És dilluns i són poc més de les sis de la vesprada. Un grup de sis mestres, companyes de treball de Lizbeth, han vingut d
e visita. Dues d’elles han portat les xiquetes, són menudes i també mamen.
La casa també és menuda. Hi ha una gran peça que fa de saló-menjador, i queda un racó (el meu racó!) on tinc la biblioteca i el meu despatx. Ara mateix, mentre intente escriure este article, al “meu racó” estant, a la meua dreta, a la part del sofà hi ha tres mares donant pit a les seues tres filles. Això que ocupa la boca de les filles, deixa lliure, però, la de les mares, les quals en animada conversa i a sis veus, les altres tres ocupen cadires i butaques, parlen de si és millor donar a mamar a demanda, o intentar pautar les preses. Passen de puntetes, i és d’agrair sobre el puerperi i l’exercici de Kegel i els seus beneficis per al sòl pelvic.
S’allarguen un poc més sobre el virtuós art de pixar amb el nadó al braç, quan no tens amb qui deixar-lo, o quan encara no te’n refies de deixar-lo sol. Parlen, i s’atropellen, sobre si les iaies són una ajuda imprescindible o més molestes que una pedra a la melsa. En això sembla que hi ha acord. Són una barreja d’ambdues coses.
De tant en tant em miren de reüll i (això no puc assegurar-ho) riuen fluixet. Deuen pensar que estic descol·locat, que estic fora del meu ambient. Però de seguida s’obliden de mi, també és d’agrair, i reprenen el seus debats. Xumet sí, xumet no. That is the question. Ací no s’hi posen d’acord, que si no hi ha xumet es xuclen el dit, que si la meua mai no l’ha volgut, que si tinc una cunyada que li va deixar el xumet a la filla fins que la va escolaritzar... ”Ala!” exclamen les quatre de preescolar.
I el gran debat. Eduard Estivill o Carlos González? “Nen, a dormir” o “Bésame mucho”. I ací si que em trobe com en casa. Sembla ben bé un debat municipal. Els qui defensen Carlos González no han llegit mai al Dr. Estivill, i critiquen a Estivill pel que diuen els altres que diu. I al revés semblant. Els estivillistes (això és com als bous, hi ha “estivillistes” com hi ha “curristes”) desacrediten a González sense haver-lo llegit mai. Ara el que riu sóc jo, perquè, com a l’Ajuntament, jo m’he llegit el que diuen els dos, i la meu opinió (equivocada o no) està fonamentada. Però estic en minoria. Com a l’ajuntament.
e visita. Dues d’elles han portat les xiquetes, són menudes i també mamen.La casa també és menuda. Hi ha una gran peça que fa de saló-menjador, i queda un racó (el meu racó!) on tinc la biblioteca i el meu despatx. Ara mateix, mentre intente escriure este article, al “meu racó” estant, a la meua dreta, a la part del sofà hi ha tres mares donant pit a les seues tres filles. Això que ocupa la boca de les filles, deixa lliure, però, la de les mares, les quals en animada conversa i a sis veus, les altres tres ocupen cadires i butaques, parlen de si és millor donar a mamar a demanda, o intentar pautar les preses. Passen de puntetes, i és d’agrair sobre el puerperi i l’exercici de Kegel i els seus beneficis per al sòl pelvic.
S’allarguen un poc més sobre el virtuós art de pixar amb el nadó al braç, quan no tens amb qui deixar-lo, o quan encara no te’n refies de deixar-lo sol. Parlen, i s’atropellen, sobre si les iaies són una ajuda imprescindible o més molestes que una pedra a la melsa. En això sembla que hi ha acord. Són una barreja d’ambdues coses.
De tant en tant em miren de reüll i (això no puc assegurar-ho) riuen fluixet. Deuen pensar que estic descol·locat, que estic fora del meu ambient. Però de seguida s’obliden de mi, també és d’agrair, i reprenen el seus debats. Xumet sí, xumet no. That is the question. Ací no s’hi posen d’acord, que si no hi ha xumet es xuclen el dit, que si la meua mai no l’ha volgut, que si tinc una cunyada que li va deixar el xumet a la filla fins que la va escolaritzar... ”Ala!” exclamen les quatre de preescolar.
