09 de juliol, 2009

"RITA I BUENAFUENTE" Levante-EMV-11.07.09

Tinc la sensació que Rita Barberà es menja les anxoves amb llauna i tot. Ha de ser l’excés de metalls pesants el que la fa al·lucinar.
Les seues darreres declaracions, confirmant que el President de la Generalitat ha rebut regals en forma de vestits per part de les empreses vinculades en el cas Gürtel, així ho fan pensar. Supose que Camps i el seu entorn no estaran gaire contents amb l’alcaldessa.
Les declaracions de la senyora Barberà no van ser una eixida de to, no, el dia després les va ratificar i empitjorar.
Segons la doctrina Barberà, caldria imputar a Rodríguez Zapatero per rebre anxoves del President de Cantabria, el peculiar Miguel Ángel Revilla. Supose que Barberà té clar que això vol dir que cal imputar també a Revilla. De fet, els responsables de les empreses que presumptament, i sempre segons Rita Barberà, han fet els regals a Camps, estan imputats o a la garjola. També caldrà imputar a Buenafuente. És públic i notori que rep anxoves del Sr. Revilla, i s’ha fet públic també que Revilla no cobra per aparèixer al programa de l’humorista català. Per tant, es podria inferir que les anxoves són el pagament per permetre fer propaganda de Cantabria, i del propi President, a la televisió.
Però Barberà va més lluny (per mi podria anar encara més lluny, a condició de que s’hi quede) i diu que s’ha de canviar el codi penal. Proposar un canvi de l’ordenament jurídic només perquè algú el vulnera, i considerar que és més raonable canviar la llei que complir-la, la converteix en una feixista de manual.
La senyora Barberà manté que l’article del codi penal que parla de rebre regals per càrrecs públics no és el suficientment clar, perquè no diu a partir de quina quantitat ha de considerar-se suborn.
Bon intent. Eixa és la columna vertebral del discurs del PP. L’intent de ridiculitzar el cas dient que són pocs diners, que són quatre americanes, que altres reben caixes de cava, etc. És com l’acudit aquell. “Vosté se n’aniria al llit amb mi per 8.000 €?” “Home... no sé, són molts diners...”, “I per 6€?”, “Clar que no, però vosté què es pensa que sóc, una puta?”, “Senyora, el que és vosté està clar, ara discutim el preu”.
Ací el problema no és d’objecte, és de subjecte. No és de quin import és el regal, és qui rep el regal. I el rep un President d’un Govern que ha adjudicat milionàries obres a empreses que estan dins de la trama del cas Gürtel.

25 comentaris:

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
joan ha dit...

No sé si els regals en forma de vestits a una autoritat pública com el president de la Generalitat són delicte o no. Però allò que està clar a partir d'ara, és que Camps ha mentit. Els vestits no els ha pagats ell, com ens ho ha volgut fer creure. Ha mentit als ciutadans i al mateix jutge. I això, sense cap mena de dubte, és delicte, o no?

Anònim ha dit...

