Diumenge, al meu barri, un energumen amb una bicicleta vella, es va acostar a una perruqueria que hi ha a la cantonada, i com si xutés a gol, va anar pegant colps amb el peu fins que va trencar el vidre de la porta. Acte seguit va continuar en bicicleta per damunt la vorera. La meua família i jo ho vam vore des del cotxe, vaig fer la volta a la rotonda i el vaig seguir per recriminar-li la seua actitud. Va insultar-me en romanés, va accelerar contra direcció i el vaig perdre. Tampoc no podia fer gran cosa.
Dilluns pel matí, dos agents de la policia nacional feien guàrdia a la porta de la violentada perruqueria. M’hi vaig acostar i els hi vaig dir que jo havia vist el que havia passat. Em van preguntar si podria fer una descripció. Home, d’uns 30 anys, amb una bicicleta desballestada, moré, cabell curt, una samarreta de tirants de color blau i crec que romanés. "Extranjero" va dir l’agent. "Estranger no, romanés" ,"pues eso, es lo mísmo", "no home no, els xinesos també són estrangers, i els senegalesos. Sap què? Els alemanys també són estrangers, i els suecs." L’agent sembla que no m’entenia. Li ho vaig explicar: "Vosté que vol, omplir una estadística o trobar al tipet en qüestió? Es que clar, si vol una estadística, amb dir que el delinqüent és estranger ja ha fet prou, però si vol localitzar-lo, no busque un xinés, ni un negre subsaharià, que el que ha trencat el vidre és blanc i romanés".
Tinc el convenciment que el seu origen pot ser rellevant a l’hora de localitzar-lo, en canvi, si en lloc de parlar amb un agent de l’ordre hagués parlat amb un periodista, possiblement no li hagués donat eixa dada, perquè periodísticament no té res de rellevant. La notícia és que han trencat un vidre d’una perruqueria, i res no canvia l’origen de la persona. Em molesten eixos titulars "un magrebí va ser detingut ahir després de furtar tres carteres" Em rebenta, perquè mai no he llegit en cap diari "l’accident el va provocar A.B.H. fill de Castelló, valencianoparlant, cristià de missa setmanal i de família amb entrada de carro".
El llenguatge no només potser sexista, també potser xenòfob i racista. I que ho siga en boca de la policia és greu, i que des de la premsa s’alimente també.
Dilluns pel matí, dos agents de la policia nacional feien guàrdia a la porta de la violentada perruqueria. M’hi vaig acostar i els hi vaig dir que jo havia vist el que havia passat. Em van preguntar si podria fer una descripció. Home, d’uns 30 anys, amb una bicicleta desballestada, moré, cabell curt, una samarreta de tirants de color blau i crec que romanés. "Extranjero" va dir l’agent. "Estranger no, romanés" ,"pues eso, es lo mísmo", "no home no, els xinesos també són estrangers, i els senegalesos. Sap què? Els alemanys també són estrangers, i els suecs." L’agent sembla que no m’entenia. Li ho vaig explicar: "Vosté que vol, omplir una estadística o trobar al tipet en qüestió? Es que clar, si vol una estadística, amb dir que el delinqüent és estranger ja ha fet prou, però si vol localitzar-lo, no busque un xinés, ni un negre subsaharià, que el que ha trencat el vidre és blanc i romanés".
Tinc el convenciment que el seu origen pot ser rellevant a l’hora de localitzar-lo, en canvi, si en lloc de parlar amb un agent de l’ordre hagués parlat amb un periodista, possiblement no li hagués donat eixa dada, perquè periodísticament no té res de rellevant. La notícia és que han trencat un vidre d’una perruqueria, i res no canvia l’origen de la persona. Em molesten eixos titulars "un magrebí va ser detingut ahir després de furtar tres carteres" Em rebenta, perquè mai no he llegit en cap diari "l’accident el va provocar A.B.H. fill de Castelló, valencianoparlant, cristià de missa setmanal i de família amb entrada de carro".
El llenguatge no només potser sexista, també potser xenòfob i racista. I que ho siga en boca de la policia és greu, i que des de la premsa s’alimente també.
14 comentaris:
Por curiosidad.
De tu narración se desprende que tu les hablabas en valenciano y el agente en castellano.
Hubo entendimiento o ....
Vicent
sí.
Jo crec que un dels dos ni m'entenia, però l'altre sembla que sí.
