17 de juliol, 2009

"D'ANÒNIMS I NEGRES". Levante-EMV. 18.07.09

La literatura sempre ha sigut un territori on els egos i els punts de vista han col·lidit, a vegades amb humor, a vegades amb violència. És famós l'intercanvi de pulles entre Quevedo i Góngora, la discussió entre Lope de Vega i Cervantes, o els debats literaris entre Tolstoi i Gorki. Però en els últims anys els debats han continuat: els intel·lectuals han perdut el saber estar, han declarat catilinàries, han escrit libels i han provocat les passions més exaltades, i les decepcions més profundes. Ressonen amb força la de Arguedas amb Cortázar, la de Vargas Llosa contra Grass, o la de Tabucchi front a Eco. Polèmiques públiques i publicades. Els diaris més prestigiosos del món, han estat de sempre espai de cartes i repliques, entre literats, periodistes, columnistes...
A casa nostra s’ha multiplicat el nombre de polítics que fem de columnistes als diaris locals. Si el món de la literatura està ple d’egos desmesurats, què no dir del de la política! Ací val l’enunciat aristotèlic de que “el tot és major que la suma de les parts”. I clar, entre columnes als diaris i blocs, la polèmica està servida. Ja no la lògica polèmica política, no, ara alguns han fet un pas més. Ara la polèmica és sobre qui li escriu les columnes a qui.
Una cosa és sospitar en veu alta que una persona usa allò que se’n diu un negre per fer els articles. Però donar el nom del pretés negre és ja una gosadia, i fer-ho insultant-lo des de l’anonimat d’un bloc és simplement de miserables. A la web municipal hi ha allotjats, si més no, dos blocs anònims (o amb pseudònim que és com signen els covards) amb vocació política. Un, d’un antisocialisme primari, que de vegades resulta patètic. L’altre, d’un frontisme anti-PP que sovint és ridícul.
Personalment mantinc un bloc des de fa anys, i òbviament signe el que escric, de la mateixa forma que escric tot el que signe. I ací rau part del problema, els uns no creuen que l’adversari sàpiga escriure, i altres no poden assegurar que ho escriuen, possiblement perquè no és cert.I entre negres i anònims, estan instal·lats en la impostura, la falsedat, l’ocultació, la vocació d’engany. Uns per no tindre el valor cívic de signar les seues acusacions, altres per voler-se fer passar per allò que no són. Eixa absurda mania de voler semblar més llestos, més cultes, més llegits, els porta a citar malament, a destrossar els clàssics. Vull contribuir a esta moda, dedicant als anònims i als que signen el que no escriuen, una citació de Catul: Pedicabo ego vos et irrumabo, Aureli pathice et cinaede Furi, qui me ex versiculis meis putastis, quod sunt molliculi, parum pudicum.

8 comentaris:

alvar ha dit...

Encara que a mi em pareix lícit protegir-se amb un àlies per publicar obres literàries, quan el teu discurs és polític la cosa canvia. Tots tenim dret a mantindre una opinió, però com a mínim tens que deixar que els demés sàpiguen que eixa opinió és teua. És clar, el panorama canvia en règims no massa democràtics, però en el nostre país no és el cas.

Igualment, un altre problema paregut i més molest és quan un lector es fa passar per altra persona per deixar la seua opinió, o el que és pitjor, deixa diversos missatges amb diferents noms per a pretendre que la seua forma de vore les coses és majoritària; jo a eixos els tallava les pilotes.

Laura-E ha dit...

Tampoc,jo crec que està bé escriure anònimament,però es té que pensar que qui ho fa per un blog,és enemic o rival del que porta el blog,i si no ho és i deixa la seva opinió sense insults(tampoc queden bé ,els insults en els que signen),se li pot contestar,encara que es contesta millor a algú que té la decència de dir qui és.A lo millor,Enric,un anònim pot deixar un comentari admirable i escrit d'una manera molt bé i bonica.Però veig que et refereixes a algún blog en concret.A aquestes persones,no se li ha de fer cap petó ni cap bofetó,mirar com passen,o soltar-los la bronca.No t'acalores i que la teua balança i la del teu blog es decante per la part on tots els que deixen el seu parer siga sense cap mala fe,ni mala intenció.Jo crec,també,que ací,ningú entrem per lluir els escrits,al contrari,jo aprenc molt de tu i d'altres tant del que passa com la forma de dir-ho.No sé si tu ho captes bé,però pel teu blog anem millorant el nostre valencià.Una satisfacció més que has d'afexir-te.
Els "Ludus Latinus" que has emprat han estat molt bé,jaja.Que prenguen nota els que corresponga,¿no?
Veig que vaig fer bé ,fent-te una miqueta de presentació meua:a mi no m'agraden els camuflages,ni les línies rares ni els angles difuminats.Ah i estic aprenent molt,amb la teua escriptura,la mire per on la mire,de veritat.
També et puc dir que portes el teu blog molt bé,ens has enganxat a molts i les altres coses d'altres blogs,deixa-les passar..."agua que corre no mueve molino" i ,si és un atac per darrere a la teua persona o idees o fets,els has d'atacar per defensar-te,això també està molt requeteclar.