Estant d'acort en lo apuntant per Enric, en este i en molts atres assunts, trobe que el Bloc continua punjant en la seua proposta programàtica general per als valencians. Com a mostra més recent només cal recordar com Nomdedéu invocava des del Bloc un espai de progrés per als valencians, mentres el cap de llista de CiU (i de la coalició electoral a Europa) fea una rotunda defensa del lliberalisme més integriste en referència al mercat laboral. Són eixes incongruències del Bloc que fan que no acabe d'alçar el gat pel rabo... I en el cas de la llengua valenciana, com dien els nostres clàssics (che, no tingam por de dir-li aixina, que a més és més bonico que el lacònic "la llengua")també queda ben clar. El bloc fa temps decidí apostar per recolzar a l'AVL i recentment hem tingut l'oportunitat de vore una entrevista a l'inclita Figueres en el programa Encontres de Punt 2 que hauria de fer-los replantejar-se eixa posició, que a més és sols sobre el paper, puix els de Morera no fan ni cas de les recomanacions llingüístiques de l'entitat. El Bloc no pot deixar de denunciar que des de l'AVL s'està fent política de partit (del PP, clar)en conte d'una decidida defensa de la normalisació del valencià. Podia esperar-se una entrevista més amable (de compromís), pero el periodiste, a l'hora acadèmic de la mateixa institució, l'arriscat Bellveser -conste que no hem fet la comprovació si la seua actitut respon a un conflicte polític, una batalleta entre sectors en el sí de l'AVL- preguntava lo que havia de preguntar, i la pobra dòna que jamai pensaria que aplegaria a un lloc de tanta relevància com al que ha aplegat, en conte de fer un discurs reivindicatiu i apuntar les deficiències que té encara la normalisacio del valencià, pintava un món de color blau a la mida de "te quiero un huevo/lo nuestro es muy bonito". Rebatia les envestides del periodiste i invocava la llei de creació de l'AVL en l'artícul que diu que l'institució ha de velar per la normalisació del valencià (Mare de Deu), menjant-se per eixemple la falta del requisit llingüístic per a poder accedir a la funció pública (a lo manco en zona valencianoparlant) o parlava de no agradar-li els models d'imposició de llengua... Pero senyora Figueres, ¿cóm van a impondre-li a un Poble la seua pròpia llengua?, redell. Se vanagloriava també de les renuncies que fan tots els acadèmics en pos del consens i en la busca d'un model llingüístic pactat, d'haver-los, no valen per a molt quan no són transmesos a la societat i eixe model de consens continua desplaçat pel bon entendre de cadascú i en molts casos, per l'influència de l'agulla hipodèrmica dels últims anys del model IEC. També tingué Figueres la desvergonya de felicitar i felicitar-se pels 25 anys de Llei d'us i ensenyança, en lo que se troba en la despedida de Bellveser que li espetà en sorna que espera que l'AVL vaja tan be com va fins ara, a lo que esta, molesta, respongué que esperava que anara millor. Encara tornà l'entrevistador, valent com estava, a dir-li que si tot anava tan rebé, puix ala, que tinguen 25 anys tan bons com han tingut la normalisació de valencià.
Disculpa Enric l'extensió i l'excés d'amabilit que fas en el teu blog per a opinions alienes, pero és que si és cert que el valencianisme de tota classe necessita una pau llingüística per a poder avançar, a l'hora ha de desemmaixcarar a l'AVL que només és un fre posat pel PP a la normalisació del valencià i per a que se faça lo que convé en el carrer de Quart i no lo que al Poble valencià.

Q.

Nomdedéu ha dit...

Q, he llegit alguna gent acusant a Tremosa de fer eixe discurs. Jo vaig seguir molt d'aprop la campanya, com era la meua obligació i la meua vocació, i mai no vaig sentir-lo dir res així. Sí que conec bé el programa de CiU a les europees, i en matèria laboral, aposta clarament pel model alemany, que parla d'un sol model de contracte (fixe), i subsidis per desocupació alts i suficients. En lloc del programa diu res d'abaratir comiats i res per l'etil.
Tampoc no vaig vore l'entrevista amb Figures. Tot país té dret a tenir una acadèmia de la llengua, malgrat que puga compartir o no llengua amb alres països. L'amèrica del sud n'és un clar exemple. Després seuen i arriben a acords per addició, no per supressió.
Jo si que crec que l'AVL és útil. Obviament no és el model que m'agrada, obviament no estic d'acord en la forma en com es triaren els seus membres, obviament no crec que facen tot el que haurien de fer, obviament trobe que són massa dòcils al PP (i al PSOE que volen el mateix per al valencià), i una llarga llista d'obviaments. PErò hi ha una gramàtica raonable que és la d'ús obligatòri per les administracions, i això és un pas endavant respecte a com estavem fa uns pocs anys.
Queda molt per fer, i hem de ser crítics amb l'Acadèmia, però constructius

Laura-E ha dit...

