19 de juliol, 2009

"PANEM ET CIRCENSES II", El retorn d'Isaura.


Llisc sense gaire sorpresa les declaracions de la portaveu d’IPV, on reclama per al que va ser una fallida coalició electoral per les generals, un estatus semblant al de Convergència i Unió.


Està bé. És una opinió respectable. Probablement sorprenga que busquen eixa analogia un partit que s’ha afartat de fer declaracions ofenedores contra el BLOC perquè segons deia, era massa pròxim a Convergència. Ja entenc, que la similitud que proposa té a vore amb el model de federació de partits, i no amb l’ideològic, però com exercici de debat em sembla interessant fer algunes reflexions.


Convergència i Unió, va nàixer com coalició electoral el 19 de setembre de 1978. El 2 de desembre del 2001 es va crear la Federació CiU. És a dir, que tots dos partits van funcionar (no sense diferents crisis) com coalició durant 23 anys, abans de parlar d’una unió més estable. Al llarg de tots estos anys, quan s’han produït divergències (cosa bastant freqüent) mai no han faltat veus al si de Convergència, partit molt majoritari al si de la coalició-federació, que han proposat un trencament, per enviar a UDC a una més que probable immolació dels democristians a les urnes. UCD mai no s’ha presentat sola a unes eleccions catalanes o municipals. Per tant, resulta impossible saber quina incidència electoral podria tenir. Però tot fa suposar, que els resultats no serien com per gosar iniciar un camí en solitari.


En l’eix esquerra-dreta, mentre Convergència és un partit que declara estar en l’àmbit de la socialdemocràcia europea, Unió és un partit cristianodemòcrata, amb un tendència marcadament més conservadora. Fins i tot dogmàtica i reaccionaria en temes de moral pública i llibertats socials.


Convergència és un partit marcadament nacionalista. En un moment determinat va apadrinar una operació d’aproximació a la política de l’Estat, encapçalada per Miquel Roca. Des d’aquella fallida experiència mai més no s’ha tornat a vincular a operacions “espanyoles” i en els darrers mesos ha protagonitzat un gir cap al sobiranisme. Per la seua banda, Unió és un partit amb un nacionalisme molt més moderat i fins i tot qüestionable. El seu líder, Duran i Lleida, té una evident ambició (criticada per portaveus de Convergència) d’implicar-se en governs de l’Estat assumint fins i tot ministeris. És a dir, una vocació d’ocupar en nom de la Federació, càrrecs públics que el seu partit no assoliria mai en solitari. Unió és un partit que va nàixer l’any 1931.
Quines són doncs les similituds? Francament escasses.


El BLOC Nacionalista Valencià apareix com coalició (d’UPV, PVN i alguns partis d’àmbit local) l’any 1998, per passar a ser federació l’any 2000 i finalment partit polític l’any 2002. En estes darreres eleccions municipals del 2007 el BLOC va aconseguir poc més de 300 regidors (dels que una vintena llarga són alcaldes) i una diputada provincial per Castelló. Actualment compta amb més de 2400 militants. Ideològicament és un partit nacionalista que es reclama als seus documents públics, indistintament com d’esquerres i progressista.


Iniciativa del Poble Valencià, és un partit que naix l’octubre del 2007 i que mai no s’ha presentat a cap elecció. El seu naixement s’emmarca en la fractura interna al si d’EU i la presa de posicions dins d’eixa coalició. IPV diu representar la modernització de l’esquerra tradicional i aposta pel federalisme. Naix amb la vocació de continuar al si d’EU. Només quan IU reconeix com candidats propis al País Valencià, els triats per una fracció diferent, IPV pren la decisió d’abandonar EU. Però no ho fan els seus militants (que segons referències publicades i posades en boca d’alguns dels seus dirigents estarien al voltant de 100 persones a tot el país), ni tan sols els seus càrrecs electes (tots ells triats sota les sigles d’EU), sinó només aquells que han de formar part de la coalició amb BLOC i Verds-EE, per les generals del 2008, i alguns cassos excepcionals.


En les recents eleccions europees, Iniciativa ha donat suport a EU, des de fora, ja que EU no acceptava candidats d’Iniciativa. Mentre el BLOC formava part d’una coalició amb els principals partits nacionalistes de l’Estat. Mal principi per una relació estable, si en la primera ocasió que hi ha de treballar plegats, Iniciativa prefereix desmarcar-se i recolzar el partit del que van ser expulsats alguns, i que van abandonar altres.


