27 de juliol, 2009

"PANEM ET CIRCENSES. EPÍLEG"

Si hi ha una cosa que em molesta en els debats, és aquella gent que no és capaç d’entendre que el qui té davant (no en front, encara que no ho vulga creure) pot tenir una idea diferent. I que eixa idea pot estar tan meditada i argumentada com la seua. És eixa gent que sempre pressuposa que qui no pensa com ell “no ha entés el problema”, “no ha reflexionat el suficient”, “és autista i no escolta la societat que ens parla”, o “cau en el parany de l’enemic”. No sé si s’adonen que amb eixe no-argument, el que fan és insultar al que tenen davant.

Fent un exercici d’inversió, jo hauria de dir, que qui no defense que el BLOC ha de créixer per si mateix (amb independència que puga arribar a determinats acords amb altres formacions), ha de consolidar-se, i ha de pensar abans en ell que els possibles socis, és perquè ha caigut en el parany de l’adversari. Del dos adversaris. L’adversari soci, i l’adversari aliè. És com si digués que pateix la síndrome d’Estocolm.

L’adversari soci, no et vol vore créixer, perquè no siga més obvi que mai que eres molt més gran, i perquè no prengues consciència que ells no et calen per dur endavant el teu projecte nacional. I que no et calguen no vol dir que no pugues arribar a acords, vol dir, que ja no acceptes més xantatges.

L’adversari aliè, el PPSOE no vol un BLOC gran.
El PP, perquè està molt còmode amb Compromís, el veu un poc com EU, els seu “no-aliat” estratègic de tota la vida. En canvi, sap que el BLOC, un BLOC d’ample abast social pot fer mal a eixe discurs victimista que pràctica, confonent-lo amb valencianisme. La intervenció d’Enric Morera a la Diputació Permanent és un exemple claríssim del discurs que li fa mal al PP. El rotllo de les samarretes uneix el PP, el discurs polític, econòmic, social, els hi pot fer mal. Dóna imatge de consistència política, de capacitat de gestió.
I el PSOE. Al PSOE ja li va bé un BLOC i un Compromís que s’enteste en estar a la seua esquerra, perquè sap que a la seua esquerra ja hi és EU, i mai no ha aconseguit gran cosa. Li va bé un Compromís abocat a ser sempre el soci electoral del socialisme. En canvi, un BLOC que abaste des de l’esquerra del PSOE fins al seu melic ideològic, un BLOC progressista, valencianista, amb un discurs sever contra les mentides del PP, però també contra la incompetència del PSOE valencià, els fa mal. I pot donar resultats. Ells ho saben, alguns dels nostres no volen saber-ho.

Alguna gent...bé, parlaré per mi. Jo crec que Enric Morera ha de ser ja, el síndic del grup Compromís. Per no alimentar el discurs d’aquella gent que no té altra forma de contestar-me que dir que sóc indiscret, no faré cap referència a les discussions i posicions internes que es produïren en l’Executiva Nacional en el temps que en vaig formar part. Però es produïren, ja ho crec que es produïren. Malgrat els qui no volien que se’n parlés.

Dic simplement que la situació aconsella per diferents raons que Morera siga Sindic.

Primera, per ser de justícia electoral. Al BLOC som més.

Segona, perquè donada la correlació interna de forces a l’actual Grup, com a poc haurien de compartir la sindicatura, i Iniciativa l’ha ostentat ja la meitat del temps.

Tercera, Oltra no és una bona síndica. Li va molt bé el paper de portaveu adjunta, que és el que hauria d’assumir. Per entendre’ns, Oltra pot fer d’Alfonso Guerra, però no és creïble en el paper de Felipe González.

Tercera, Enric Morera ha de ser candidat a la Presidència del Consell, es presente el BLOC en les condicions que es presente. Per tant, es tracta de que guanye credibilitat i presència.

Quart, pensant ja com candidat a la Presidència, Morera ha d’intervindre en els propers debats generals.

Crec també que és una condició sine qua non per seure a parlar de cap acord amb Iniciativa.

