Feia temps que no en tenia notícies, així que quan vaig rebre la sol·licitud d’amistat al facebook, em va fer gràcia. Vaig dir de seguida que sí, i 3 missatges privats més tard, ja havíem quedat per dinar per la setmana següent.
Mentre demanàvem l’amanida, Olga em va confessar que sabia de mi “pels diaris i tot això de la política”. Ens vam anar posant al dia, parelles, fills, treballs... “escolta –em va dir Olga- i en qui t’entens millor amb la gent del PP o amb la del PSOE?”. “Això no va així -vaig dir-li- intente tindre una relació correcta amb tot el món, però tinc una excel·lent relació amb alguna gent del PP i amb alguna del PSOE, i una relació estrictament de cortesia amb gent del PSOE i gent del PP”. “No faces de polític, no m’has contestat, si hagueres de triar...”
“És que de veritat que no és així. No tinc perque triar entre uns i altres. Jo no faig grans diferències per qüestions ideològiques a l’hora de compartir un café, o fins i tot de reflexionar sobre la ciutat o el país, un altra cosa és el que després vote, però evite els apriorismes. M’he dut massa sorpreses”. “Home, però tindràs una preferència” insistia Olga mentre m’omplia la copa d’un vi mediocre.
“Anem a vore. Una cosa és la política i l’altra la relació personal. En política, tampoc les coses són blanques o negres. Per a mi, el principal problema del PP no és tant el seu programa (del que discrepe de forma obvia) sinó les formes en que l’aplica. Porten tants anys governant, que han patrimonialitzat el poder, l’ajuntament, els recursos, els funcionaris. Quan fas una pregunta s’ofenen, quan fas una proposta t’ignoren.” “Alesho
res, t’entens millor amb el PSOE, no?”, “doncs no cregues, del PSOE em molesta la lleugeresa de la seua acció opositora, la vocació de convertir l’anècdota en doctrina, la falta de solvència de moltes crítiques, i el cinisme de criticar ací el que fan allà”.
“Sí, però si hagueres de decidir...”
Finalment vaig preguntar-li: “i tu que triaries, xuclar-li els mocs a un vell, o beure’t un got de pus calent?”. És va fer un silenci dens. “Demanem les postres? –vaig afegir- Fan unes natilles cremoses molt bones”.
Em va mirar amb cara d’angúnia. Va demanar café directament. No hem tornat a quedar.
Mentre demanàvem l’amanida, Olga em va confessar que sabia de mi “pels diaris i tot això de la política”. Ens vam anar posant al dia, parelles, fills, treballs... “escolta –em va dir Olga- i en qui t’entens millor amb la gent del PP o amb la del PSOE?”. “Això no va així -vaig dir-li- intente tindre una relació correcta amb tot el món, però tinc una excel·lent relació amb alguna gent del PP i amb alguna del PSOE, i una relació estrictament de cortesia amb gent del PSOE i gent del PP”. “No faces de polític, no m’has contestat, si hagueres de triar...”
“És que de veritat que no és així. No tinc perque triar entre uns i altres. Jo no faig grans diferències per qüestions ideològiques a l’hora de compartir un café, o fins i tot de reflexionar sobre la ciutat o el país, un altra cosa és el que després vote, però evite els apriorismes. M’he dut massa sorpreses”. “Home, però tindràs una preferència” insistia Olga mentre m’omplia la copa d’un vi mediocre.
“Anem a vore. Una cosa és la política i l’altra la relació personal. En política, tampoc les coses són blanques o negres. Per a mi, el principal problema del PP no és tant el seu programa (del que discrepe de forma obvia) sinó les formes en que l’aplica. Porten tants anys governant, que han patrimonialitzat el poder, l’ajuntament, els recursos, els funcionaris. Quan fas una pregunta s’ofenen, quan fas una proposta t’ignoren.” “Alesho
res, t’entens millor amb el PSOE, no?”, “doncs no cregues, del PSOE em molesta la lleugeresa de la seua acció opositora, la vocació de convertir l’anècdota en doctrina, la falta de solvència de moltes crítiques, i el cinisme de criticar ací el que fan allà”.“Sí, però si hagueres de decidir...”