Pel que fa a Diputats autonòmics, totes dues formacions en tenen 2, i tots triats junt amb 3 d’EU, sota les sigles de Compromís. Resultant ara ociós recordar la situació de la coalició, i més ociós encara intentar esbrinar qui aportà tants o quants vots. Tot i que les xifres de record de vot publicades pel CIS, confirmen que el grau de fidelitat del BLOC va ser proper al 100% mentre que el d’EU (incloent l’actual IPV que és una part d’Esquerra i País) va ser molt menor.


Desconec, i dubte que hores d’ara ningú puga saber-ho, quin futur li espera a esta col·laboració que naix, segons els acords signats, amb vocació d’estabilitat. Però caldria, potser, demanar prudència, senderi i sentit comú, a qui aposta per cremar etapes a una velocitat que no sembla raonable. Hi ha coses que no ajuden. Ni ajuda la fe dels conversos, ni ajuda la pressa poc reflexionada, ni ajuda gens ni miqueta les pretensions de construir teulades, quan els fonaments encara no sabem si tenen més sorra que ciment.


Segurament s’hauria de començar per reconèixer l’hegemonia del BLOC i cedir la Sindicatura del Grup Parlamentari, a Enric Morera.


Un paral·lelisme com el que proposa la portaveu d’IPV té alguns riscos. Bàsicament per a ella mateixa.


Sembla evident que al BLOC li tocaria jugar el paper de soci majoritari, de Convergència doncs; mentre a que IPV li tocaria representar el del soci menor que és Unió. De fet, a les generals ja vam tenir l’ocasió de provar la formula, fins i tot, va encapçalar les llistes conjuntes una representant del partit minoritari (Com Duran i Lleida. Amb la diferència que Duran va aconseguir uns excel·lents resultats per la coalició, i Isaura Navarro un fracàs sense pal·liatius.)


El BLOC doncs, un partit amb una estructura consolidada, i un electorat que no ha deixat de créixer (lentament però sostinguda) en els darrers anys. Parlem d’un partit amb una clara vocació nacional, progressista, amb un discurs de construcció i un llenguatge moderat. Convergència.


IPV, un partit per fer, sense càrrecs públics propis (ja hem dit que tots van ser electes sota les sigles d’EU), sense constància possible de quin recolzament popular poden tenir, amb un palesa voluntat de participar en la construcció d’una esquerra espanyola de tall federal, un llenguatge polític més radical. Unió.


No sabria dir qui representaria Artur Mas al País Valencià, per similitud en el càrrec hauria de ser Morera. Però Duran i Lleida seria òbviament la portaveu d’IPV. Comparteix amb ell la voluntat d’ocupar un espai en la vida pública, que en solitari li negarien les urnes.
PS
Per alguna raó que desconec a la foto apreixen tots els logos tret del del BLOC

34 comentaris:

escritsurgencia ha dit...

El logo del Bloc estava a l'altra banda de la taula...

Nomdedéu ha dit...

gràcies per la informació, ja veig que hi ha un servei d'escrits d'urgència.
Llàstima que no ix en la foto.

Miguel ha dit...

Em tem que el BLOC fent cadireta amb IPV mai acoseguirà representar el segment valencianista que ja existeix. A què aspira al BLOC, a ser la gran casa on es respresenten els valencians que així es senten, valencians, o a ser un partidet que al costat d'IPV pareix antisistema com la camiseta de Mònica Oltra. Vosaltres haureu de decidir però així no aneu ni aplejar un cabás de xufes...per cert IPV realment representa l'u per cent que es necessita per poder tindre escons a les corts amb el 4% del bloc. On està el 15% d'UV. De segur que sense IPV, en la meua modesta opinió, tindrieu eixe 5%. Què opineu?

Anònim ha dit...

Potser Unio representa electoralment un llast per a CiU mes que no un suport.

Puçolenc ha dit...

Iniciativa ha dit que no vol entrar en el BLOC i aposta per repetir el Compromís, amb eixe nom o amb un altre. En la meua opinió, el nom i el contingut estan clars: BLOC - Espai Valencià de Progrés, on es poden integrar els qui vullguen anar amb nosaltres. I com a partit majoritari, els caps de llista i el fons del missatge han de ser els del BLOC. Valencianisme de progrés. I avant.

Els experiments amb l'etiqueta de torn (que si Entesa, que si Compromís, que si...), que invisibilitzen el BLOC, i els caps de llista de partits que no poden anar sols a eleccions, són errors que ja haurien d'estar més que superats. Pareix que pergam el cul com si qualsevol paradeta ens haguera de salvar la vida, i això ni passarà ni és digne. Tingam un poquet de trellat i de fe, redéu.

