"CATERINA DESPULLADA" Levante-EMV- 30-05-10

Caterina era una jove bruna, amb uns enormes ulls d’un insospitat color d’ametla. El seu cabell negre i suau sempre feia olor a net, com la seua pell d’una dolçor prohibida. Sota la samarreta estudiadament estreta, s’albiraven uns pits tibants i insolents. Els dies d’estiu, estius com els que ara ens amara de suor, el dies de xafogor, la samarreta se li arrapa al cos, dibuixant uns mugrons que t’apunten a l’ànima.
Ja a l’habitació d’aquell hotelet de passada, Caterina es va descalçar amb desimboltura, llençant les sandàlies un tant a la babalà. Els texans estrets semblaven resistir-se a alliberar la tanga que tot just si arribava a tapar...
Veuen? He aconseguit captar la seua atenció, i fins i tot crear unes certes expectatives, de que això podia desembocar en alguna cosa agradosa, de caire libidinós... Doncs això és el que fan els qui ens governen. No dic tancar-se amb una post-puber a un hotel, què això ni ho sé ni m’interessa gens ni mica; sinó encetar un discurs amb alguna figura retòrica que puga excitar, si més no la imaginació de l’auditori, fer-se agradós i mantenir l’atenció.
És el que fa, per exemple, Alberto Fabra quan amb tota la fanfàrria mediàtica diu que es baixa un 15% el sou, perquè "els càrrecs públics hem de servir d’exemple". Bonic, eh? Més bonic que els ulls de Caterina. On vas a parar!
Però oblida dir el Sr. Fabra, que esta decisió, presa per cert a proposta dels tres grups municipals i aprovada per unanimitat, no ha vist la llum més que quan un acord de la FEMP ha fet la recomanació. Oblida també, i ho fa dolosament, que este articulista, en la seua vessant de portaveu del BLOC, el mes de gener i en forma d’esmena als pressupostos, va proposar que aquells que cobraven més de 40.000 euros reduïren el seu sou en un 15%, i en un 10% els qui superen els 30.000. I saben què? Això és substancialment el que s’ha aprovat ara. Aleshores, però, per boca del Vicealcalde i de la portaveu adjunta, se’m va titllar de demagog, quan en realitat, el que vaig fer és reaccionar a una crisi evident, amb una mesura de justícia. Fa sis mesos hagués estat donar exemple, ara, és acceptar la pressió global i baixar-se el sou, i els pantalons. Més ràpid, val a dir-ho, que la bella Caterina.
Més exemples. El mateix gener l’equip de govern anuncia que els pressupostos del 2010 seran els més inversors de la història. Ja està, tots enlluernats, com amb la suggerent figura de Caterina! Però si fas un colp d’ull als pressuposts, com vaig denunciar en el seu moment, t’adones que en realitat dels més dels quasi 39 milions d’euros en inversions, només hi ha a caixa 15.000 euros. La resta venen, 7`5 milions d’un nou crèdit, i més de 31.000 de les impossibles vendes de sòl públic i de les quotes de les urbanitzacions que no farem. A data de hui no s’ha venut un mal pam quadrat.
Els hi pregue que presten atenció als discursos que fem els polítics, no es refien gaire dels artificis, de la preciositat discursiva, de l’allau d’adjectius...no. Escolten amb atenció i paciència. Reflexionen. Sabran qui els menteix.
Saben com es va acabar l’escena de Caterina? No, no ho saben, els hi he deixat a vostés el privilegi d’imaginar el final. Un privilegi que també tenen en política. Quan vulguen que deixen de mentir-los els de sempre, d’enganyar-los, escriguen els seu final. Inventen a Caterina.