En què s’assemblen Sean Connery i la Pantoja? No és per tenir una certa pilositat davall del nas, no siguen malpensats. No, tots dos sembla que estan implicats en tot eixe negoci innoble, il·legal, immoral i fastigós, en el que Gil, Roca, Muñoz i Yagüe (que dit així sembla la defensa del Corruptos Futbol Club, però que en realitat tenen molt pocs arguments per defensar-se) van convertir Marbella.
Sembla que Connery, el millor James Bond, ha passat del 007 al 0’7% de comissions (segur que n’era més) per a l’ONG muntada pels mandataris corruptes, que acabaren per corrompre tota la societat marbellí. Clar que no era una organització governamental, però només funcionava mentre estaven al govern.
Quan va canviar el govern, els beneficiaris eren el que abans bramaven i udolaven com a porcs en contra de la corrupció, quan el que de veres deien era que volien robar ells. I així ho feren. Convertint el consistori de Marbella en una Spin off d’aquella pel·lícula del valencià Berlanga de nom "Todos a la carcel".
El refranyer popular valencià és molt ample, i té sentencies per tota mena d’ocasió. Ara ve al pèl (no al de la pobra Pantoja... Bé, pobra no seria la paraula) aquell que diu: "De moliner canviaràs, però de lladre no t’escaparàs". Ep! en minúscules, com a ofici, que no vull querelles.
I és que quan hi ha corruptors i gent disposada a corrompre’s, la màcula s’estén com una taca d’oli. Dic això pensant en un altre amb pilositat irisada davall del nas, Rajoy. El president popular ha dit que "diga el que diga la justícia" ell dóna suport a Camps. I jo m’esgarrife, i crec que s’esgarrifa tot el sistema democràtic. Home Rajoy! Diga el que diga la justícia? Però no havíem quedat que vostés tenien un codi ètic (vulnerat manta vegades, cert, però el tenien)? I si el President és imputat? Si vosté dóna suport a un imputat es converteix en còmplice, no ho ha pensat? Però sobretot, com pot dir pel matí que acatarà el que diga la justícia parlant de l’Estatut català; dir al mig dia que té tota la confiança en el sistema i que tothom ha de sotmetre’s als tribunals (fent referència al Garzonazo); i dir que sobre el tema de Camps el que diga la justícia li la sua.
I a sobre l’home ho adoba dient: "comprenderá usted que yo eso de los tres trajes no me lo creo". Ah! No, amiguito del alma, a mi no m’emboliques. Jo no comprenc res. Jo torne a tirar mà del refranyer que diu que: qui roba un ou roba un bou.
El més famós dels enemics de Bond, el Dr. No, s’ha convertit ara en aliat. Sean Connery i Rajoy, al mateix costat d’eixa fina línia, fina com un tel de llet, que separa el bé del mal.
Fina, sí, però segura. Alguns ens mantenim fidels al costat dels espectadors d’esta lamentable pel·lícula on hi ha més lladres que serenos. Com espectadors, però no amb els braços creuats, en eixir de la sala expliquem a qui pregunta, que la pel·lícula és una merda.
Sembla que Connery, el millor James Bond, ha passat del 007 al 0’7% de comissions (segur que n’era més) per a l’ONG muntada pels mandataris corruptes, que acabaren per corrompre tota la societat marbellí. Clar que no era una organització governamental, però només funcionava mentre estaven al govern.
Quan va canviar el govern, els beneficiaris eren el que abans bramaven i udolaven com a porcs en contra de la corrupció, quan el que de veres deien era que volien robar ells. I així ho feren. Convertint el consistori de Marbella en una Spin off d’aquella pel·lícula del valencià Berlanga de nom "Todos a la carcel".
El refranyer popular valencià és molt ample, i té sentencies per tota mena d’ocasió. Ara ve al pèl (no al de la pobra Pantoja... Bé, pobra no seria la paraula) aquell que diu: "De moliner canviaràs, però de lladre no t’escaparàs". Ep! en minúscules, com a ofici, que no vull querelles.
I és que quan hi ha corruptors i gent disposada a corrompre’s, la màcula s’estén com una taca d’oli. Dic això pensant en un altre amb pilositat irisada davall del nas, Rajoy. El president popular ha dit que "diga el que diga la justícia" ell dóna suport a Camps. I jo m’esgarrife, i crec que s’esgarrifa tot el sistema democràtic. Home Rajoy! Diga el que diga la justícia? Però no havíem quedat que vostés tenien un codi ètic (vulnerat manta vegades, cert, però el tenien)? I si el President és imputat? Si vosté dóna suport a un imputat es converteix en còmplice, no ho ha pensat? Però sobretot, com pot dir pel matí que acatarà el que diga la justícia parlant de l’Estatut català; dir al mig dia que té tota la confiança en el sistema i que tothom ha de sotmetre’s als tribunals (fent referència al Garzonazo); i dir que sobre el tema de Camps el que diga la justícia li la sua.
I a sobre l’home ho adoba dient: "comprenderá usted que yo eso de los tres trajes no me lo creo". Ah! No, amiguito del alma, a mi no m’emboliques. Jo no comprenc res. Jo torne a tirar mà del refranyer que diu que: qui roba un ou roba un bou.
El més famós dels enemics de Bond, el Dr. No, s’ha convertit ara en aliat. Sean Connery i Rajoy, al mateix costat d’eixa fina línia, fina com un tel de llet, que separa el bé del mal.
Fina, sí, però segura. Alguns ens mantenim fidels al costat dels espectadors d’esta lamentable pel·lícula on hi ha més lladres que serenos. Com espectadors, però no amb els braços creuats, en eixir de la sala expliquem a qui pregunta, que la pel·lícula és una merda.
2 comentaris:
Si no m'enganye el sr. Connery era un habitual de la jet set marbellí i defensor de Jesús Gil i la seua gestiió municipal. Tal vegada ací fóra on va aprendre...
Això sembla, sí. Un altre mite caigut
Publica un comentari a l'entrada