És més complicat del que pareix,del que ens pareix a nosaltres ,tot el tema lingüístic.Jo crec,que fins i tot ,hi ha, al darrere o baix, un problema psicològic del que no sé la trajectòria exacta ni si el fons és o no molt llarg.La Normalisació del valencià costarà,d'això n'estic molt segura,però el que no podem fer és deixar-ho de les mans ni de cap lloc.El rentat de cervell dels valencians va ser molt gros.Mireu si va ser gros que ni sabiem que el teniem i això és el pitjor que pot passar per resoldre res,ni problemes ni malaties ni res.Poc es pot fer, si no sabem que el tenim.Al contrari d' altres llocs que mai han deixat de saber que el problema de la llengua,de l'idioma,hi era, i per tant han fet de tot per resoldre'l.(CAT)Nosaltres teniem el valencià com algo casolà,mai per res important,per res seriós.Em fa una pena escriure això,de veritat...No teniem l'amor vers el nostre idioma gens arrelat,ens havien fet creure que no era gens important.Això és difícil de superar,jo crec.¿Qui no recorda l'extranyesa que teniem quan un metge o un professor o un alt càrrec parlava el valencià en lloc del castellà?.Ja sé que avui ja no és aixina però no acabem de fer net.¿No crida al cel? Hem de fer tot i més perque canvie la forma de pensar tipo pijil(com va dir algú per ací)de que el castellà és millor.Això -com no- comença a casa i l'escola,i tots el que tenim,afortunadament,este sentiment,extrovertir-lo,mai amagar-lo.De veritat ,que en temes lingüístics ens manca molt per fer.Malgrat el gran troç que hem de recorrer,no vaixem el nostre ideal,sinò ,crec, tornarem a tot el d'abans.Jo no entenc esta forma de pensar de que el valencià no aprofita per res,(dit per molts valencians).Abans jo tenia moltes perorates per este motiu,ara crec que és millor anar d'una altra manera,poc a poc o més depresa ,si cal,però d'una manera més contundent i efectiva.Els xiquets i el juvent són la clau,i fer vore a ells i als grans que el valencià no està renyit en ser un metge,un professor o un alt càrrec ni en res.És de justícia dir que molts valencians tenen por d' expresar-se en el seu idioma perque no el saben bé i ahí està el quid;arribarà el dia en que els xiquets ,si estudien en el seu idioma,el sabran correctament i no els fará res, parlar davant de qui siga en el seu idioma,ans al contari,sabran dir-ho tot molt bé i amb tota propietat.¿val o no val la pena?.Salutacions.

francesc ha dit...

Aleshores per a què serveix l'AVL, si a Canal 9 s'inventen alegrement noves paraules suposadament valencianes com ara "cohecho"? No s'està vulnerant amb això la llei de creació de l'AVL?

Nomdedéu ha dit...

Probablment, no sé si la llei, però com a poc la normativa. Ara, però hi ha una base legal per denunciar-ho, cosa que abans de l'AVL no hi havia.
Canal 9 mai no ha tingut cap respecte per la llengua. No oblidem que amb Amadeu Fabregat al cap davant, i en època de majories absolutes socialistes, circulaven llistes de paraules prohibides per ser "massa catalanes".
Usar cohecho en lloc de suborn és una immoralitat política més que no lingüística, trobe.
El que no té l'AVL, és capacitat sancionadora. El problema no és l'acadèmia, és el PP

francesc ha dit...

Article 5é de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua: "Les decisions de la AVL, en l'exercici de les funcions que hi corresponen, hauran de ser observades per totes les institucions de la Generalitat, pels Poders Públics, per la resta d'Administracions Públiques, el sistema educatiu, i els mitjans de comunicació, les entitats, els organismes i empreses, de titularitat pública o que compten amb finançament públic."

Ara bé, tot i que ja hi ha una ortografia i una gramàtica oficials, encara (!) no s'ha aprovat el diccionari normatiu, però almenys hi ha l'ortogràfic, i no hi apareix enlloc el terme "cohecho". D'altra banda, potser un jutge ho podria considerar tan sols una pífia lingüística de Canal 9. Però la qüestió és: feta amb premeditació i traïdoria, com ara el "CCOO" d'Urdaci a TVE?

Nomdedéu ha dit...