Nomdedéu ha dit...

El 2007 vam pactar amb EU i no anà bé. Els qui defesaven el pacte van dir que no eren els socis adequats ni el tempus havia estat el correcte. (els socis són els que ells van decidir i el tempus el que van saber marcar. No és responsabilitats dels qui no voliem acord)
El 2008 vam pacta amb Iniciativa i anà encara pitjor. Es qui defensaven el pacte van dir que el tempus no era el correcte (ells sabran, van arrossegar el BLOC a un ridícul darrera l'altre, amb les mentides que ens van vedre, volen pactar ara amb Iniciativa, ara amb EU, ara amb tots dos, ara amb... per finalment acordar pactar amb EU, i que EU no vulguera, i acabar pactant amb Iniciativa i fracassant).
Ara, si es torna a pactar es pactarà amb temps suficient, i si torna a anar malament com és previsible, aleshores, la culpa serà de no haver cedit totes i cada una de les capçaleres a Iniciativa, o de no haver pactat a tots els pobles, o...)
Mai la culpa és d'un partit, que el 2003 tenia u 4'86% i no ha estat capaç de fer una maleida campaya d'afiliació en sis anys que ens permetés créixer el 0'20% que ens calia.

Tonet ha dit...

Morera Síndic ja !
BLOC-Espai Valencià de Progrés a les Corts Valencianes.
Cas contrari que s'ho ventilen ells solets.
Tots els experiments han sigut de pena ( Albero,Isaura......)i volen seguir pel mateix camí ( Oltra, Ribó.....) amb mi que no compten per eixes collonades.

Nomdedéu ha dit...

Tenia previst un tercer episodi de "PANEM ET CIRCENSES", sobre l'operació a llarg termini. Però la publicació hui a El Mundo, farà que el publique abans del previst

Xavier López ha dit...

Que ha publicat hui El Mundo? És que per a mi, per coses de la butxaca, el que no ix a internet no existix.

Nomdedéu ha dit...

"No descarto ser candidato" Joan Ribó se postula como cabeza de cartel de Inciativa y BLOC en la ciudad de Valencia tras salir d'Esquerra Unida.
I a tres columenes expliquen l'operació que pretendria aconseguir un bon resultat a València que garantís un bon resultat de país.
Explica Ribó que es tracta de crar un nou espai a l'esquerra del PSOE.
Diu que hi va haver una reunió el dimecres, dels col·lectius del BLOC i Iniciativa a ciutat de València al que va acudri Ribó.
També sé que Melero es va reunir amb els nostres i els va explicar l'operació, i que es va dir que Ribó "duria el seu equip".
A títol d'anecdota dir que la informació és tan confusa que en algun lloc parla de "un pacto autonómico entre Compromís i Iniciativa".
si els periodistes s'armen estos embolics, imaginat la gent. I sempre, qui desapareix és el BLOC

Xavier López ha dit...

Ok, a mi el que em mosqueja encara més és que, no només s'està fragüant un pacte en el qual la militància no diu res (després si ens prenem la llibertat de parlar via internet ens diuen que este no és el lloc), sinó que a més la pròpia naturalesa de tal acord fa que el propi Melero done per bo que Ribó es porte "el seu equip". Quin paper es deixa, doncs, per a la gent del BLOC? El de palmeros? El de públic per als meetings?

Puçolenc ha dit...

Impressionant.

Emili Gómez ha dit...

Tenim uns dirigents que entenen la política en clau de "pasteleo". A còpia d'juntar-se amb uns avui i barallar-se demà es pensen que aconseguiràn alguna cosa a banda de fer el ridícul, i el que és pitjor, fer-nos-el fer a tot el BLOC. Aquesta política d'juntar-se entre uns quants a canvi de quotes, que a nivell intern els funciona molt bé, tan bé que duen el partit allà on volen, crec que en contra de la majoria del militants, a nivell general no funciona. A còpia de "pasteleo" no fan més que pegarse bacs electorals, un darrere d'altre, però ells, cabuts que cabuts.
Aquesta manera d'entendre la política (a vore amb qui ens ajuntem aquesta vegada, i a canvi de què) no és altra cosa que fruit de la seua incapacitat per a fer créixer el BLOC per si mateix, l'unica manera que garanteix resultats a mitjà termini. I si no que ens expliquen de què ha servit entrar a les Corts. En què ha beneficiat (jo crec que ens ha perjudicat) al BLOC i quin preu hem hagut de pagar.

taronget ha dit...

