, reien, greu error.
La desaparició d'una lletra (malgrat que no existisca en la meua llengua) no és cap bona notícia.
Si desapareix l'Ñ, obviament darrera va la ç (català, francés i portugués, crec) o l' l·l, i que vols que et diga, em sembla empobridor.
Gràcies, ens sembla que tenia eixes característiques tu dius el nom, i que amb un cognom llarg, com Nomdedéu (també sonor i contundent) quedava bé.
Hehe. A l'anterior anòmin només recordar-li que si ens posem a escriure amb el teclat anglés, s'en van a passejar junt amb la l geminada els accents obert, tancat i circumflex, la dièrisi, l'apòstrof, els signes d'interrogació i admiració inicials, la ç i per supost també la ñ...
No és problema del teclat, com diu Enric. Jo porte tota la vida batallant perque no es pose la o al meu nom, que jo no ho veig tan complicat, però es veu que hi ha gent a qui li patina la neurona amb això.
El problema es que vivim en un Estat massa castellanitzat. Si de veritat hi haguera voluntat social i politica, la ela geminada no seria cap font de problemes, sino ben al contrari, un orgull i emblema dels valencians.
En tot cas, pero, vivim no sols en un Estat castellanitzat, sino tambe en un mon americanitzat.
Jo treballe en una universitat alemanya i tinc un company alemany de cognom "Elsäßer", pero fa servir "Elsässer" en les publicacions cientifiques internacionals i "elsaesser" en el seu correu electronic. Al capdavall, l'ortografia ens la marquen els anglosaxons.
Per cert, crec que hi hague una campanya espanyola demanant poder escriure la "enye" castellana en les adreces d'Internet. Si els castellanoparlants ho reivindiquen, per que els catalanoparlants no hauriem de fer el mateix amb la nostra ela geminada? Potser caldria ampliar els teclats tot incorporant-hi les grafies modificades dels diversos idiomes que s'escriuen amb l'alfabet llati: catala, castella, frances, alemany, turc, etc.
Per cert, Enric, tens rao. La "ß" de l'alemany no es cap floritura etimologica sino que te una funcio fonetica especifica: indicar que la vocal precedent te pronunciacio llarga, com per exemple en "Straße", on la "a" es una vocal llarga. Mentre que si escrivirem "Strasse", en rigor la "a" s'hauria de pronunciar curta. Tanmateix m'ha cridat l'atencio el fet que encara no haja vist cap alemany protestar per aixo.
doncs en prinicipi comencen ara a setembre. no sé quanta gent s'hi ha matriculat, però ja en sentirem parlar, segur
bones vacances. París, ai! quina enyorança
Amb tot el respecte, la ela geminada no és cap lletra. És un dígraf, com pot ser ny, ig o tz. Una altra història seria el cas de la lletra ç, que no només és catalana, sinó que també és utilitzada per altres llengües, tant romanç com no.
Tens raó. Tot i que no canvia res del problema, hauria de dir que estic preocupat per la perdua del punt volat, i no de la lletra l·l, que efectivament, com tal no existeix.
Gràcies
L'espanyol (parle del caràcter i de l'individu)en té d'estes coses a muntó. Viatjant un poc te n'adones. És burrera i efectivament és mala fe i falta de voluntat. Als valencians (ai!!potser com a bons espanyols que som??) ens passa el mateix, exactament el mateix. Però la batalla per l'educació en el sentit més extens de la paraula no se pot acabar, s'ha de lluitar generació darrere generació perque ací s'oblida d'un temps cap a un altre.
Publica un comentari a l'entrada