"PANEM ET CIRCENSES. EPÍLEG"

Si hi ha una cosa que em molesta en els debats, és aquella gent que no és capaç d’entendre que el qui té davant (no en front, encara que no ho vulga creure) pot tenir una idea diferent. I que eixa idea pot estar tan meditada i argumentada com la seua. És eixa gent que sempre pressuposa que qui no pensa com ell “no ha entés el problema”, “no ha reflexionat el suficient”, “és autista i no escolta la societat que ens parla”, o “cau en el parany de l’enemic”. No sé si s’adonen que amb eixe no-argument, el que fan és insultar al que tenen davant.

Fent un exercici d’inversió, jo hauria de dir, que qui no defense que el BLOC ha de créixer per si mateix (amb independència que puga arribar a determinats acords amb altres formacions), ha de consolidar-se, i ha de pensar abans en ell que els possibles socis, és perquè ha caigut en el parany de l’adversari. Del dos adversaris. L’adversari soci, i l’adversari aliè. És com si digués que pateix la síndrome d’Estocolm.

L’adversari soci, no et vol vore créixer, perquè no siga més obvi que mai que eres molt més gran, i perquè no prengues consciència que ells no et calen per dur endavant el teu projecte nacional. I que no et calguen no vol dir que no pugues arribar a acords, vol dir, que ja no acceptes més xantatges.

L’adversari aliè, el PPSOE no vol un BLOC gran.
El PP, perquè està molt còmode amb Compromís, el veu un poc com EU, els seu “no-aliat” estratègic de tota la vida. En canvi, sap que el BLOC, un BLOC d’ample abast social pot fer mal a eixe discurs victimista que pràctica, confonent-lo amb valencianisme. La intervenció d’Enric Morera a la Diputació Permanent és un exemple claríssim del discurs que li fa mal al PP. El rotllo de les samarretes uneix el PP, el discurs polític, econòmic, social, els hi pot fer mal. Dóna imatge de consistència política, de capacitat de gestió.
I el PSOE. Al PSOE ja li va bé un BLOC i un Compromís que s’enteste en estar a la seua esquerra, perquè sap que a la seua esquerra ja hi és EU, i mai no ha aconseguit gran cosa. Li va bé un Compromís abocat a ser sempre el soci electoral del socialisme. En canvi, un BLOC que abaste des de l’esquerra del PSOE fins al seu melic ideològic, un BLOC progressista, valencianista, amb un discurs sever contra les mentides del PP, però també contra la incompetència del PSOE valencià, els fa mal. I pot donar resultats. Ells ho saben, alguns dels nostres no volen saber-ho.

Alguna gent...bé, parlaré per mi. Jo crec que Enric Morera ha de ser ja, el síndic del grup Compromís. Per no alimentar el discurs d’aquella gent que no té altra forma de contestar-me que dir que sóc indiscret, no faré cap referència a les discussions i posicions internes que es produïren en l’Executiva Nacional en el temps que en vaig formar part. Però es produïren, ja ho crec que es produïren. Malgrat els qui no volien que se’n parlés.

Dic simplement que la situació aconsella per diferents raons que Morera siga Sindic.

Primera, per ser de justícia electoral. Al BLOC som més.

Segona, perquè donada la correlació interna de forces a l’actual Grup, com a poc haurien de compartir la sindicatura, i Iniciativa l’ha ostentat ja la meitat del temps.

Tercera, Oltra no és una bona síndica. Li va molt bé el paper de portaveu adjunta, que és el que hauria d’assumir. Per entendre’ns, Oltra pot fer d’Alfonso Guerra, però no és creïble en el paper de Felipe González.

Tercera, Enric Morera ha de ser candidat a la Presidència del Consell, es presente el BLOC en les condicions que es presente. Per tant, es tracta de que guanye credibilitat i presència.

Quart, pensant ja com candidat a la Presidència, Morera ha d’intervindre en els propers debats generals.

Crec també que és una condició sine qua non per seure a parlar de cap acord amb Iniciativa.

No trobe absolutament cap motiu per justificar que no es produïsca el canvi, i que eixe canvi no es produïsca ja.

Les respostes que he rebut són sempre les dues mateixes:

A) El que vols és que Compromís no funcione
B) El que vols és que Morera fracasse.

Contestaré a les dues respostes.

A) Perquè no hauria de funcionar Compromís?
El Grup de Compromís són dos diputats del BLOC i dues diputades d’Iniciativa. Ara Iniciativa ostenta la sindicatura i el grup funciona. Perquè no funcionaria al revés? Se m’està dient que Iniciativa no vol el canvi? Si és així, el qui hi ha és un xantatge d’Iniciativa, que si no li deixen manar s’enfada. Doncs quins socis més deslleials!
L’altra possibilitat és que alguna gent del BLOC no crega que Morera ha de ser cap de llista a les eleccions valencianes. Doncs que ho diga, que puge un Consell Nacional i ho diga. Jo dic que si que ha de ser-ho.

B) Jo demane que Morera assumisca el rol de portaveu de la coalició. Demane un “ascens” per al meu Secretari General. Qui diu que això és voler que fracasse, està dient que no creuen que Morera estiga capacitat per assumir eixe rol. Doncs que pugen a un Consell Nacional i ho diguen clarament. A mi em trobaran en front. Jo defensaré la conveniència i la idoneïtat de que el Secretari General siga el Síndic. Siga la veu i siga la cara de Compromís.

Em tem que realment algú si que ha caigut en un parany, el parany que li han preparat els que se suposa són amics i companys de viatge.
I no vull ni pensar, que alguna gent no vol que el BLOC es presente mai sol, perquè així, cada colp que hi ha un dalt avall electoral, la culpa és “de la formula, de la coalició, de haver pactat massa tard...” mai és pròpia. Ningú no ha assumit encara cap fracàs.
Els contraris al pacte vam ser absolutament responsables amb el fracàs parcial de Compromís i ningú no demanà responsabilitats. Al contrari, jo mateix vaig proposar una conferència ideològica per rarmar-nos, i no vaig fer un sol retret. El debat sobre el pacte a las generals mai no es va fer, de fet, al Congrés, en el balanç de l’Executiva ni tan sols s’hi va fer esment.

Però el crèdit s’acaba. La primera coalició va fracassar perquè no eren els socis adequats, la segona perquè no es va fer a temps...si una tercera coalició tampoc no funciona que inventarem? Què en alguns pobles no s’ha pactat?
Tot tret d’assumir que l’estratègia és errònia. Que no ens du enlloc.
Crec que l’únic candidat que ha demanat disculpes en un Consell Nacional per no haver aconseguit millors resultats, vaig ser jo mateix després de les europees. I crec, sé, que si va ser així, no va ser perquè jo no treballés. Així m’ho va reconèixer el partit. I no dic que els altres candidats hagen treballat menys o pitjor, dic que en este partit, o si més no a la Direcció, li falta esperit crític.
Se’m va felicitar pel meu treball a les europees, ja vaig dir que no calia, era la meua obligació, volia el millor pel BLOC i per al País.
Exactament igual que ara.