Entenc que és una pregunta retòrica, però per si de cas cotestaré amb un grandíssim SÍ

Anònim ha dit...

Lo de Canal 9, efectivament, és molt greu ara i adés, pero tampoc no ens tornem folls en lo de les llistes de paraules proscrites, mireu, vos conte un eixemple: la fruita de color roig en forma de cor, fulles verdes en la seua cimera i en llavoretes per fora fa, temps que malauradament la generalitat dels valencians li diuen fresa (i a més, sonorisant l'esse, que encara té més gràcia), pero és ben cert que hi ha algunes comarques a on encara perviu la forma patrimonial valenciana "fraula", del grec (de fet en grec modern diuen fràgola) i d'ahí al llatí, pero l'introducció en els 80 de les normes de l'IEC per al valencià, impongué la forma desconeguda per estes terres "maduixa". Puix be, si algú amparant-se en "la llengua compartida en uns atres territoris de la Corona d'Aragó", que diria algun dictàmen, vol dir maduixa, allà ell, me pareix molt be, pero tenint una forma patrimonial valenciana, em pareix tan absurt com que un tipo de Valladolid dicidira dir-li "pollera" a la falda o "pozito" a la taza de café... Est argument se complementa en els testimonis tan aclaridors que te poden contar de alguns que vixqueren en primera persona de cóm mamprengué tot, i em referixc, per eixemple, a u dels fundadors del Bloc d'Estudiant Agermanats o de l'extinta UPV, qui reconeix com en aquells temps a l'hora d'escriure qualsevol cosa, buscaven la forma més catalana possible, lo que provocava una desconexió directa en els parlants del moment (i la recriminació de sa cabanyalera mare(de El Cabanyal, barri de Vlc-C i majoritàriament valencianoparlant) qui no entenia res de lo que fea son fill), pero era qüestio de dogma... Aixina que lo que se vengué com una llista de proscripció, posada en marcha a més per hòmens del PSOE, tenia l'aval de Lluís Fornés, i més que perseguir paraules, buscava reconduir una situació que s'estava anant de les mans..., pero cascú és lliure de pensar lo que vullga.
Per lo que fa a l'AVL, clar que ha de ser el nostre instrument per a la recuperació del valencià, i com recorda Francesc, l'institució té més poder de lo que ens pensem, pero lo que dic és que el Bloc no pot recolzar lo que a hores d'ara només és un instrument al servici del PP, per a dir-li al seu electorat "tranquils que estem parant al catalanisme, als acadèmics unitaristes "tranquils que ho podem pactar tot i dins de l'IEC", quan en realitat lo que fa és frenar la normalisació del valencià. Crec que el Bloc hauria de denunciar esta situació i no quedar-se només en un recolzament que pel moment se demostra estèril per al be de la cultura i el desenroll dels valencians.

Q.

Nomdedéu ha dit...

Estic d'acord en privilegiar els modismes valencians. Per això estic d'acord amb l'Acadèmia.
Però entenc que hagués estat millor fer això, privilegiar, que no fer una llista de paraules valencianes prohibides.
Qüestió d'etil i d'estratègies. Qüestió de llibertat, també. Els estandards m'agraden poc.

No estic d'acord, en canvi, amb l'estratègia que proposes. Continue pensant que el problema és l'ús que en fa el PP i no l'Acadèmia. Per tant no crec que siga útil criticar l'instrument, instrument, amb el que algun dia, des de la independència, haurem de treballar des del govern valencià.
I tampoc no crec que tingam que fer grans batalles de la llengua, precisament ahí és on ens vol el PSOE, fent els folclorics.
Jo sóc nacinalista, no filòleg, i és obvi que la llengua és part indissociable de la meua identitat, però vull un nacionalisme al que s'hi puguen adherir els valencians castellanoparlants (o romanesoparlants, o...o....)
El meu nacionalisme és econòmic, és d'infraestructures, és de benestar social.

Anònim ha dit...

