"BOCAMOLLS" Levante-EMV- 08.08.09

El País Valencià, era, diuen, un país de filòlegs. Durant anys passava a casa nostra el que no passava a cap altre país del món, què quan anaves a la carnisseria a comprar un jarret de cuixa o un filet de pobre, Encarnación (per una estranya fixació infantil, per mi totes les carnisseres se’n diuen) et podia discutir sobre els pronoms febles o les flexions verbals. “A casa sempre s’ha dit així”, “jo parle el valencià de veritat, el que em van ensenyar els pares”, “a l’escola s’inventen paraules” eren alguns dels arguments “filològics” que alimentaven el discurs de carnisseres, vigilants d’aparcament, conductors de taxi, infermeres i manescals.
Eixe debat estèril, sembla haver-se allunyat de la quotidianitat, el país ha canviat, i amb ell les preocupacions de la seua gent. Hui tothom parla de dret. Fan anar termes jurídics amb la mateixa facilitat (i el mateix profund desconeixement) que abans usaven el filològics. A mi se m’acut pensar, que alguns d’estos nous experts en procediments judicials, són plenament conscients que no tenen la més mínima idea del que estan parlant, i que el que fan és agrair la mà que els hi omple la butxaca, o els hi dona projecció social. Crec que molts són conscients que no fan més que dir barbaritats. Ara amb el cas Gürtel fa por llegir segons qui i segons què. Perquè és obvi que no han llegit l’auto del tribunal, o el que és pitjor, que no l’han entés. El tribunal no diu que tinga raó (ni que no la tinga) Camps i els altres ex imputats, com mantenen alguns hagiògrafs aficionats, el que diu és que consideren que rebre regals no és causa constitutiva directe de suborn, i per tant no investiguen si Camps i Cia van rebre o no regals dels corruptes. I en conseqüència si va mentir a les Corts, cosa que en qualsevol democràcia consolidada implicaria la renuncia.
Deixant al marge la immoralitat jurídica que representa que la relació entre Camps i un dels jutges fora descrita pel propi President així: ”Tendríamos que buscar en el diccionario la palabra que defina esta leal, íntima y sentida colaboración...”, i deixant al marge el nul coneixement de dret de la majoria dels pontificadors, el que m’interessa és subratllar un altra cosa.
La majoria dels que ara aplaudeixen l’auto, i reclamen respecte per la justícia, fa una setmana acusaven la fiscalia, el ministeri, els jutges, el govern central i fins i tot a la pobra Encarnación del principi, de manipular la justícia. Estos immorals que parlen de judicis paral·lels, són el mateixos de l’11-M, els que porten anys insultant els magistrats, els jutges, la policia. Estos mateixos personatges de més que dubtós criteri intel·lectual, i escassa talla ètica que reclamen la solvència de l’auto, són els mateixos que fa un any quan els tribunals anul·laven l’aprovació definitiva del PGOU de Castelló, s’acollien a un vot particular d’un magistrat, per intentar mantenir la seua postura. Estos fariseus, són els que obvien que ara també n’hi ha un de vot particular.
Els mateixos que defensaven la legalitat de l’aprovació del PGOU recolzant-se en recursos contra el TS (recursos que finalment s’han perdut o ni tan sols han estat admesos a tràmit), es queixen ara perquè altres presenten un recurs de cassació. Patètics. Ridículs.
Però com el PSOE són uns incompetents, com la Vicepresidenta que està de gira fa declaracions en nom de la Fiscalia General (els Kennedy eren cunyats, ací semblen “amiguitos del alma”), com són tan insolvents políticament, no m’estranya que qualsevol indocumentat del PP es crega Zola.