Nomdedéu ha dit...

A mi també em sembla bé que s'usen alias per signar obres literies. N'hi ha algunes que si les hagués escrit jo, també les signaria amb una lies per vergonya.
De menut, em seblava que el Sr. Alias era immortarl, havia escrit a tots els segles, prosa, poesia, des del mester de joglaria fins fa 15 dies.
Després vaig descobrir un nou autor, un tal Leopoldo "Alias" Clarin. En aquell examen em van baixar mig punt per idiota.
Favades a banda, em sembla perfecte l'anonimat per la literatura, no per l'insult.
Diuen que Ortega y Gasset va rebre un anònim amb un lacònic: IMBECIL.
Va contestar: "és el primer colp que veig un anònim sigant i sense text".

Laura-E ha dit...

Crec,pel que em dius que t'han tractat molt malament i anònimament.Està molt clar que això no està bé.Només volia donar-te ànims.Aquesta gent és la que deuria sentir vergonya pel que fa,no tu ni jo ni els que posem el nom,donem la cara,i damunt no insultem.Vinga,Enric,ni cas,o si en fas de cas,tracta'ls com mereixen.Estàs en el teu dret.Saps que tens molta gent al teu costat.¿No fem paret els altres,home? Fixa't amb els no anònims també.Vinga,apa,amunt...Els pots dir:noli me tangere,o vade retro,o coses pitjors perque s'ho han guanyat.

Nomdedéu ha dit...

No, no, no m'atacaven a mi, atacaven un altra persona. Acusen al cronista de la ciutat d'ecriure els articles d'una regidora del PP.
són uns broquils. El cronista té un coneixement dels clàssics, que no té qui escriu eixos (mals) articles.
A sobre l'acusen de no fer res, quan és francament molt actiu, malgrat dos cancers en poc més d'un any.
Mal gust, poc nivell i mala folla.

Laura-E ha dit...

Això,al meu entendre,és ser persones de uns sentiments degradants i que degraden molt a qui els té.Pitjor per ells;tenir una ment tant retortijona ,no m'agradaria gens ni miqueta.Gaudir fent mal és algo que no agrada més que a les persones dolentes.
Me'n vaig al curset que estic fent.Avui entrem més tard.
Salutacions.

Anònim ha dit...

Em pots explicar acò:

Calp y Benissa ya se aprestan a urbanizar los últimos parajes sin hormigón que quedaban en sus respectivas costas. El gobierno local de la primera de esas poblaciones, regido por Bloc y PP, aprobó esta misma semana un plan para construir 139 inmuebles de lujo distribuidos en siete bloques de cuatro plantas que se construirán por una empresa de Sevilla en la cala de la Manzanera, donde aún sobrevivía una pinada. El PSPV advierte del gran impacto visual que comportarán estas edificaciones sobre el acantilado de Calp y el perjuicio que supondrá para el resto de propietarios de la zona. Por su parte, el ejecutivo local recuerda que el proyecto se ajusta a la legalidad y que el plan viene de principios de los noventa, cuando aún gobernaban los socialistas.


http://www.elpais.com/articulo/Comunidad/Valenciana/crisis/evita/ladrillo/invada/zonas/virgenes/Marina/elpepuespval/20090718elpval_2/Tes

Nomdedéu ha dit...

No ho conec en profunditat, però crec que està molt ben explicat.
El PSOE en el govern va aprovar un pla que s'ajusta a la legalitat (si és tan terrible com sembla, el que caldria és canviar la legalitat, però que sinó, el govern està obligat a permetre-ho si no vol incorrer en prevaricació a l'impedir amb ressolució administrativa allò que la llei permet).
Per tant, el govern municipal ho aprova.
I el PSOE, pare de la idea i com sempre sense vergonya, ètica ni escrúpols, es val de PRISA (en realitat jo crec que PRISA es val del PSOE) per atacar el BLOC allà on pot, per eixa estúpida de teoria de la unitat de l'esquerra, i la pretesa obligació del BLOC d'ajudar als socialistes.
Quan PRISA i el seu grup, critique algun de les desenes d'incompliments del PSOE amb el BLOC els donaré certa credibilitat.
Mentre, crec que la noticia està més que explicada