No trobe absolutament cap motiu per justificar que no es produïsca el canvi, i que eixe canvi no es produïsca ja.

Les respostes que he rebut són sempre les dues mateixes:

A) El que vols és que Compromís no funcione
B) El que vols és que Morera fracasse.

Contestaré a les dues respostes.

A) Perquè no hauria de funcionar Compromís?
El Grup de Compromís són dos diputats del BLOC i dues diputades d’Iniciativa. Ara Iniciativa ostenta la sindicatura i el grup funciona. Perquè no funcionaria al revés? Se m’està dient que Iniciativa no vol el canvi? Si és així, el qui hi ha és un xantatge d’Iniciativa, que si no li deixen manar s’enfada. Doncs quins socis més deslleials!
L’altra possibilitat és que alguna gent del BLOC no crega que Morera ha de ser cap de llista a les eleccions valencianes. Doncs que ho diga, que puge un Consell Nacional i ho diga. Jo dic que si que ha de ser-ho.

B) Jo demane que Morera assumisca el rol de portaveu de la coalició. Demane un “ascens” per al meu Secretari General. Qui diu que això és voler que fracasse, està dient que no creuen que Morera estiga capacitat per assumir eixe rol. Doncs que pugen a un Consell Nacional i ho diguen clarament. A mi em trobaran en front. Jo defensaré la conveniència i la idoneïtat de que el Secretari General siga el Síndic. Siga la veu i siga la cara de Compromís.

Em tem que realment algú si que ha caigut en un parany, el parany que li han preparat els que se suposa són amics i companys de viatge.
I no vull ni pensar, que alguna gent no vol que el BLOC es presente mai sol, perquè així, cada colp que hi ha un dalt avall electoral, la culpa és “de la formula, de la coalició, de haver pactat massa tard...” mai és pròpia. Ningú no ha assumit encara cap fracàs.
Els contraris al pacte vam ser absolutament responsables amb el fracàs parcial de Compromís i ningú no demanà responsabilitats. Al contrari, jo mateix vaig proposar una conferència ideològica per rarmar-nos, i no vaig fer un sol retret. El debat sobre el pacte a las generals mai no es va fer, de fet, al Congrés, en el balanç de l’Executiva ni tan sols s’hi va fer esment.


Però el crèdit s’acaba. La primera coalició va fracassar perquè no eren els socis adequats, la segona perquè no es va fer a temps...si una tercera coalició tampoc no funciona que inventarem? Què en alguns pobles no s’ha pactat?
Tot tret d’assumir que l’estratègia és errònia. Que no ens du enlloc.
Crec que l’únic candidat que ha demanat disculpes en un Consell Nacional per no haver aconseguit millors resultats, vaig ser jo mateix després de les europees. I crec, sé, que si va ser així, no va ser perquè jo no treballés. Així m’ho va reconèixer el partit. I no dic que els altres candidats hagen treballat menys o pitjor, dic que en este partit, o si més no a la Direcció, li falta esperit crític.
Se’m va felicitar pel meu treball a les europees, ja vaig dir que no calia, era la meua obligació, volia el millor pel BLOC i per al País.
Exactament igual que ara.

14 comentaris:

Rosella ha dit...

Bona reflexió.
Una abraçada des de l'horta nord.
Rosella

Jordi Julià ha dit...

Dius el que, per sort per al BLOC, cada cop més gent pensem.

endavant i visca el BLOC, que hi ha algú que sembla que haurà de mirar el nom del partit en el qual milita, que potser ho ha oblidat

Nomdedéu ha dit...

gràcies a tots dos.

Xavier López ha dit...