No se tractava de fer una llista de "paruales valencianes prohibides", puix ya he dit que se volia donar us a paraules valencianes que per motius que en l'eixemple que pose en el meu anterior comentari lustra cóm se introduiren, ya que a substituir eren absolutament estranyes a la llengua valenciana. No era persecusió política, sino coherència llingüística, encara que alguns, com ara l'ínclit Guia, l'interessara vendre com a una falsa persecució i que a pur de repetir-la, pareix que s'haja volgut convertir en realitat, pero no cauren nosa3 en eixa trampa del feixisme alemany dels 30... Per cert, que totes les deidats inventades pels hòmens en la nit dels temps, me lliuren de defendre a mi al PSOE, gos de la mateixa raça que el PP, pero si una actuació està ben feta...

Torne a dir que l'AVL pot i deu ser l'instrument, pero no podem estar panchacontents en la gestió de la seua presidència i en general de la seua junta de govern i és ad eixes persones, i no a l'ent, és a qui hem de criticar.

Q.

Nomdedéu ha dit...

No et diré que no, però torne a l'argument anterior.
Si volem fer política que interesse als ciutdans haurem de parlar d'allò que els interessa. I em tem que tot això ens interessa a un grup reduit.
Per tant, Q, et done la raó. N'haurem de parlar, haurem de criticar-ho, però no crec que siga, amb la que ens està caient com a poble, un dels eixos bàsics.
Ara, puc estar enganyat,clar.

Anònim ha dit...

Lo que vinc a dir és que si volem fer pràctica a l'AVL, exigim-li lo que li pertoca, facilitem-li el treball, pero no ens quedem només en dir que ens pareix molt be la seua existència i que ens adherim als seus postulats. Tampoc no dic de llançar estèrils diatribes públiques que d'això ya se n'encarreguen uns atres, pero velem pq les persones que l'encapçalen facen be el seu treball i sino, critiquem-ho, i les Corts valencianes pot ser un bon lloc. Sabeu que per molt que se cuina una bona paella, ya siga en el Jotas de Benicàssim o en el casa Amparito de El Saler, si no la donem a tastar, no existix.

I quan això funcione, a una atra cosa, pero pel moment no està sent aixina. Yo també tinc ganes de parlar d'uns atres problemens que atenallen als valencians, pero si els fonaments de la llengua no són segurs, se'ns enderrocarà damunt i haurem de tornar a començar...

Q.

Laura-E ha dit...

Jo crec,que en èpoques de permisivitat,no queda molt bé dir que hi ha paraules prohibides en valencià.L'example possat de fresa ,fraula,o maduixa i com este tants i tants,m'agrada en el sentit de que podem dir el que vulguem,triar el que ens passe pel cap,són sinònims i a mi,els sinònims m'encisen.Qui em pot prohibir que diga fraula o maduixa?(No coneixia la paraula fraula,però m'ha agradat conèixer-la.Un sinònim més al meu cap)Els idiomes són rics i no per això hem de excloure res,ni anar deixant oblidades paraules per manca d'ús.Ja sé ,que ens semblarà extrany algún sinònim,però serà al començament,després ,una vegada incorporat al nostre lèxic,ja no ens sonarà extrany.Clar que un vallisoletà ni castellonec,dirà en castellà pollera ni mucama,però és bonic saber el seu significat y saber que per alguna part del món és una paraula castellana d'ús molt frecuent;jo diria que això també forma part de la cultura lingüística,no creieu? El mateix passa amb el valencià-català (o com li gulgueu anomenar).També crec que riure o extranyar-se de paraules que no diem només nosaltres però que es diuen en territoris de la mateixa llengua queda com poc tolerant i poc cult.Es una opinió,eh?Avui he aprés un sinònim de maduixa molt bonic,mira per on...

Laura-E ha dit...