Finalment vaig preguntar-li: “i tu que triaries, xuclar-li els mocs a un vell, o beure’t un got de pus calent?”. És va fer un silenci dens. “Demanem les postres? –vaig afegir- Fan unes natilles cremoses molt bones”.
Em va mirar amb cara d’angúnia. Va demanar café directament. No hem tornat a quedar.
7 comentaris:
Estes preguntes bizantines,que no porten a cap lloc,mai m'han agradat.Ni en plan col·loquial,de veritat.És com perdre el temps conscientment.És paregut a aquelles preguntes sense sentit e inútils com :
-A qui vols més al pare o a la mare?
-Què prefereixes trencar-te la cama o el braç?
-Què preferiries matar o que et maten?
-A qui ressucitaries a Franco o a Hittler?
Esta mena de preguntes les fan els xiquets,són preguntes que no resolen res només porten la obvietat intrínseca de pasar l'estona i res més.O,d'altra banda ,les poden fer els adults amb un rerefons psicològic per saber com estàn els pensaments,quines eixides tenim o disposem,o la manera de fer el zig zag a la pregunta,es a dir per a mesurar capacitats dialèctiques i per tant cognoscitives.
Jaja,una bona guarnició et va preprar Olga per acompanyar el dinar,eh?.Posa-li damunt les circumstàncies de la pregunta,qui la fa,qui la rep ,etc.
-Què t'enduries a una illa deserta? (Horror de pregunta).Uns no anirien mai a una illa deserta(jo per ex.),altres s'emportarien un llibre,(horror),uns altres una xicota o un xicot(horror),en fi,Enric,crec que el milor del dinar van ser les natilles,encara que tu,seguríssim ,vas fer,sortosament,el zig zag perfecte i la línia recta també.
Qui gaudisca fent preguntes bizantines les ha de fer a qui s'ho passe bé rebent-les.Només aixina s'ho passaran xuli guai del Paraguai.
P.S. Encara sort que les natilles salvaren el dinar.(Suposant que t'agraden tant com a mi).
Eres único haciendo símiles o metáforas. Qué asco!
Julia
Vaja, dues maneres de vore la vida,dues maneres de llegir entre línies un escrit,dues maneres de dirigir-se vers una persona,dues concepcions de agarrar les coses,i-com no!!!-dos idiomes per deixar dos comentaris sobre el post que el senyor Nomdedéu,ha tingut a bé deixar-mos,Júlia.
Sabia que t'agradaria, Julia.
Laura, he de confessar que m'agrada més el flam que les natilles, però la seua toba inconsistència, em venia millor per explicar el que volia
Jaja,això,per a mi,es una qüestió bizantina: m'hagrada el flam molt,m'hagraden les natilles molt.
Perfectament comprés el tema de consistències..,no era massa difícil.
hola enric, creo que te faltó hacerle una pregunta directa al igual que ella te pedia una respuesta clara que para mi se la diste.
ahí va la pregunta olga cual es la respuesta que quieres escuchar? porque veo que no te convencen los argumentos que te cito por cierto clarísimos.
me da que lo que quería oír olga de tu boca era con el psoe con el psoe.
en fin esa misma situacion la vivo también con cierta gente que por cierto parece que el bloc tiene que entenderse si o si con el psoe y en verdad pues yo no lo veo así. de ahí esas inquietudes politicas de ese tipo de gente que va de socialista y progresista de izquierdas,(lo respeto pero ese respeto lo pido con hechos, cosa que al final de la pelicula los hechos brillan por su ausencia) pero que con la misma impaciencia que nos preguntan a la gente del bloc, y nos dicen con quien tenemos que llevarnos bien. les pregunto a ellos y porqué el psoe en este caso se apoya en el PP en infinidad de ayuntamientos, en los grandes temas de la comunitat valenciana por ejemplo el Estatut. y nos piden al bloc justamente lo contrario?
i la resposta és...Espanya!
Publica un comentari a l'entrada