Crec que el teu post se pot resumir en tres una sola frase, si em permets la llicència, com aquells que volem que les sigles del BLOC es visualitzen perfectament i no queden opacades per cap altra marca, que el nostre Secretari Nacional siga el líder del Grup Parlamentari del qual és majoritari i al qual partany la nostra organització, que siguen els militants del BLOC aquells que ocupen sempre els màxims llocs de responsabilitat en llistes electorals i que siga la nostra gent la que capitalitze l'anomenat "moviment valencianista" o "Espai Valencià de Progrés" marcant l'estratègia a seguir per nosaltres i per aquells que lliurement i en exercici de responsabilitat, coherència, però també realisme vulguen vindre, podem ser acusats de voler destruïr, o trencar o fer fracassa l'Executiva, i darrere d'ells tot el BLOC en conjunt?
No té trellat. Són justament el que demanen el contrari que nosaltres aquells que sí volen que fracasse el projecte del BLOC perqupe volen trasnformar-lo, transmutar-lo o redefinir-lo en un altre paregut, potser sí, però marcadament diferent.

Nomdedéu ha dit...

Bon resum. Molt bon resum

joan cebolla ha dit...

Efectivament, si descartem tornar a anar d´alegres tropes auxiliars de/amb l´esquerra centralista que ens porta a un carreró sense eixida com canten els resultats obtinguts, l´estratègia que planteges és l´única intel•ligent que a més de fer-nos visibles, ens pot fer viables i sobretot creïbles com a opció valencianista
I és de caixó, de sentit comú i molt difícil d´entendre que amb el que ens ha costat fer a Morera i Penella diputats, Morera no siga, no ara, sinó des de que es trencà el grup inicial, el Síndic del que queda del Compromís.
Però si em permets, crec que el corol•lari de tot el que has dit és que Morera, pels fracassos a que ens ha portat, però sobretot per la seua falta de lideratge, d´espenta política..., no pot ser el nostre candidat a les pròximes eleccions, però açò és responsabilitat de tots nosaltres, els militants del BLOC que haurem de contestar a la pregunta de: Que hi ha algú? .
Crec que el lloc adequat i pertinent per a fer estes reflexions en lloc d´airejar-les en blogs com el teu o en val.com és que d´una vegada l´Executiva escolte el clam per obrir un lloc de debat per estes i altres qüestions, que per a més Inri, crec que ha segut aprovat en Consell Nacional. Gràcies

Puçolenc ha dit...

D'acord en tot el que dius, Enric. Fa goig saber que hi ha algú "d'importància" en el partit que parla clar i que exigix trellat.

Pel que tots dieu en el blog, crec que és evident que l'executiva del BLOC no vol que eixes coses es debaten. Ni en internet, ni en els consells, ni enlloc. Res. Volen fer i desfer a esquenes de tots i pretenen rebre el vist-i-plau quan ja no queda més remei.

Davant d'eixa actitud, crec que l'única alternativa és plantar-se. Ja n'hi ha prou. Cal exigir transparència, comunicació, debat, en definitiva: democràcia real. En la meua opinió, les decisions relatives als pactes electorals han de ser el fruit d'un procés de diàleg en el si del partit. El contrari és fer "jugarretes" que no s'han de permetre més.

També vullc felicitat a Enric pel fet de responabilitzar-se i disculpar-se pels resultats electorals. Això, que deuria ser la cosa més natural del món, pareix que no ho és, perquè no ho fa quasi ningú. És una cosa que diu molt: demostra que creies fermament en el que feies i que t'importa més el partit i el país que la teua carrera personal. Llàstima que això no siga més freqüent entre els polítics.

Salut

Emili Gómez ha dit...

Als que diuen que el que vols és que Morera fracasse jo els preguntaria què ha estat fent fins ara, sinó fracassar. Ha dut el partit a obtindre resultats dels anys 80, per tant no necessita que ningú li plantege estratègies presumptament errònies, ell solet i els qui l'aconsellen en són prou capaços.
El meu dubte consisteix en saber si es que realment es creuen les explicacions que donen quan intenten maquillar uns resultats nefastos, i és per això que insisteixen en continuar pel mateix camí. Tampoc val que busquen un enemic intern, els qui no estem d'acord amb el que fan ens estimem el BLOC com a mínim tant com ells, i atés que hi pot haver diverses opinions sobre l'estratègia a seguir, ens hauriem de remetre als fets, es a dir als resultats electorals.
Quan es va plantejar la coalició Compromís es pronosticava que al menys es sumarien els vots de les dues forces que s'ajuntaven, fins i tot n'hi hagué qui pronosticà que es multiplicarien degut a que, com estava garantida la presència a les Corts, es perdia l'efecte del vot útil al PSOE. En canvi va ocórrer el mateix que el 87, es perderen un 25% dels vots de la suma de les dues forces que s'ajuntaren. Per què hauria d'haver sigut d'altra manera aquesta vegada?
Bé, si s'havia d'entrar a les Corts al preu que fora serà perquè un cop a dins es pot fer crèixer el partit, augmentar el coneiximent que té la població del nostre projecte, en resum, entrar-hi per a no eixir mai més. Perquè si no, per a què es volia entrar? Per a obtindre aquest fruit de la presència institucional és eviden que és el BLOC qui ha de marcar el pas, i no anar a remolc, i això passa per fer el que tu planteges. Però es que ademés és just!