Em vaig apuntar fa uns mesos a un curset d'una matèria que m'agrada molt i per quëstions de treball l'he de fer en vacances.Vaig començar fa dues dies i em vaig trobar una anècdota que voldria compartir-la amb vosaltres.Cadascú que el·labore les idees que vulga sobre ella.
El primer dia de les classes,va venir un xicot i em va saludar i em va dir que m'havia sentit parlar i va pensar que era valenciana.(Tot en castellà m'ho deia).Al contestar-li que sí,em va dir que ell també.Li pregunte d'on era i em diu el seu poble,però em diu el nom en castellà,i com és una ciutat que és molt coneguda i per València sempre es diu en valencià,jo li vaig dir:
-Ah de .....(no dic el nom perquè no altera res de l'anècdota i no m'agrada dir-lo per raons obvies)I em diu:
- No,no de ......,(en castellà)
-Però,home,si ahí tots parlen en valencià....
_Sí,però en mi casa nos han enseñado a hablar el castellano.
Jo,em vaig quedar de pasta de moniato,de veritat.Raons? A grapats:en un poble valencià, a un xic jove li van ensenyar a parlar el castellà contracorrent,continuava parlant-lo contracorrent,passant de normalisacions i "cuentos",i damunt parlava el castellà amb una valenciana,i damunt de tots els damunts s'apunta a fer un curset a Barcelona,donat en català...Podeu lligar aquesta situació amb alguna mena de salseta o guarnició per poder-se-la empassar?

Anònim ha dit...

¿?

Laura-E ha dit...

No sé si les ¿? del anònim vol dir que no ha entés el que he dit...
És molt senzill,home,li explique:l'anècdota és com una il·lustració del meu anterior comentari en el que jo deia que s'ha de començar des de xiquets,des de l'escola i des de casa,per a que al xiquet li resulte el més normal del món parlar el nostre idioma.Està clar que la família d'este xic no va fer ,en absolut,el que li pertocava fer en el seu fillet quan era xicotet.Li van inculcar que el valor lingüístic no residia en el valencià sinò en el castellà.Això és,el que s'hauria d'evitar.Esperem que puga rectificar este xicot i no tinga la mateixa tècnica en els seus fills.És això el que cal evitar ,en altre cas,sempre anirem arrossegats pel castellà,i serem ciutadans de segona má quan parlem ,quan ens expresem.
Ho he comentat per este blog que és valencianista,i encantada de que ho siga.

Anònim ha dit...

Hola, Enric.

Al final t'han donat la baixa?

Per cert, què prefereixes de regal, dos llaunes d'anxoves o un traje?

Salut

Balta.

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Nomdedéu ha dit...

he agafat 15 dies per paternitat, però ja m'he reincorporat.
Anxoeves, amb pebreroig, allet picat i en pà torrat. Yes.

Tonet ha dit...

Una torradeta d'anxoves ? Sibarita i per menjar-les no cal anar en trage regalat que les llànties d'oli es noten més.

Anònim ha dit...

Perdó per molestar però tinc un dubte que m'agradaria compartir en tots vosaltres.

És la nostra societat valenciana una societat malalta?

Tinc la gana d'amics del PP, cosa gens meritoria donat on vivim, i este cap de setmana, entre cafenet i gyntonic post-paeller, quan ja haviem parlat i reparlat de Cristiano Ronaldo, García Osuna i altres qüestions que riu-te tu de les reunions del G-8, va eixir el tema del cas Gurtel.

Jo tenia entés que la gent de detres solia ser cerril en els seus plantejaments però nobles i més rectes que el pal d'una granera. Doncs, de sis que hi erem, cap es va avergonyir del que està passant. "Total, són quatre trajes de merda". I d'ahi no els vaig poder traure.

Recorde que ja fa massa temps, quan presentaven un vasc sempre pensava "serà terrorista?", en un criteri simplista i propi del xiquet de tretze anys que era, però que estava prou generalitzat.

Ara, crec que en tot açò, quan em presente com valencià em miraran i pensaran "serà un lladre?".

Som una societat malalta per no mostrar cap sintoma davant del que esta passant? Donem per bo majoritariament que el "cohecho" forme part de la nostra vida? No és això un signe de malaltia?

Parleu, vos escolte.

Moltes gràcies

Anònim ha dit...

Efectivament, una sèrie de 'valors' s'està incorporant a la societat ara el carota, el pocavergonya, el lladre sembla que per a molta gent són l'exemple a seguir i és el model que per a ells desitgen.

Laura-E ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.