"PER ALGUNA COSA SERÀ" - COPE-Castelló - 24.05.10

S’ha posat de moda criticar al BLOC, per alguna cosa serà. Amb una estratègia matussera, uns i altres personifiquen les crítiques en la meua persona. És una forma, intuisc, d’intentar o bé reduir el BLOC al que jo faig o dic, o bé, d’intentar separar el que jo dic o faig, del BLOC.
Totes dues possibilitats bastant absurdes ben mirat. Si jo no representés al BLOC local, no hagués estat triat per unanimitat el seu candidat, i d’altra banda, si jo no actués d’acord amb el partit, els assegure que això ja es sabria. Ja ho deia el mestre de periodistes Paco Pascual: "cos a terra que disparen els meus".
D’altra banda, intentar minimitzar el BLOC en una sola persona, ara jo, abans Porcar; tampoc no té gaire trellat. Darrera de Porcar abans i darrera o al costat meu ara, hi ha un grup de gent treballadora, implicada i preparada, i jo només tinc el privilegi de posar cara i veu al projecte. Espere que per poc temps en solitari.
De sempre hem trobat a faltar que els mitjans ens prestessin més atenció, és lògic, mai no estem contents amb l’espai que ens donen. I això, porta a pensar, que importem poc en el panorama polític local. Ara però, en les darreres setmanes, veiem un allau de crítiques a dreta i esquerra.
Una revista digital (si volen publicitat que paguen) vinculada estretíssimament al grup municipal socialista, va escriure un titular molt tendenciós sobre el BLOC, i va redactar una noticia sense contrastar. Es van negar a penjar la meua rectificació, i preferiren despenjar la seua nota. Els arguments per no haver contrastat eren, que no sabien com localitzar al portaveu del BLOC. Ja els vaig dir com periodistes, si no sabien aconseguir el telèfon o el correu electrònic (està fins i tot a la web municipal) d’un dels tres portaveus a Castelló, o no tenien futur, o no tenien vergonya.
Xipell, l’humorista que publica al Levante, m’ha dedicat més caricatures en tres mesos que en 7 anys de vida pública. Cap en positiu. No passa res, des de la discrepància, algunes m’han fet fins i tot gràcia, d’altres menys. El director del Mediterráneo, m’ha dedicat quatre editorials en dos mesos, quatre més que en els darrers set anys. Totes donant-me canya, i algunes, fins i tot contradictòries entre si.
Ramón Marin, periodista d’acerada ploma, que ara és assessor del Grup Municipal Socialista, em dedicava també la seua columna al Levante este cap de setmana. El seu veí de pàgina, l’escriptor Pablo Sebastià, me n’ha dedicat dos o tres els darrers mesos.
El PSOE, que té com estratègia confessada, ignorar-nos, va trencar la tradició, amb unes declaracions del seu líder...bé, de Juan Maria Calles, a la SER, acusant-me quasi bé d’haver volat el pont sobre el riu Kwai. Pérez Macián, portaestendard de l’estratègia del PP consistent en dir que el PSOE és roí i el BLOC sensats i treballadors, em dedicava en una roda de premsa acusacions tan peculiars, com que jo deia el que esperaven de mi els electors del BLOC. Home Juanjo, és que si dic el que esperen els electors del PP, aleshores si que ja no representaria el BLOC!
No sé, supose que si quan trobàvem que no se’ns prestava suficient atenció, creiem que era perquè ningú no considerava que el nostre vot pogués decidir res; ara que ens hem convertit en l’animal a batre per uns i altres, tenim el lícit dret a pensar, que algú té enquestes locals que diuen que el 2011 podem tenir la clau. I veges tu, quina sorpresa, amb l’article a punt d’enviar, una emissora local publica una enquesta en la que sóc el segon candidat millor valorat per darrera d’Alberto Fabra, i un 7% dels enquestat voldria que l’alcalde fos jo. Per tant, un alcalde del BLOC.
Nosaltres a la nostra, a treballar. I ells a fer bo eixe aforismes de que parlen d’un encara que siga bé.