Anònim ha dit...

no cal voler que morera fracasse. ja fracassa ell solet no acudint als mítingsd e les europees perquè quedava en ridicul al costat de les teves intervencions. o justificant en tres mesos el contrari completament del que justificava 3 mesos abans.
jo no crec que morera haja de ser candidat a res... bé a tornar a sa casa seria bó, i si l'acompanya panyella tp estaria malament, que lhome treballa molt però li cundix ben poquet...hi ha polítics amb menys carísma? es que pareixen del psoe valencià!

Anònim ha dit...

Tota la gent afiliada al BLOC i simpatitzant en la que raone, pensa el mateix. Tot el món desitja i vol ja, d´ una volta per totes, un Espai valencianista fort i centrat.
Només es tracta de posar-se a treballar en este sentit i cap altre.

Ferran ha dit...

Val, des de fora, i amb la prudència i el respecte que cal tindre quan no se milita en un partit, al que en canvi mire sempre, amb anhel de consumació, diré algunes com a ciutadà:
I es pot confiar un canvi intern i una reformulació externa a una directiva que ha transitat per tots els camins possibles fins preparar la seua traca final?
I és la persona que ha encarnat el matrimoni daurat amb Iniciativa i els equívocs estratègics i de pactes, aficions i projectes comuns, qui pot donar la renovada confiança a una etapa nova i regenerada, més coherent del Bloc??
Podría parlar de centrar-se, d'encetar noves il·lusions, fer anys d'autocrítica ara?
Sería la nova -i dic nova- cara del valencianisme i el canvi de ritmes?? Ningú es crema, ningú dóna per acabat el seu cicle en primera línia????
Això són respostes que haurien de respondre des de dins del vostre partit, però pensant cap a fora d'ell. Jo com a ciutadà i valencianista me les faig, i per respecte me estalvie les conclusions.

Nomdedéu ha dit...

Jo també me les faig com ciutadà, valencianista, i en el meu cas sí, militant del BLOC. No tinc resposta

Ferran ha dit...

Políticament és obvi, "han de poder" el lideratge en té estes coses, si t'ho demanen "has de poder" i la lleialtat i el fer pinya de la resta passen per ahí: "tu has de poder i ho has de fer bé, endavant!".
No calen amagatalls, cal prendre el timó per al que has sigut triat. I els demés -en democràcia interna- darrere, analitzant, fent equip, però el patró ha de dur a on diu que ens du, per això porta el timó, i per tant "ha de poder". No?

Nomdedéu ha dit...

el lideratge, però, no és una meta. No és un lloc on hi arribes, t'asseus, i ja està. El líderatge és guanya cada dia exercint-lo. I també es perd si no l'exerxeixes amb intel·ligència, generositat i mesura.
Això va així. Qui haja de repetri-se "jo sóc el líder" és perquè no ho és.
Líder se n'és, quan et reconeixen com a tal els companys i companyes de viatge.
Hi ha líders que no dirigeixen res, per mil raons diferents, i dirigents importantíssims que no són líders de ningú.
De vegades calen uns, d'altres calen altres.
Si conicideixen ambdos circumstàncies en la mateixa persona, és el primer pas cap a l'èxit.
Trobe jo.