Enric, tens possibilitat d'escanejar la notícia? Realment m'interessa...

Dir-vos que dijous, l'executiva i el col·lectiu de València reunit en Assemblea seran informats per qui ha tingut eixa "presa de contacte" i del contingut de les reunions. Alguna cosa he sentit, però m'agradaria contrastar el que va dient Ribó per ahí, i el que m'ha arribat a mi.

Nomdedéu ha dit...

sí. demà sense falta ho escanejaré.
enviam a enric.nomdedeu@castello.es una @dreça on enviar-t'ho

Nomdedéu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
taronget ha dit...

Enviat. Gràcies ;)

joan cebolla ha dit...

No ploreu, la claredat amb que les nostres amigues i sòcies en/del Compromís s´han expressat és impecable i d´agrair sense obviar que el seu programa no ho oblideu és legítim, que siguem un partit acabat de nàixer i xicotet no invalida res.
I el BLOC que? No vos preocupeu mireu la foto de fi de curs en la que els nostres diputats apareixien acaramel•lats, contents i satisfets per la feina feta. Salut.

Josep ha dit...

Bé, tot i estar d'acord amb el contingut del post, o precisament per això, lamente que Nomdedéu no puga exhibir un currículum farcit d'èxits, precisament, quan s'ha presentat al que s'ha presentat.
Ho dic sense mala llet, de veres. Ho dic perquè ho lamente de veres i perquè pense que calia dir-ho: crec que el fet d'haver acceptat de ser candidat, no sé si precipitadament, a determinades coses i en determinades condicions, et lleva credibilitat.
Insistisc: és una llàstima. Ja en som uns quants amb la impressió d'haver de triar sempre entre cavalls perdedors...

Ferran ha dit...

És urgent convocar un Consell Nacional immediatament per parlar de fins a on es pot arribar i fins a on no amb Iniciativa. Hem de parlar nosaltres abans que es tanque cap acord al setembre.

Nomdedéu ha dit...

Jo també lamente no tenir un currículum ple d'exit per oferir al BLOC. Però ací no es tracta de reivindcar-me i no tinc cap intenció de fer-ho, però entenc que et refereixes a les europees, perquè no he estat candidat mai més a res.
Tret de càrrecs interns, en es que sempre m'han elegit per als llocs que m'he presentat (secretari local per unanimitat dues vegades i President de la Intercomarcal, també per unanimitat)
A les muicipals he encapçalat la llista del BLOC l'única vegada que el BLOC ha anat sol a unes eleccions, i vam aconseguir un regidor, els mateixos que sempre, tret del periode 2003-2007 que el PSOE estava mig mort. No és per tirar una traca, però tampoc són grans fracaços.
A les europees em vaig presentar voluntari a encapçalar la llista. Conscient dels riscos que corria, precisament en la línia que tu apuntes ara. Si no teniem bons resultats, jo resultaria castigat personalment. No ha estat del tot així. Els resultats no han estat bons, però el cert és que tret de tres ciutats demogràficament importantíssimies, en molts i molts llocs hem millorat fins i tot el resultat de les generals.
Vull dir que tot i ser unes eleccions difícils, en unes condiciones roines, vamb eixir vius de les eleccions. Així ho va entendre la militànca en el Consell Nacional.
El que vull dir, Josep, és que les coses estan molt malament, molt difícils, i davant les dificultats, i conscients que podem eixir escaldats, els que ens creiem el partit i el projecte fem un pas endavant i donem la cara pel partit. A tots els nivells, en tots els pobles.
Si jo em preocupés més de mi que del BLOC, obviament no hagués estat el candidat. Quina necessitat tenia de desgastar-me? Més en una campanya sense mitjans, que m'ha costat un dineral i un esgotament.
Però és allò de Kenedy, que puc fer pel meu partit?

Albert Garcia ha dit...

No ets just, Josep.
Cada vegada estic més fart de "quintacolumnistes" i gent que juga a fer analisi política impúdica i sense prudència.
Els d'iniciativa, si estan tant "agustito" amb el bloc que s'integren. Sinò al psoe falta gent.

Xavier López ha dit...