I el gran debat. Eduard Estivill o Carlos González? “Nen, a dormir” o “Bésame mucho”. I ací si que em trobe com en casa. Sembla ben bé un debat municipal. Els qui defensen Carlos González no han llegit mai al Dr. Estivill, i critiquen a Estivill pel que diuen els altres que diu. I al revés semblant. Els estivillistes (això és com als bous, hi ha “estivillistes” com hi ha “curristes”) desacrediten a González sense haver-lo llegit mai. Ara el que riu sóc jo, perquè, com a l’Ajuntament, jo m’he llegit el que diuen els dos, i la meu opinió (equivocada o no) està fonamentada. Però estic en minoria. Com a l’ajuntament.
9 comentaris:
De la vacunación de la nueva gripe ¿hablaron?, ¿se pusieron de acuerdo?.
No es broma. Es que yo soy iaio, y avi, y ..............no lo tengo claro.
Bueno, tengo claro que a mi no me toca opinar. Es responsabilidad de los padres y madres.
Saludos.
No molt. Supose que com els menuts i els mestres els obligaran a vacunar-se...
JOANDA DE VALÈNCIA
Com a habitant del planeta Bolquer de la galàxia biberò desde on visc fa any i mig (quan va nàixer la meua Meritxell)només dir que "hojalà!" haguera praticat l'Estivill abans.
Per cert conselleria digué que vacunarien a mestres i xiquets de primària i que es recomanava espais oberts, és a dir este hivern a gelar-se de fred amb les finestres alçades i els de secundària no ens vacunem.
Y el Hospital General de Castellón con las ventanas cerradas, sin posibilidad de abrirlas.
Mi madre no tenía razón. Ella solía decir, "hay que ventilar las habitaciones".
Saludos.
Era,sens dubte ,la millor imatge i el millor tros de temps de tot el dia.Hi ha algo més bonic que els moments que ens has descrit pel post? Això és la Felicitat,Enric...
D'ara endavant tindrem una nova festa nacional, el 3 d'Agost, festa nacional del tratge, caldrà eixir al carrer amb tratge per celebrar l'arxiu del cas Camps pel TSJ. Les dones podran eixir amb bossa de mà i amb tratge o sense.
Ah! Quina gràcia m'han fet les paraules de Rajoy.No sé si a vosaltres també,supose que sí.M'estic referint al que ha dit que no s'ha deixat tranquil a Camps durant 6 mesos(inquisició apart),fent-li judicis paral·lels i opinions feridores.Però què es pensa? Si la gent fa judicis i opinions sobre qualsevol cosa i fets del famós de torn,del veí de dalt,de la veïna de baix,no anem a opinar i pensar, el que per lògica pura i el sentit comú més bàsic,tot el que ha arrosegat l'afair Camps?
No vos pareix que molts polítics es mostren massa infantils,massa naïf,davant de temes força importants i plens de controvèrsia? És una estratègia pareixer ximplet segons en quines ocasions?.(Recordeu lo del seu famós cosí físic, de Granada i el canvi climàtic? Aquets comportaments,ximples i naïfs en persones de tant de pes polític ,sempre serà un misteri i una incomprensió total per a mi.
Tenir bons amics sempre ha anat molt bé.Quien a buen árbol se arrima...Evidentment és una referència al judici a València.Encara serà Camps un heroi.
Clar que els errors i les corrupteles del PSOE (Roldan...)no era a nivell de Comunitat,però que no ens tracten de primats a hores d'ara el PP.Encara que el que ha passat a la C.Valenciana ja ha passat ,alguna vegada, a altres Comunitats i el resultat ha estat el mateix.(Banca Catalana).Pareix que no té tanta transcendència ni el assumpte és tant important.Acaba tot diluïnt-se,volatilitzant-se.
Cal tindre amics fins a l'Infern, ja se sap...
Publica un comentari a l'entrada