És d'esperar que els funcionaris destinats a Castelló entenguen les dues llengües oficials, si més no! Seria raonable que les parlaren, però bé...
I entenc que un senyor que fa dos mesos que està ací no l'entenga encara, per això els superiors haurien de posar-los de parella d'algú que l'entengués. Hi ha centenars de policies valencianoparlants, un altra cosa és que dissimulen.
Gracies Enric.
El problema hubiera sido si en lugar de ser tú, que seguro que te reconocieron, hubiera sido yo.
Como bien dices, debieran ponerlos por parejas (uno que entienda, y el otro que ponga interés por enterner).
Ahora bien, hay que ser tolerantes; por nuestra parte y por la de ellos.
Pero al grano ¿lo habrán identificado o no?.
Vicent
tinc dubtes més que fonamentats per pensar que no ho van ni intentar.
Tampoc no era fàcil, havia estat el dia abans, però al començar a explicar la història em deien "Seria el sabado por la noche ¿no?" i jo els contestava, si em deixen que els hi ho explique avançarem. I em tornaven a interrompre condescendentment, perquè semblava que només interessava fer el parte i avant.
Tant de bo si m'enganye
Las p.... estadísticas¡.
Y ahora que las nombro, ¿sabes si hay algún plan para vacunarlas?.
O se han olvidado de incluirlas.
Y las tapas de los bares ¿continuarán expuestas al personal sin protección?.
Vicent
Enric, però si el País Valencià és líder en delinqüència, i no sols per estrangers. Crims com el de les xiques d'Alcàsser van ser comesos per persones com el tal Anglés, que d'estranger no tenia res. Ací tenim una bon planter de delinqüents 100% valencians, només cal llegir la premsa. Per no parlar d'Emilio Pellicer "el Petxina" i el jardí de la seua casa a Castelló ple de cadàvers. Els valencians solets, sense els estrangers, ja omplim les pàgines de la secció de successos.
La mare d'Anglés era brasilera...i ell mateix nasqué a Sao Paulo el 1966. Hòstia, no sabia jo que als seixanta Sao Paulo fóra colònia valenciana!
Bé, en quant a Antonio Anglés, és cert que va nàixer al Brasil, però això representa tan sols una anècdota en la seua vida. De fet, la seua família paterna és valenciana 100%. El seu avi patern, Enrique Joaquín Anglés Monroig, era natural de Càlig (el Baix Maestrat). El pare, Enrique Anglés José, nascut a València el 1926, va emigrar al Brasil el 1953. A Sao Paulo va conéixer la futura mare d'Antonio, Neusa Martins Dias, i es van casar el 1959. Antonio Anglés va nàixer a Sao Paulo el 1966, però tans sols dos anys després (insistisc: només dos anys després del seu naixement), el 1968, la família va tornar al País Valencià i es van instal.lar a Catarroja (l'Horta Sud), on van viure des de llavors. Dos anys d'infància al Brasil són pura anècdota. I no li tirem la culpa de la seua educació a la pobra mare, brasilera. De fet, la mare era maltractada pel seu home, valencià, que era un alcohòlic i també un assetjador sexual de dones.
En quant al còmplice del crim d'Alcàsser, Miguel Ricart, va nàixer a Catarroja el 1969.
Esto empieza a parecer El Caso.
Julia
Sí, sí. De vegades els amables lectors em feu por. Quin grau d'informació!!!!
Per cert, esta sí que és una anècdota molt curiosa. El jutge titular del Jutjat núm. 8 de Castelló que va portar el cas del "Jardí dels horrors" va ser ni més ni menys que el mateix Josep Lluís Albinyana, el que va ser el primer president del Consell preautonòmic del País Valencià en l'època de la Transició.
Josep crec recordar que el cas del 'Jardín de los horrores' va tindre una bona part de culebrot i exageració periodística, recorde que cadàvers no van apareixer ni un ni mig i es va parlar de molts fragments d'ossos procedents de la terra d'un antic fossar en el que havien fet el jardí de la casa. De tota manera no recorde com va acabar el cas.
Tonet, al final el Tribunal Suprem va ratificar la condemna dictada per l'Audiència de Castelló en el cas del "jardí dels horrors". Ho pots llegir en el Mediterráneo (19-12-2002).
Respecte dels policies i guardies civils i el valencià.
Hi ha alguns que diuen:
Yo entiendo valenciano, però no lo hablo.
Home, igual que el meu gos.
(Toni de l'Hostal dixit).
Publica un comentari a l'entrada