Albert Camus, va deixar escrit que l’estupidesa insisteix sempre. I crec que té raó.
Fa uns dies, al baixar al carrer per anar a treballar, em vaig trobar que algú havia arrancat el retrovisor i l’eixugaparabrises (que tot i el nom tan espectacular que té, no és més que la cosa eixa ne neteja els vidres del cotxe quan plou). Òbviament no era un accident, era el fruit de la voluntat manifesta d’algú, de fer mal. I concretament de fer mal a eixe cotxe, ja que vaig comprovar que cap altre del carrer havia sofert una agressió similar.
Dut per la bona fe, vaig pensar que es tractava de la combinació entre l’atzar (només el meu cotxe) i al mal beure d’algú que tornava de la zona de copes pròxima a casa. En definitiva, algun estúpid a mig civilitzar.
Però l’estupidesa, ja s’ha dit, insisteix sempre.
Com a conseqüència de no tenir retrovisor, i no haver pogut dur el cotxe al taller encara, esta setmana vaig conduint el de la meua dona. I fa tres dies, pel matí també, quan vaig baixar per anar també a treballar, em vaig trobar l’eixugaparabrises en posició de "firmes" i quan em vaig acostar per retornar-los-hi l’horitzontalitat, vaig descobrir que al sostre i amb un objecte puntxegut algú havia escrit "CABRON".
Què jo siga l’únic cabró del meu carrer, que és prou llarg, estadísticament no s’aguanta; així que he d’inferir que hi ha un rerefons personal. Algú vol fer-me mal, de moment, via patrimonial.
I ho ha aconseguit. Ha aconseguit que la meua família ens tinguem que gastar uns diners en reparar les seues malifetes, perquè a casa tenim dos cotxes vellets, i cap dels dos té una assegurança a tot risc. Tenim els mateixos cotxes que teníem abans que jo em dediqués a la
política. Alguns polítics no incrementem el patrimoni econòmic, incrementem això sí, el de la fascinant experiència, el repte i el compromís de servir la gent que ens tria. I això continuaré fent.
Si em volen silenciar, a mi i al meu grup, en democràcia hi ha una formula infal·lible i incruenta, que ens deixen de votar. El poble mana. Però si pensen que per la via de la coacció, de l’atac als cotxes o qualsevol barrabassada que puguen tenir pensada per al futur, van aconseguir tancar-me la boca, ja els hi dic ara que han punxat en os. Gràcies a la seua actitud seré un poc més pobre, però infinitament més digne. Els diners que hauré de gastar al xapista, els comptabilitzaré mentalment com la meua contribució a ajudar a un autònom a arribar a final de mes.
Així que ja ho saben. No callaré.
Què qui haja fet això és un estúpid, sóc jo qui ho diu, i ell qui ho prova amb els seus actes.
Fa uns dies, al baixar al carrer per anar a treballar, em vaig trobar que algú havia arrancat el retrovisor i l’eixugaparabrises (que tot i el nom tan espectacular que té, no és més que la cosa eixa ne neteja els vidres del cotxe quan plou). Òbviament no era un accident, era el fruit de la voluntat manifesta d’algú, de fer mal. I concretament de fer mal a eixe cotxe, ja que vaig comprovar que cap altre del carrer havia sofert una agressió similar.
Dut per la bona fe, vaig pensar que es tractava de la combinació entre l’atzar (només el meu cotxe) i al mal beure d’algú que tornava de la zona de copes pròxima a casa. En definitiva, algun estúpid a mig civilitzar.
Però l’estupidesa, ja s’ha dit, insisteix sempre.
Com a conseqüència de no tenir retrovisor, i no haver pogut dur el cotxe al taller encara, esta setmana vaig conduint el de la meua dona. I fa tres dies, pel matí també, quan vaig baixar per anar també a treballar, em vaig trobar l’eixugaparabrises en posició de "firmes" i quan em vaig acostar per retornar-los-hi l’horitzontalitat, vaig descobrir que al sostre i amb un objecte puntxegut algú havia escrit "CABRON".
Què jo siga l’únic cabró del meu carrer, que és prou llarg, estadísticament no s’aguanta; així que he d’inferir que hi ha un rerefons personal. Algú vol fer-me mal, de moment, via patrimonial.
I ho ha aconseguit. Ha aconseguit que la meua família ens tinguem que gastar uns diners en reparar les seues malifetes, perquè a casa tenim dos cotxes vellets, i cap dels dos té una assegurança a tot risc. Tenim els mateixos cotxes que teníem abans que jo em dediqués a la
política. Alguns polítics no incrementem el patrimoni econòmic, incrementem això sí, el de la fascinant experiència, el repte i el compromís de servir la gent que ens tria. I això continuaré fent.
Si em volen silenciar, a mi i al meu grup, en democràcia hi ha una formula infal·lible i incruenta, que ens deixen de votar. El poble mana. Però si pensen que per la via de la coacció, de l’atac als cotxes o qualsevol barrabassada que puguen tenir pensada per al futur, van aconseguir tancar-me la boca, ja els hi dic ara que han punxat en os. Gràcies a la seua actitud seré un poc més pobre, però infinitament més digne. Els diners que hauré de gastar al xapista, els comptabilitzaré mentalment com la meua contribució a ajudar a un autònom a arribar a final de mes.
Així que ja ho saben. No callaré.
Què qui haja fet això és un estúpid, sóc jo qui ho diu, i ell qui ho prova amb els seus actes.
6 comentaris:
La meua solidaritat amb tu per els fets que relates, esperem que siga obra d'un estúpid i que no siga obra de la 'normalitat democràtica' que el Delegat del Govern Peralta diu que tenim al País Valencià
Com a comentari de l'hindú que duu una esvàstica, es considerat per als hindus un símbol sagrat:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Esv%C3%A0stica
abans, clar, que els nazis s'apropiaren del símbol
Gràcies Tonet. Vicent, gràcies també, em consta que l'esvàstica forma part d'una cultura segurament mil·lenària per als hindús. Però no tinc constància que este senyor siga indú, ni de les raons per les que du l'esvàstica.
He trobat la imatge a la xarxa, i si l'amplies, possiblement tingues la mateixa impressió que jo. La foto està traficada i la samarreta no és real. Per esta raó decidit tapar els ulls de l'anònim, que no estic segur que realment s'haja passejat amb eixa samarreta (que a la india probablement té un significat, però que a Europa fa mal a la consciència=
tens la meua solidaritat. hi han molts de "per civilitzar" per ahi solts
Enric,imbécils hi han molts, desgraciadament.. tota la meua solidaritat també.
Tambien yo me quiero unir a esas muestras de solidaridad.
Hace años, (unos 30), también sufrí algo parecido (tres ruedas rajadas).
Fué por temas laborales.
Saludos.
Josep Vicent
Publica un comentari a l'entrada