Estic d'acord en part amb el que diu Joan Cebolla, vull dir, Iniciativa del Poble Valencià està jugant a cartes descobertes, ells apleguen els mitjans i diuen ben clar, en públic i en privat el que volen: reeditar el Compromís, que la seua marca no se quede invisibilitzada, formalitzar una federació amb el BLOC en igualtat de condicions, i negociar una sèrie de camps de llista que en principi si no vaig errat és molt possible que se referisquen al número u per la circumscripció d'Alacant a Corts Valencianes, i als primers de llista a Elx i a València, esta última disfressada tant per BLOC com per IdPV com a "home de consens".
Els que no sabem de que van són els dirigents del BLOC, no sabem si diuen sí, si diuen no, si demanen contraprestacions, o si estan totalment d'acord amb tot el que diu Mònica Oltra. Per a mostra un botó, Panyella afirma que al grup parlamentari "ni s'ha tocat el tema" del canvi de Síndic Portaveu. Per a que el nostre President diga tan gran barbaritat és que el tema ha d'estar ben ben verd, verd ecosocialista.

Nomdedéu ha dit...

Jo no tinc cap critica a fer a Iniciativa, juga les seues cartes i les juga bé. Millor que nosaltres diria.
Com no sóc militant d'Iniciativa, ni ho seré mai (jo no sóc ecosocialista), no els critique les decissions internes. En canvi, sóc militant del BLOC, des d'abans que exisitís el BLOC, i tinc intenció de quedar-me, fins i tot, quan els violinistes del Titànic facen gargares amb aigua de mar.

Xavier López ha dit...

Enric recorda que ells venien amb el rodatge fet d'Esquerra Unida, sent minoria minoritària a la coalició s'agruparen i ahí estaven, primers llocs de totes les llistes importants. I això que a EUPV les llistes les ratifiquen de manera dirècta, en un molt bon exercici de democràcia interna, la militància. En el nostre cas, on tot són com ha dit algú "pasteleos", ho tenen molt més fàcil.

Nomdedéu ha dit...

Qua eres tu qui vas a comprar el Cavall de Troia, i a sobre deixes el canvi...

Anònim ha dit...

Enric, interessant l'article i completament d'acord amb el rerefons. Però, gens ni miqueta amb el que dius d'Unió. Tal volta, hages errat el tir. Crec que UDC no mereixia rebre com ha rebut quan el que es volia era "pegar-li" als ecosocialistes.

I de dogmatisme n'hi ha, però molt, en molts sectors de l'esquerra.

Sobre tot el tema d'Iniciativa-Bloc la meua percepció és que se'ns acaba el valencianisme polític, s'acaba el nacionalisme valencià. Eixa és la impressió que tinc.

Em considere socialcristià i et vaig votar en les últimes europees (tot i no ser tú de la meua línia ideològica valore el teu discurs, per democràtic, però també per valencianista).

He de reconèixer que vaig votar a Carmen Alborch a les últimes municipals -vaig creure el que em digueren des del Bloc- i a Glòria Marcos a les autonòmiques. Segurament, és l'única volta que he tingut la sensació d'haver-me traït (sols consolat per l'èxit de traure dos mísers diputats valencianistes). Si el preu de votar valencianisme (Bloc) és que els meus vots es barregen entre els del PSOE i els comunistes, ecosocialistes o el que siguen ja dic que no tornaré a fer-ho mai(en buscaré altres o votaré en blanc).

Però, ja dic que a Ribó (o similar) no el votaré com a cap de llista. I té tota la meua admiració com a polític, etc. etc. però, també la tinc per Herrero de Miñón i tampoc mai l'havera votat.

Pep

Nomdedéu ha dit...

He de reconeixer que no eres la primera persona que m'ho dius.
Efectivament, jugar amb les metàfores té això que volen estomacar-ne a un, acaba per rebre el seu "espill".
És veritat que estic molt lluny d'algunes postures en matèria social de la democraciacristiana, però també ho estic de l'esquerra ultramontana. I és un fet objectivament cert, que l'esquerra està plena de dogmes, probablement més que ningú d'altre.
A mi Duran i Lleida, per exemple, em sembla un dels més brillants parlamentaris, però no compartisc algunes de les coses que diu.
Segurament n'he fet un gra massa. Sobretot, perquè en realitat no es tractava de senyalar les diferèncis amb un partit com UDC sinó de desmuntar eixa idea de que podria haver calguna similitud amb la relació entre CiU i la que puga tenir el BLOC amb Iniciativa.

Jordi ha dit...

Pobret candidat a les europees, que es va sacrificar pel partit...

Nomdedéu ha dit...

