"APRIMAR L'ADMINISTRACIÓ" - Levante-EMV . 08.05.10

Sempre m’ha sorprés que només es parle d’estalvi en època de crisi. Crec que en este cas, l’ordre dels factors altera poderosament el producte. Vull dir, que hauria de ser a l’inrevés. Si estalviem quan les coses van bé, no hi haurà crisi. Estalviar quan no arribes a fi de mes, sembla més una treball d’un mític Ulisses, que no pas, una proposta amable de la "cuenta naranja", del presentador gracioset d’Antena 3.
El cert, però, és que ara hi ha un debat, trobe que interessant, sobre la necessitat d’estalviar en les administracions públiques. Un debat no exent de demagògia, perquè tancar un Ministeri estalvia molt poc, ja que tots els funcionaris s’hauran d’assignar a un altre, a l’igual que les funcions. Però dit això, també és cert que la proposta de Rodríguez Zapatero era ridícula per miserable. Ridícula comparada amb si mateixa, extraordinàriament generosa comparada amb la nul·la sensibilitat de la Generalitat en este sentit.
A l’hora de retallar, tothom pensa en la "duplicitat" d’administracions. I normalment, els qui es posicionen, demanen retallar despesa i competències als governs autònoms. Jo negue la major. No crec que hi haja duplicitat. Es tracta d’una qüestió d’ordre competencial. Però en qualsevol cas, quan s’han transferit competències, és obvi que el que sobra és administració central. No té sentit que continuen havent determinats ministeris, quan han estat buidats de competències. Cas que hi hagués duplicitat, i si em pregunten a mi, el que sobra és administració central.
Entre d’altes, per una raó de caràcter primari i ideològic, crec en el dret i la necessita del País Valencià d’autogestionar-se dins del marc europeu, i crec que ho pot fer sense mitjancers que sempre cobren comissions altíssimes.
A mi el que em sembla és que posats a aprimar l’administració, la primera en desaparèixer hauria de ser l’administració local provincial, és a dir, les diputacions. Uns organismes arcaics i superats per la realitat autonòmica, amb un enorme dèficit democràtic a l’hora de triar-ne els membres, de factura i comportament absolutament irregular en funció de qui la presideix, cau de sous panxacontents, fabrica de clientelisme polític subsidiat amb la faltriquera pública i promotores inesgotables d’empreses innecessàries amb competències impròpies.
Les diputacions no són necessàries. Les seues competències podrien perfectament estar assumides pel Consell, la prova és que cap autonomia uniprovincial té govern regional i diputació. Per què? Perquè es solaparien les competències. És a dir, que hi hauria una obvia duplicitat d’administracions, precisament el que tothom sembla estar d’acord en retallar. Comencem doncs per arrancar les mates mortes, que són inoperants i ens costen un dineral descontrolat.
I ara, supose que algú repetirà aquella pregunta tan mostosa de: si no voleu diputacions no sé perquè no renuncieu a la diputada? És senzill, mentre la Diputació existisca i gestione diners públics, allà estarem. No conec ningú que renuncie a que li tornen diners de la renda, només perquè li sembla que Zapatero ho fa malament.