06 d’agost, 2009

"BOCAMOLLS" Levante-EMV- 08.08.09

El País Valencià, era, diuen, un país de filòlegs. Durant anys passava a casa nostra el que no passava a cap altre país del món, què quan anaves a la carnisseria a comprar un jarret de cuixa o un filet de pobre, Encarnación (per una estranya fixació infantil, per mi totes les carnisseres se’n diuen) et podia discutir sobre els pronoms febles o les flexions verbals. “A casa sempre s’ha dit així”, “jo parle el valencià de veritat, el que em van ensenyar els pares”, “a l’escola s’inventen paraules” eren alguns dels arguments “filològics” que alimentaven el discurs de carnisseres, vigilants d’aparcament, conductors de taxi, infermeres i manescals.
Eixe debat estèril, sembla haver-se allunyat de la quotidianitat, el país ha canviat, i amb ell les preocupacions de la seua gent. Hui tothom parla de dret. Fan anar termes jurídics amb la mateixa facilitat (i el mateix profund desconeixement) que abans usaven el filològics. A mi se m’acut pensar, que alguns d’estos nous experts en procediments judicials, són plenament conscients que no tenen la més mínima idea del que estan parlant, i que el que fan és agrair la mà que els hi omple la butxaca, o els hi dona projecció social. Crec que molts són conscients que no fan més que dir barbaritats. Ara amb el cas Gürtel fa por llegir segons qui i segons què. Perquè és obvi que no han llegit l’auto del tribunal, o el que és pitjor, que no l’han entés. El tribunal no diu que tinga raó (ni que no la tinga) Camps i els altres ex imputats, com mantenen alguns hagiògrafs aficionats, el que diu és que consideren que rebre regals no és causa constitutiva directe de suborn, i per tant no investiguen si Camps i Cia van rebre o no regals dels corruptes. I en conseqüència si va mentir a les Corts, cosa que en qualsevol democràcia consolidada implicaria la renuncia.
Deixant al marge la immoralitat jurídica que representa que la relació entre Camps i un dels jutges fora descrita pel propi President així: ”Tendríamos que buscar en el diccionario la palabra que defina esta leal, íntima y sentida colaboración...”, i deixant al marge el nul coneixement de dret de la majoria dels pontificadors, el que m’interessa és subratllar un altra cosa.
La majoria dels que ara aplaudeixen l’auto, i reclamen respecte per la justícia, fa una setmana acusaven la fiscalia, el ministeri, els jutges, el govern central i fins i tot a la pobra Encarnación del principi, de manipular la justícia. Estos immorals que parlen de judicis paral·lels, són el mateixos de l’11-M, els que porten anys insultant els magistrats, els jutges, la policia. Estos mateixos personatges de més que dubtós criteri intel·lectual, i escassa talla ètica que reclamen la solvència de l’auto, són els mateixos que fa un any quan els tribunals anul·laven l’aprovació definitiva del PGOU de Castelló, s’acollien a un vot particular d’un magistrat, per intentar mantenir la seua postura. Estos fariseus, són els que obvien que ara també n’hi ha un de vot particular.
Els mateixos que defensaven la legalitat de l’aprovació del PGOU recolzant-se en recursos contra el TS (recursos que finalment s’han perdut o ni tan sols han estat admesos a tràmit), es queixen ara perquè altres presenten un recurs de cassació. Patètics. Ridículs.
Però com el PSOE són uns incompetents, com la Vicepresidenta que està de gira fa declaracions en nom de la Fiscalia General (els Kennedy eren cunyats, ací semblen “amiguitos del alma”), com són tan insolvents políticament, no m’estranya que qualsevol indocumentat del PP es crega Zola.

3 comentaris:

joan ha dit...

La nostra democràcia es consolidarà algun dia? Bé, mentre esperem eixe dia, allò que m'interessa ara és quines conseqüències pot tindre l'arxivament de la causa. D'una banda, m'alegre que s'haja acabat el culebró dels vestits i les factures, incloses les anxoves de Rita i la samarreta d'Oltra. Esperem que els polítics dediquen des d'ara els seus esforços a la feina que els electors els hem encomanat: Solucionar els problemes dels ciutadans, sobretot en l'època de crisi que estem vivint. Però, d'altra banda, amb l'arxivament de la causa, no puc evitar la meua decepció amb la Justícia. Es natural que s'estenga la sensació d'impunitat generalitzada per als polítics: carta blanca per a tothom. Per això torne a la pregunta inicial: Algun dia es consolidarà la nostra democràcia?

Anònim ha dit...

Coincido.
"Solucionar els problemes dels ciutadans, sobretot en l'època de crisi que estem vivint".
Eso es lo que yo deseo.
Por cierto. Os habéis dado cuenta de que ultimamente no nos informan de la situación de embalses o pantanos?.
Políticos y periodistas. Periodistas y políticos, nos llevan donde ellos quieres ... o al menos eso pretenden.
Vicent

Anònim ha dit...

No l'han llegit i no l'han entès? Aquestos encara tindrien disculpa. A mi els que em preocupen són els que sí l'han llegit i sí l'han entès i que simplement menteixen per fer creure el que no és, i no són pocs.

La gent creu el que vol creure i tenen tendència a pensar que les coses que són evidents no són veritat, sinó que sempre hi ha una confabulació al darrere per fer-nos creure que és evident. La qüestió és amargar-se la vida i fer-la quant més difícil millor.