Jordi, no sé si mereix resposta el teu comentari, però et contestaré.
Només des de la mala fe, o des de la dificultat de comprensió es pot establir este sarcasame teu, com si emanés d'alguna cosa dita o escrita per mi, ara o mai.
Lluny d'això, m'he afartat de dir i ho repetisc, que ha estat una experiència fantàstica, he dit i repetic, que tots els militans haurien de tenir alguna vegada l'oportunitat que he tingut jo de passejar-se el país per explicar el nostre projecte.
Ha estat cansat i car, però molt gratificant. Em vaig proposar jo com candidat, i d'alguna manera vaig haver de forçar la maquinària davant alguns reticencis importants per part d'alguna gent. Volia ser candidat. Hi ha una part de narcisisme, d'egolatria? Possiblement, en tots els polítics, en tota la gent que tenim una vessant pública supose que n'hi ha.
Jo em sacrifique pel meu país, no pel meu partit. El que passa és que, malgrat tot, el meu partit em sembla el millor instrument possible per servir al país.
I clar que em sacrifique, jo, com tots els militants que un dissabte van a un CN en lloc d'anar a la platja, com tots els que en lloc d'estar amb la familia esta per la nit a una executiva local, comarcal...
Em sembla injust el que dius.
Per mi va ser un privilegi ser candidat.
El que he dit, és que si jo busques, com alguns pretenen, redits personals, posicions de força dins el partit per fer qui sap què, no m'hagués sotmés voluntariament (insistisc, voluntaiament) a l'escrutini públic d'unes eleccions on no teniem medis suficients, ni una part substancial de la militància hi creia gaire.
Això és el que he dit, inferir que em faig la víctima, no té cap sentit.
Sóc un privilegiat per haver estat, i estar en cara, el portaveu en matèria europea, del meu partit.

Nomdedéu ha dit...

Jordi, no sé si mereix resposta el teu comentari, però et contestaré.
Només des de la mala fe, o des de la dificultat de comprensió es pot establir este sarcasame teu, com si emanés d'alguna cosa dita o escrita per mi, ara o mai.
Lluny d'això, m'he afartat de dir i ho repetisc, que ha estat una experiència fantàstica, he dit i repetic, que tots els militans haurien de tenir alguna vegada l'oportunitat que he tingut jo de passejar-se el país per explicar el nostre projecte.
Ha estat cansat i car, però molt gratificant. Em vaig proposar jo com candidat, i d'alguna manera vaig haver de forçar la maquinària davant alguns reticencis importants per part d'alguna gent. Volia ser candidat. Hi ha una part de narcisisme, d'egolatria? Possiblement, en tots els polítics, en tota la gent que tenim una vessant pública supose que n'hi ha.
Jo em sacrifique pel meu país, no pel meu partit. El que passa és que, malgrat tot, el meu partit em sembla el millor instrument possible per servir al país.
I clar que em sacrifique, jo, com tots els militants que un dissabte van a un CN en lloc d'anar a la platja, com tots els que en lloc d'estar amb la familia esta per la nit a una executiva local, comarcal...
Em sembla injust el que dius.
Per mi va ser un privilegi ser candidat.
El que he dit, és que si jo busques, com alguns pretenen, redits personals, posicions de força dins el partit per fer qui sap què, no m'hagués sotmés voluntariament (insistisc, voluntaiament) a l'escrutini públic d'unes eleccions on no teniem medis suficients, ni una part substancial de la militància hi creia gaire.
Això és el que he dit, inferir que em faig la víctima, no té cap sentit.
Sóc un privilegiat per haver estat, i estar en cara, el portaveu en matèria europea, del meu partit.

Anònim ha dit...

No he vist mai un atac públic d'Iniciativa al BLOC. Per vore l'inrevés no cal més que mirar aquest blog. Quan apareix Conpromís a les notícies m'alegre, solen ser coses amb trellat. Quan apareix Iniciativa, també m'alegre. Igualment amb el BLOC. No crec que tots els valencianistes estiguen al BLOC, també ho estàn a Iniciativa i a altres llocs. I els "altres"=PPSOE els tenim enfront. Força i unió.

Anònim ha dit...

Vine per Castelló i voràs com se les han gastat i com se les gasten els del tandem d'Iniciativa.

Nomdedéu ha dit...

T'hi has fixat poc. No només en blocs, sinó en articles a premsa, cosa que jo no he fet, i mira que podria, tinc una columna setmanal a Mediterráneo i un altra a Levante.
Jo tampoc crec que tots els valencianistes estiguen al BLOC, i és una llàstima.